Resultats de la cerca
Es mostren 1861 resultats
Elisabet d’Anglaterra
Història
Reina de Bohèmia i electora del Palatinat.
Filla de Jaume I i d’Anna de Dinamarca, es casà 1613 amb Frederic V del Palatinat, rei de Bohèmia, i l’impulsà a revoltar-se contra l’emperador Vençuts els bohemis a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, s’exilià a Holanda El 1661 es traslladà a Anglaterra
volant
Indústria tèxtil
En la selfactina, politja acanalada que impulsa els fusos per mitjà de cordes i que, en ésser canviable, permet de variar la torsió.
Íñigo Fernández de Velasco y de Mendoza
Història
Polític castellà, vuitè conestable de Castella, segon duc de Frías (1512), quart comte d’Haro i cavaller del Toisó d’Or.
Durant el conflicte de les Comunitats de Castella, formà part del consell de regència i impulsà l’aristocràcia a secundar la causa reial Per contra, a les corts de Toledo 1538 s’oposà a la política fiscal del monarca Vencé els comuners a Villalar i els francesos a Logronyo i a Hondarribia
Jordi Roy Recoder
Caça
Pioner de la falconeria a Catalunya.
Fou un dels fundadors i president de l’Associació Grupfa grup de Falconeria, creada l’any 1980 amb el nom Societat de Caçadors Grupfa També presidí la secció de falconeria de la Federació Catalana de Caça El 2009 impulsà el Campionat de Catalunya de falconeria i fou president del jurat de competició
Pedro López de Lerena
Història
Política
Polític castellà.
Comte de Lerena, protegit de Moñino Secretari d’hisenda 1785, la seva gestió conservadora li valgué les antipaties dels reformadors radicals Jovellanos, Cabarrús, Arroya Secretari d’estat 1790, impulsà una política gairebé reaccionària Escriví Memoria del estado de la real Hacienda 1787 i Memoria sobre la naturaleza de las rentas públicas en España 1790
Joan Bergós i Dejuan
Economia
Història
Política
Economista i polític.
Vers el 1896 era corredor del comerç a Lleida, i feia alguns anys que s’havia integrat al moviment catalanista polític i literari El 1892 esdevingué el principal propagandista de les Bases de Manresa Fundà l’Associació Cultural Catalanista, en estreta collaboració amb la Unió Catalanista, de Barcelona Impulsà els jocs florals a Lleida
Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrita a la Secció de Ciències i Tecnologia i a la Secció de Ciències Biològiques.
Impulsa les recerques històriques sobre el passat científic i tecnològic, amb la inclusió de totes les activitats científiques, tant des del punt de vista del descobriment i la producció de teories científiques, de pensament científic i d’innovacions tecnològiques, com des del punt de vista de la seva aplicació i difusió Publica el butlletí Ictineu
Joan Llorens Abelló
Esport general
Dirigent esportiu.
Iniciat en el tennis en la Secció d’Esports del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, el 1928 fou un dels fundadors del Club Tennis Barcino, de la junta directiva del qual fou membre en diversos períodes Impulsà i collaborà econòmicament en la construcció de les installacions del club 1952
Jaume Pagès i Basach
Veterinària
Veterinari.
S'especialitzà en estudis d’higiene i el 1927 fou nomenat cap dels serveis de sanitat de Girona Impulsà la creació d’escorxadors frigorífics i de centrals lleteres a les comarques gironines El 1936 fou elegit president del Collegi de Veterinaris de Catalunya És autor d' Autosuficiencia alimenticia de España , premi Francisco Franco el 1948
Mikhail Mikhajlovič Speranskij
Història
Polític rus.
Com a conseller d’Alexandre I 1806-12, impulsà el projecte liberal destinat a la descentralització administrativa i a la participació de les classes illustrades en el govern Atacat per la noblesa a causa de les seves idees avançades, fou exiliat a Sibèria 1812, d’on, més tard, fou nomenat governador general 1819-21
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina