Resultats de la cerca
Es mostren 1066 resultats
Václav Vavřinec Reiner
Pintura
Pintor txec.
Una de les personalitats més importants del Barroc a Bohèmia Conreà el retrat, el paisatge i molt especialment el fresc L’harmonia decorativa dels seus frescs no té la lleugeresa efectista austríaca, sinó una corporeïtat material i plàstica típica del Barroc txec i molt propera a l’estil dels típics quadres d’altar Utilitzà també el nom de Wenzel Lorenz
fra Bartolomeo della Porta
Pintura
Pintor italià, deixeble de Cosimo Rosselli.
El 1494 muntà el seu obrador conjuntament amb Mariotto Albertinelli Influït per Savonarola, que ell retratà, entrà a l’orde dominicà 1500, i retirat, com Fra Angelico, a San Marco de Florència, posà la seva obra al servei absolut de la religió El seu art adoptà una forma clàssica, influïda bàsicament pel sfumato de Leonardo da Vinci i l’harmonia de Rafael
Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach
Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pedagog.
Vida Per voluntat dels seus pares inicià la carrera de filologia, però la deixà per completar els estudis de música El 1853 ingressà al Conservatori del Liceu, on estudià composició amb Gabriel Balart La primera obra que estrenà fou Minerva El 1865 inicià la composició de l’òpera Rahabba , amb llibret del seu pare L’estrena al Liceu el 1867 fou prou bona, fet que l’animà a compondre dues òperes més, Giuseppe i La Ghironde Amplià estudis a París amb Daniel Auber 1869-71, però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs Fou…
,
Entronització del nou emperador del Japó
En una breu cerimònia celebrada al Palau Imperial de Tòquio, Naruhito és investit emperador del Japó, inaugurant l’era Reiwa “bella harmonia” Naruhito succeeix el seu pare, Akihito, que el dia abans va celebrar la cerimònia d’abdicació, que havia anunciat per primer cop un any abans Akihito ha regnat durant 30 anys en el que es coneix com l’era Heisei “pau arreu”
tònica
Música
Primer grau de l’escala heptatònica de la qual és la nota central.
Representa el repòs, en oposició al cinquè grau o dominant, que representa la tensió Dóna el nom a l’escala i és inseparable del concepte de tonalitat Fins al s XVIII rebé els noms de nota principal i de nota final Les composicions del període anomenat clàssic tenen la tònica com a nota final En l’harmonia tonal, l’acord perfecte comença i acaba amb la tònica
tungús
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la branca altaica de la família uraloaltaica, parlades en una extensa zona de la Sibèria Oriental, entre els rius Ienissei, Omolon i Amur (corresponent als territoris de la República de Iacútia i de l’okrug autònom dels Evenkis) per unes 200 000 persones.
Posseeix una gran fragmentació dialectal l' evenki , l' orotx , el lamut i el manegir són els dialectes principals Malgrat que posseeixen literatura i premsa, actualment són en procés d’extinció Utilitzen l’alfabet ciríllic D’estructura morfològica profundament aglutinant, els trets més sobresortints són l’harmonia vocàlica, la posició lliure de l’objecte i la conservació de nombrosos caràcters arcaics com la p protoaltaica
Antoine-Aimable-Élie Elwart
Música
Compositor francès.
Deixeble de Fétis i de Lesueur, obtingué 1834 el gran premi de Roma Des del 1840 fou professor d’harmonia del conservatori de París Escriví cantates, oratoris, misses, etc, i l’òpera Les catalans, estrenada a Rouen el 1840, basada en un text d’Edmond Burat de Gurgy relatiu a un imaginari incident entre la colònia catalana de Marsella i el governador de la ciutat
Paulus Brill
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador flamenc.
Molt prolífic, pintà sobre tela, fusta, coure i també alguns murals Es destacà com a paisatgista, de primer sota la influència de Gilles van Coninxloo i després sota la dels venecians i la de Rafael, en la preocupació per la llum i per l’harmonia cromàtica Obres Diana i les seves nimfes i Pan i Sírinx ambdues al Musée du Louvre, Paisatge Glasgow i La creació dels animals Galleria Doria, Roma
Louis -François-Marie Aubert
Música
Compositor, pianista i crític francès.
Es formà al Conservatori de París, on estudià piano amb L Diémer, harmonia amb A Lavignac i composició amb G Fauré Desenvolupà una doble carrera musical com a compositor i pianista Començà a compondre durant els primers anys del segle XX i el seu catàleg inclou música per a l’escena, orquestral i de cambra Fou membre del Consell Superior de Ràdio França i en aquest centre exercí de crític musical
Joan Budó i Martí
Música
Clarinetista i editor català.
Estudià solfeig i harmonia amb Antoni Passarell i clarinet amb Rafel Berga Fou durant molts anys el primer clarinet de les principals orquestres de Barcelona, entre les quals la del Gran Teatre del Liceu Fou també gravador musical i, a partir del 1860, edità una gran quantitat de partitures de tots els gèneres, així com diversos tractats i mètodes de música Publicà la revista setmanal "La Gaceta Musical Barcelonesa" 1861-65
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina