Resultats de la cerca

De formació bàsicament autodidàctica, als anys cinquanta anà a Madrid, ciutat on residí i desenvolupà tota la seva carrera artística Estigué integrada en el grup de pintors i escultors realistes castellans, format, entre d’altres, per Antonio López García , Julio López Hernández i el seu germà Francisco i Lucio Muñoz Martínez , amb el qual es casà el 1960 Exposà individualment per primera vegada l’any 1959, a Madrid La seva pintura s’inscriu dins del corrent neorrealista madrileny i se centra bàsicament en visions fredes i desolades de façanes i objectes quotidians d’aquesta…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i deixebla de Joan Rebull Exposà individualment des del 1968 i participà regularment en certàmens i exposicions collectives És autora a Barcelona dels monuments a les Colles de Sant Medir 1969, a Walt Disney 1969, a Charlot 1972 i a la Mútua Escolar Blanquerna 1998, i, a Palma, el de Walt Disney 1969 Es dedicà també a la imatgeria religiosa frontis de l’abadia de Montserrat, Temple Expiatori de la Sagrada Família Fou guardonada, entre d'altres, amb el premi Ciutat de Barcelona 1974 i la Creu de Sant Jordi 2003

L’Audiència Nacional anulla les multes de 120 milions d’euros que la Comissió Nacional de la Competència CNC va imposar el 2012 a les tres grans companyies de telefonia Movistar, Orange i Vodafone per abús de posició dominant, que els permetia aplicar tarifes excessives en els contractes Entre els motius que justifiquen l’anullació sobresurt que, segons l’Audiència, no es pot considerar que cap de les tres empreses tinguin, individualment, una posició dominant És la segona multa de la CNC que l’Audiència anulla en pocs dies el 28 d’agost en va anullar una a Repsol de 22,6 milions…

Començà el 1930, a l’estudi que tenia amb Grau i Sala El 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic Es presentà als Salons de Montjuïc i de Primavera i, individualment, a Madrid per primer cop el 1948 —on fou seleccionat per al Salón de los Once—, a Barcelona, a les Galeries Laietanes 1949, 1953 i 1957 i a la Sala Parés 1981, 1983, 1986, a Bilbao i a Santander, i en exposicions collectives del Carnegie Institute de Pittsburgh i de la Primera i la Tercera Bienal Hispanoamericana Evolucionà des d’un estricte realisme cap a una representació simbolista que oscilla entre la…

Es formà a l’escola de belles arts d’Olot, d’on fou després professor, i de la de Llotja, a Barcelona Fou deixeble predilecte i continuador de Joaquim Vayreda, a qui preparà sovint els quadres A divuit anys exposà individualment a Barcelona Conreà el retrat i el tema religiós Bon Pastor , als caputxins d’Olot, però fou bàsicament un paisatgista, més sintètic que el seu mestre i contrari a tot el que destorbés la natura Sobresurten els seus contrallums matinals Cromàticament es caracteritzà per la combinació d’uns ors verdosos amb uns violacis vermellosos que hom ha anomenat…

Es formà a Llotja amb JMongrell Anà pensionat a Itàlia el 1927 Es presentà individualment el 1930 a Barcelona Conreà, sobretot, la figura i el retrat, dins un realisme acadèmic caracteritzat per un aire estàtic també féu muralisme El 1943 guanyà, amb Nu , la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid Fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1945-48, on exercí de professor fins a la seva jubilació La seva muller, Teresa Condeminas i Soler Barcelona 1905, també pintora, es formà a Llotja, i ha sobresortit en el nu femení, d’una gran perfecció formal i basat en el…

Formà part del grup Sílex, i féu la primera exposició individual a Mataró, el 1961 Arribà a una posició declaradament contrària a la no-figuració i després de diverses provatures arribà, el 1964, al seu estil característic El 1965 guanyà la primera medalla Gimeno, a Tortosa Féu retrats imaginaris d’alts funcionaris i de burgesos, amb sàtira crua d’arrel grosziana i en la línia de l’equip Crònica valencià, amb el qual —i amb Artigau i Cardona-Torrandell— féu l’exposició Crònica de la Realitat, a Barcelona, el 1965 Formà part del grup italocatalà Intrarealisme Ha exposat individualment…

Format a Vic, a la Llotja barcelonina i a l’École du Louvre, de París 1954 Dedicat a la pintura mural, amb obres a Vic, Olot, la Seu d’Urgell, Ripoll, etc, participà als darrers Salons d’Octubre de Barcelona i als de Maig Exposà sovint integrat al vigatà Grup dels Vuit, i individualment, a Sabadell 1957, Madrid 1962, Vic 1962 i 1964, Barcelona 1967 i 1975 i Figueres 1974 Fou director de l'Escola de Belles Arts d'Olot 1970-1980 El seu estil és una modernització del realisme més fidel, especialment centrat en paisatges urbans L'any 1991 rebé la Creu de Sant Jordi

Destacà en els campionats del món del 1998, en què guanyà set medalles en set participacions, entre les quals l’or en les proves de 100 i 200 m papallona Fou el primer nedador que baixà dels 52 s en la prova de 100 m papallona Aconseguí tres medalles en els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 Formà part dels equips australians que guanyaren l’or en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 200 En totes dues bateren el rècord mundial amb uns temps de 70705 m en els 4 × 200 i 31367 m en els 4 × 100 Individualment, aconseguí la medalla d’argent en 100 m papallona

Format a l’Escola de Bells Oficis amb Francesc d’AGalí, i a París amb Pau Gargallo Es presentà individualment a Barcelona el 1935, on no tornà a fer-ho sol fins el 1973 Participà en les Exposicions de Primavera dels anys trenta Collaborà en l’obra del tron de la Mare de Déu de Montserrat Realitzà el monument a Miquel Biada i Bunyol 1948 a Mataró, ciutat on féu nombroses obres de tota mena per a l’església parroquial de Santa Maria Ha participat en diverses exposicions i té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona La seva escultura, filla del Noucentisme, tendeix a l’estilització