Resultats de la cerca

Representant de l’expressionisme alemany, revoltat contra tot dogmatisme funcional Sobretot, projectà esglésies, en les quals es destacà Bartning significà, en el moviment expressionista, el caràcter artístic Les seves obres més notables són la Stahlkirche ‘església d’acer’ a Colònia 1928, l' Auferstehungskirche ‘església de la Resurrecció’ a Essen 1930 i diverses capelles evangèliques, amb estructures de fusta prefabricades

Malgrat l’èxit del seu debut poètic Neue Gedichte ‘Nous poemes’, 1907, es dedicà sobretot a la novella neoromàntica, i més tard a l’estudi de fets i de personatges històrics Aus der Triumphgasse ‘Des del carrer del triomf’, 1901, Vita somnium breve 1902, Der grosse Krieg in Deutschland ‘La gran guerra a Alemanya’, 1912-14 i Weisse Nächte ‘Nits blanques’, 1943

Es dedicà al periodisme Autor d’assaigs i de narracions, es destaca sobretot com a poeta Venezianisches Credo ‘Credo venecià’, 1945, Merseburger Elegie ‘Elegia de Merseburg’, 1950, Lied der Jahre ‘Cant dels anys’, 1962 i Gast der Elemente ‘Hoste dels elements’, 1972 Traduí L’Atlàntida de Verdaguer 1962

Fill de Rudolf Kohlrausch, continuà alguns dels estudis del seu pare sobre mesuraments electrodinàmics, i es destacà especialment dins el camp de l’electroquímica, en el qual contribuí a perfeccionar la teoria de la dissociació electrolítica d’Arrhenius

Fill i successor del duc Odiló I i de Hiltruda, germana del rei franc PipíI, sota la regència de la qual estigué un quant temps Casat amb Liutberga, filla del rei longobard Desideri , el 764, influït per la seva muller, intentà deslliurar-se del vassallatge als reis francs i es retirà de l’exèrcit de Pipí I dirigit contra els aquitans L’any 788 Carlemany l’empresonà i la dieta d’Ingelheim el condemnà a mort per traïdor Graciat, fou reclòs successivament a Saint-Goar, Jumièges i Lorsch

Abandonà els estudis de psicologia per treballar com a periodista abans de dedicar-se al cinema Influït pel Romanticisme, l’òpera i el cinema expressionista dels anys vint, entre el 1967 i el 1970 realitzà films en formats de 8 i 16 mm Rodà Der Schwarze Engel ‘L’àngel negre’, 1973, Napolitanische Geschwister ‘Germans napolitans’, 1978, Palermo oder Wolfsburg 1980, Os d’Or al Festival de Berlín, Die Generalprobe ‘L’assaig general’, 1980, Tag der Idioten ‘Dia dels idiotes’, 1981, Liebeskonzil ‘Concili d’amor’, 1982, Malina 1991, Abfallprodukte der Liebe ‘Subproductes de l’amor’ 1996, Deux 2002…

Professor de cirurgia a Berlín Hom li deu aportacions tècniques en la lligadura de la vena femoral i en el tractament de la hidrocele, i, sobretot, l’inici de l’esterilització mitjançant el vapor 1886 i el de l’antisèpsia general 1891

Fou deixeble de Carl Flesch a Berlín i prosseguí els estudis de violí a París amb Jacques Thibaud També a París, feu estudis de composició amb Nadia Boulanger Debutà a Varsòvia l’any 1933 i fou violí solista de l'Orquestra Simfònica de Varsòvia Vinculat al govern polonès a l’exili, es traslladà a Amèrica per ajudar els nombrosos refugiats polonesos Durant la guerra oferí concerts a les tropes aliades El 1946 inicià la seva activitat docent al Conservatori de Mèxic, i dos anys després obtingué la nacionalitat mexicana Artur Rubinstein, amb qui coincidí el 1954 en un concert a Mèxic, donà un…

Vida Fill d’un mestre i organista, rebé a Württemberg la seva primera formació musical, que continuà a Wiesenstetten i Rottenburg La seva vida professional anava dirigida cap a l’ensenyament general, i del 1840 al 1844 feu classes al Gymnasium de Rapperswil Gràcies a la intervenció de F Mendelssohn, aquest darrer any es publicaren les seves obres per a piano 3 pièces caractéristiques , opus 2, i Scherzo , opus 3 A partir de llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i s’installà a Zuric, on prosseguí la seva formació de manera autodidàctica El 1845 anà a peu fins a Basilea per…

Es formà al Conservatori de Belgrad, ciutat on entre el 1955 i el 1959 interpretà diverses operetes Convidada per G Solti, el 1959 cantà Tosca a l’Òpera de Frankfurt, on romangué fins el 1984 El 1964 fou convidada a cantar a Hamburg i el 1972 obtingué un gran èxit al Teatro Colón de Buenos Aires com a Abigail Nabucco Un any després interpretà al Covent Garden el paper titular d’ Electra , amb el qual també es donà a conèixer al Metropolitan de Nova York 1975 Participà en diverses edicions del Festival de Bayreuth i el 1987 abordà per primera vegada el paper de Clitemnestra Electra , que…