Resultats de la cerca

Consagrà emperador EnricVI Durant el seu pontificat hagué de resistir les pressions d’aquest respecte a la seva política italiana annexió de Sicília a l’Imperi

Segons una tradició no documentada hi hagué una dura batalla entre Alfons II de Catalunya-Aragó i els musulmans menorquins el 1287, durant la conquesta de l’illa

Port fluvial, té indústries de tractament del cotó i químiques Nucli important dels sudistes durant la guerra de Secessió, hagué de capitular 1863 davant les tropes nordistes d’USGrant

Des del 1089 el priorat de Lledó hi tenia drets, i el seu prior hi exercia una certa tutela el 1094 obtingué per al Vilar els delmes de Vilallonga dels Monts La comunitat hi consta des del 1142, que fou consagrada l’església actual Era formada per un prepòsit, tres canonges i algun beneficiat El 1415 el càrrec de prepòsit es refongué amb el prioral de Lledó El monestir tenia força béns, entre els quals les esglésies de Santa Coloma d’Alamans cedida el 1146 i Sant Joan d’Albera 1181 Des del 1307 el prepòsit tenia, per concessió del rei Jaume II, la jurisdicció civil del lloc del Vilar Des del…

Procedia d’una família d’advocats de Borgonya El 1791, essent capità d’enginyers, fou elegit diputat per a l’Assemblea Legislativa i després per a la Convenció El 1793 fou nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, on s’ocupà dels afers militars i contribuí a posar en peu de guerra catorze exèrcits que salvaren la Revolució de les coalicions de les potències europees, entre els quals l’exèrcit dit del Midi , que envaí Catalunya Guerra Gran Durant el Directori, del qual fou elegit membre 1795, s’oposà a Paul de Barras i hagué d’exiliar-se 1797 Contrari al poder personal de Napoleó durant…

La línia de Grècia s’inicià amb Lleonard I Tocco , enviat a Grècia l’any 1357 pel príncep Felip II de Tàrent, perquè conquerís l’Epir Conquerí Acaia, Etòlia i les illes de Lèucada, Cefalònia, Acarnània i Arta i es proclamà duc de Lèucada i comte palatí de Cefalònia Carles I Tocco mort el 1429, duc de Lèucada i comte de Cefalònia i Zacint 1381, es casà el 1388 amb Francesca Acciaiuoli, filla del duc Nerio I d’Atenes que, en morir 1394 li aportà les senyories de Corint i Mègara Hagué de lluitar per l’herència amb el cunyat de la seva muller, Teodor I Paleòleg, dèspota de Mistràs…

Governà el comtat d’Aragó en vida dels seus pares i heretà Pamplona del seu pare i Aragó de la seva mare, mentre que el seu germanastre, Ramir, rebé el territori de Viguera amb el títol de rei, si bé hagué de reconèixer la superior autoritat de Sanç II L’hegemonia exercida a la península Ibèrica pel califat de Còrdova inclinà el rei de Pamplona a enviar ambaixades de pau i amistat 971, 973 al califa al-Ḥakam II Hi hagué així uns quants anys pacífics quees trencaren quan castellans, lleonesos i navarresos aliats s’enfrontaren al sarraí Gālib, que…

Duc de Rivas Polític actiu, hagué de fugir, per la seva ideologia liberal, a Londres 1823, Itàlia 1825 i Malta, on residí cinc anys i conegué el literat anglès J Hookham, que el posà en contacte amb l’escola romàntica anglesa Amnistiat 1834, es tornà conservador i hagué de fugir novament 1837 a Gibraltar i a Lisboa Fou ambaixador a Nàpols i a París i president del Consell d’Estat 1863 Les primeres obres, tant poètiques com dramàtiques, palesen influències encara neoclàssiques Però els contactes que mantingué durant els seus exilis, sobretot a Malta, el convertiren en romàntic apassionat, i…

Havent estat ja abans l’ajudant del lloctinent de Catalunya príncep de Darmstadt, fou, el 1704, un dels instigadors del complot austriacista a Barcelona, d’on hagué d’anar-se'n Prengué part en la presa de Gibraltar 1704 Alliberada Barcelona, es destacà extraordinàriament entre els defensors al primer setge de les tropes de Felip V 1706 Combaté els francesos del duc de Noailles, que s’havien infiltrat pel Gironès fins a la Selva el 1709, i ascendí a coronel Posteriorment fou destinat a Sardenya com a cap de la cavalleria imperial de l’illa El 1717, envaïda Sardenya pels expedicionaris…

Fins a l’exclaustració del segle XIX hi hagué una comunitat d’augustinians calçats En honor d’aquesta imatge, patrona de Villena, se celebra anualment una festa de moros i cristians