Resultats de la cerca

Estudià a l’Escuela Nacional de Música i més tard fou deixeble d’Alvise Castegnaro El 1902, gràcies a una beca, anà a ampliar els seus estudis al Liceu Artístic de Milà El 1904 es traslladà a Brusselles, on estudià amb Louis van Dam i Edgar Tinel durant dos anys fins que el 1906 una malaltia pulmonar l’obligà a tornar al seu país nadiu Allí romangué la resta de la seva vida, sense comptar dos viatges que feu als Estats Units, el primer el 1914 i el segon el 1950, poc abans de morir Fou director de diferents orquestres i també dedicà molta atenció a la docència El 1934 fundà l’Academia de…

Estudià a Belgrad i al Conservatori de Praga, on es graduà l’any 1927 Exercí de director de cor i de director musical amb les orquestres de K Stankovic, de l’Òpera de Zagreb i de Belgrad, i també a la seva escola de música Ensenyà direcció a l’Acadèmia de Música de Belgrad, institució de la qual fou rector en 1947-52 Dirigí també l’Acadèmia de les Arts de Belgrad 1957-59 Fou responsable de programes musicals de la Ràdio de Belgrad i membre de l’Acadèmia Sèrbia A part de la seva activitat com a director musical, realitzà importants aportacions compositives en els gèneres simfònic, vocal, coral…

De primer serví a l’exèrcit austrohongarès i des del 1886 fou cantant, acompanyant i mestre de cor Estudià música, malgrat la carrera militar, amb R Fuchs a Viena 1891-97 i després amb K Knittl a Praga En acabar la Primera Guerra Mundial es dedicà només a la música Fou un dels iniciadors de la música eslovena, ja des dels 5 Cants d’O Zupancic 1904-06, d’influència folklòrica També s’inserí seguint el corrent neoromàntic en el terreny operístic amb Lepa vida 'La bella vida', 1909, pròxima a l’impressionisme, o les més complexes i coloristes Gosposvetski sen 'El somni de Gospa…

Autodidacte i pintor decorador d’ofici, des del 1940 es dedicà exclusivament a l’art Començà a pintar dins l’impressionisme, i evolucionà cap al dibuix expressionista, a la tinta, en què juguen la taca i la línia amb gran llibertat En aquesta última dedicació, que acabà essent l’única, és on es manifesta la personalitat del creador La seva obra, amb canvis lents, és molt característica hi predomina el grup humà, espès i popular, sobre el paisatge i la figura aïllada Els vaixells i les construccions principalment urbanes, algun cop tema principal, solen ésser el fons d’escenes de…

Es formà a la Haia, i fou deixeble d’Eugène Isabey a París 1846 El 1860 el jove Monet ja l’admirava —tot i que la seva vida desordenada el deixava sovint al marge del món de l’art—, i dos anys més tard ambdós artistes es conegueren i s’intensificà la seva influència damunt Monet Seguidor al principi de la tradició paisatgística holandesa, aviat trobà un camí propi en la representació aparent de la realitat, cosa que el feu un clar precedent de l’impressionisme, malgrat que feia les seves obres definitives al taller basant-se en els apunts presos a l’aire lliure El 1864 pintà ja…

Hagué de dedicar-se al comerç fins a la mort del seu pare Format aleshores a Madrid com a pintor, anà a Roma 1865 en companyia de JL Pellicer Allà s’establí i feu amistat amb Marià Fortuny, l’enterrament del qual pintà en un oli que és la seva obra mestra 1874 Museu d’Art Modern de Barcelona, de gran audàcia i capacitat de síntesi Pintà paisatges lluminosos, ben construïts i propers al primer impressionisme, però el seu nom ha restat lligat a obres detallistes d’un realisme anecdòtic i a pintures d’història tòpiques, com la sèrie catalanista —amb temes de Jaume I, Roger de Lloria…

Estudià a Budapest amb S Viski, R Sugár i F Farkas Fou director del Teatre Petöfi del 1960 al 1964 Aquest darrer any entrà com a professor a l’Escola d’Art Dramàtic, i des del 1968 s’encarregà de les classes de composició al Conservatori de Budapest Deutor d’un cert romanticisme al principi i, després, de l’impressionisme més radiant, la seva versatilitat i obertura a les tendències modernes acabaren donant a la seva obra una dimensió personal de caràcter innovador Mostrà un interès especial pel tractament vocal i les possibilitats instrumentals, com es palesa en l’òpera Bun es…

Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí —a part el de Pollença—, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944 És el pintor menorquí més destacat del seu temps El 1976 Menorca li dedicà una important exposició-homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell El seu fill Josep Vives i Campomar Maó 1940, format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona…

Realitzà els primers estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard els continuà a París Des del 1928 fins al 1960 fou professor de música al Conservatori Nacional de Guatemala El seu llenguatge musical es caracteritza per una forta influència de l’impressionisme i per la presència d’elements de la música popular del seu país natal Compongué peces per a orquestra i ballets, i música per a piano Entre les obres orquestrals, les més destacades són Homenaje a Ra vel 1920, Guatemala 1934, La Procesión 1935 i el poema simfònic Xibalbá 1944 La seva música per a escena és plena de…

Estudià piano des dels sis anys, i d’adolescent debutà professionalment Aviat es convertí en un dels principals referents de l’estil stride , l’evolució del ragtime a Harlem Smith fou gairebé un desconegut per al gran públic fins que el 1935 la casa Decca n’edità alguns enregistraments Les gravacions més representatives de piano sol són, però, les que edità Commodore el 1939, entre les quals destaquen les peces Passionette i Echoes of Spring Els anys quaranta les seves composicions gaudiren de popularitat a través de la interpretació que en feren altres orquestres A la dècada següent actuà…