Resultats de la cerca
Es mostren 2349 resultats
irradiació
Física
Exposició d’un cos a l’acció de les radiacions ionitzants.
Per a mesurar-la hom empra diverses unitats, com el gray el röntgen, el rad i el rem La quantitat o dosi d’irradiació dosi absorbida a què és sotmès el cos humà per terme mitjà a qualsevol punt de la Terra és d’uns 100 millirems l’any, quantitat que augmenta amb l’altitud El potassi-40 present en els materials de construcció d’habitacions, la televisió, els raigs X, els centres nuclears, etc, són factors que participen en la irradiació del cos humà
Banc de Llavors de Svalbard

Entrada del Banc de llavors de Svalbard
Landbruks- og matdepartementet (CC BY-NC 2.0)
Banc de llavors subterrani construït a l’illa noruega de Spitsbergen.
Inaugurat el 2006, el seu objectiu és conservar una àmplia varietat de llavors, aprofitant les baixes temperatures de l’àrtic i el recobriment natural de pergelisòl, especialment de cereals i altres plantes importants de consum humà És administrat per un consorci format pel Govern noruec, el Consorci Global de Diversitat de Plantes de Consum Humà Global Crop Diversity Trust i el Centre de Recursos Genètics Nòrdics Té una capacitat per emmagatzemar 4,5 milions de tipus de llavors diferents, amb una mitjana de 500 llavors de cada planta
Els gens
Genètica
S’anomena gen la unitat funcional dels cromosomes que, específicament, correspon a un segment determinat del ADN amb un objectiu concret En l’actualitat es coneix una bona quantitat de gens, tant pel que fa a la disposició molecular del sector de ADN corresponent a cadascun, com pel que fa a la seva missió fonamental Aquests gens, ja coneguts, formen part dels anomenats gens estructurals , que tenen per objectiu específic codificar la informació necessària per a la síntesi de proteïnes, substàncies que tenen nombroses funcions en l’organisme humà, ja que poden correspondre, per exemple, a…
estadi
Psicologia
Període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà.
La psicoanàlisi, partint de les zones erotògenes, descriu cinc estadis afectius fonamentals l' estadi oral primer any de vida, en el qual el plaer, localitzat entorn de la boca, s’obté essencialment per l’acte de mamar l' estadi anal segon i tercer anys, en què l’interès es trasllada a les funcions d’expulsió d’excrements l' estadi fàllic quart i cinquè anys, caracteritzat per la prevalença dels òrgans genitals penis i clítoris, per la tendència a la masturbació i pels desigs incestuosos, i en el qual es produeixen l’angoixa de castració i el complex d’Èdip, en els nois, i l’enveja del penis…
carn
El cos humà (per oposició a l’esperit), la natura corpòria.
identitat
Psicologia
Propietat de l’individu humà de mantenir constantment la pròpia personalitat.
aborció
Avortament, expulsió prematura del fetus humà, especialment abans que sigui viable.
educabilitat
Educació
Capacitat de l’educand de treure profit de l’acció educativa i de desenvolupar la pròpia personalitat.
Es tracta d’un concepte treballat pel pedagog alemany Johann Friedrich Herbart al segle XIX, que representa la plasticitat de tot ésser humà i afirma que tots tenim la possibilitat d’aprendre i ser educats Tothom pot rebre influències i, reaccionant-hi, construir el propi bagatge cultural i fins i tot la identitat personal pròpia Els límits de l’educabilitat són condicionats per l’herència biològica i per l’ambient social que envolta cada persona La posició equilibrada de l’optimisme pedagògic moderat com el de Herbart creu fermament en la possibilitat de perfeccionament de tot ésser humà,…
humanisme
Filosofia
Història
Literatura
Corrent de pensament que col·loca l’home com a centre del seu interès.
En aquest sentit, invoca, com a antecedent més llunyà, la figura del sofista grec Protàgores i pot ésser, històricament, que prescindeix de la idea de divinitat d’un Déu o de diversos, adés negant la seva existència ateisme, adés qüestionant la possibilitat del seu coneixement, que és el que feia Protàgores agnosticisme Hi ha, però, diversos pensadors, antics i moderns, que, recolzant en el contingut humà de certs mites, rituals, doctrines o fets religiosos, han fonamentat un humanisme, de llarga tradició a la cultura occidental, que no exclou l’existència de la divinitat ni de les seves…
doxa
Bíblia
Terme bíblic que en la versió dels Setanta (δόξα) expressa la glòria de Déu i la seva manifestació a l’home.
Correspon al mot hebreu, Kābōd, que implicava en un principi la idea de solidesa i de valor i, en l’Antic Testament, era sinònim de riquesa i èxit La doxa designa el contingut de la revelació divina i es manifesta en moments determinats en la història de la salvació, enmig de prodigis extraordinaris o en ocasió de càstigs divins El seu doble aspecte, l’humà i el majestuós, es correspon amb la doble concepció jahvista d’un Déu transcendent o omnipotent, per un cantó i, per l’altre, d’un Déu humil, humà i proper als homes En el Nou Testament la doxa té el sentit d’honor, poder i revelació de Déu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina