Resultats de la cerca

Començà entrenant els juvenils i infantils del Club Deportiu Banyoles Al final de la dècada dels setanta fou directiu del Girona Futbol Club Posteriorment entrenà el primer equip del Banyoles 1980-87, la Unió Esportiva Olot 1987-88 i el Girona Futbol Club 1988-92, amb el qual aconseguí l’ascens a segona divisió B el primer any i jugà la promoció d’ascens a segona divisió A la temporada 1991-92 Posteriorment entrenà diversos equips regionals com l’Andorra Club de Futbol, l’Ateneu Deportiu Guíxols, la Unió Esportiva Figueres, l’Agrupació Esportiva Roses, el Futbol Club l’Escala, l’…

Cal buscar-ne l’origen en els Grups Intermedis de Catalunya GIC, entitat creada el 1969 per grups de cantaires d’entre tretze i divuit anys provinents de corals infantils com Llevant Coral Sant Jordi, Xegadí Coral Infantil l’Espinguet de Vilafranca o Albada Cor Madrigal El 1972 els GIC foren reconeguts pel Secretariat d’Orfeons i començaren a participar en les activitats del món coral L’objectiu principal de la federació és agrupar els grups corals juvenils i donar sortida a les necessitats específiques d’aquest collectiu Des de Corals Joves de Catalunya s’organitzen cursos de…

Fundat el 1992 i presidit per Jaume Coca Començà amb un equip mixt des d’infantils fins a veterans practicant les modalitats de carretera i bicicleta tot terreny amb el nom de Sport Ter-Cesadena Entre el 1995 i el 2000 formà un equip sub-23, que sobresortí en l’àmbit estatal, i el 1999 guanyà la Volta a Castelló i etapes a les voltes a Girona i Tarragona Destacaren ciclistes com Eloi Coca, Daniel López, Ricard Sancho, Xavier Pérez, Israel Núñez, Isaac Gálvez, Rafael Milà, Joan Horrach i Dídac Cuadros Organitza una màniga de la Copa Girona de BTT des del 1993, l’escalada…

Estudià a l’escolania de Sant Felip Neri i amb APérez Moya i més tard amb Lluís Millet i Eduard Toldrà El 1933 ingressà a l’Orfeó Català i des del 1934 actuà en el quartet vocal Orpheus El 1948 cantà al Liceu de Barcelona en El giravolt de maig , de Toldrà, i el 1949 fou solista de l’Orfeó Català en Elijah , de Mendelssohn Ho fou des d’aleshores en òperes de cambra i oratoris, com la Passió segons sant Mateu , de Bach, i El Pessebre , de Pau Casals Actuà a París i per a la Radiodiffusion Française i enregistrà discs de música clàssica i popular catalana, sardanes i contes infantils…

Filla del moblista Francesc Vidal i Jevellí Deixebla de Joan González i Pellicer i d’Arcadi Mas i Fontdevila Completà estudis a París amb Eugène Carrière Autora d’escenes quotidianes, optimistes i lluminoses, evolució modernitzada de l’estil de Mas Féu diversos retrats, especialment femenins i infantils, que recorden el món de Ramon Casas Portà a terme una constant tasca, menys interessant, d’illustradora de contes i narracions en la revista Feminal entre el 1908 i el 1915 Quadre retrat de la seva germana de Lluïsa Vidal i Puig © Fototecacat És representada al Museu d’Art Modern…

Es donà a conèixer amb l’obra  Brindis a la joventut , estrenada al teatre de La Faràndula, Sabadell, el 1963 Ha escrit altres obres com Princeses, deesses foteses estrenada el 1972 i editada el 1980, premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil 1972, Any de neu, any de Déu 1977 i Marco Polo, el veneciano 1984, i l’adaptació teatral del conte El país de les cent paraules , de Marta Mata estrenada el 1970 i editada el 1981 També ha fet traduccions de narracions infantils d’autors francesos i castellans, ha estat professora de català i és autora de llibres de text per a aprendre a…

En poesia ha publicat Retalls de foc premi Amadeu Oller, 1983, Amb ungles lleus li esquinça 1988, El vent de les andanes 1994, premi Caterina Albert i Paradís 1993,  La cala del desig premi Miquel de Palol 1995 i  La pell del pensament 2004, una evocació de la infantesa i de la Catalunya central dels anys seixanta En prosa, ha conreat la narrativa infantil i juvenil amb les obres L’arpa de les mil cordes 1994, premi Ciutat d’Olot de contes infantils 1993, La bruixa que no sabia riure 1997, El secret de la persiana 1997, Ulldevellut 2000, JF Delgado premi Josep M Folch i Torres…

Després de cursar filosofia i lletres a Munic es traslladà a Berlín Oriental 1955 Influït per B Brecht, intentà de superar les doctrines d’aquest i es convertí en un dels seus successors més representatius Les seves obres teatrals interpreten esdeveniments històrics des del punt de vista marxista, com Theaterstücke ‘Peces teatrals’, 1957, Der Müller von Sanssouci ‘El moliner de Sanssouci’, 1958, Der Friede ‘La pau’, 1962 basada en Aristòfanes, Adam und Eva 1973, Ein Gespräch im Hause Stein über den abwesenden Herrn von Goethe ‘Conversa a casa del senyor Stein sobre el senyor von Goethe,…

Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk 1966, que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous Després formà el grup de cançó infantil Ara va de bo 1971, que recuperà i creà temes populars catalans i també adaptà al català cançons de molts altres països Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà Excellí en les seves actuacions —molt nombroses— en directe, per la seva extraordinària capacitat d’atreure i guanyar-se l’atenció i l’afecte dels infants Enregistrà discos i cassets…

Sorgit del Club Natació Barcelona, accedí a la presidència de la federació catalana el 1950, amb la voluntat de recuperar el paper preeminent de la natació catalana dins l’Estat Amb aquest objectiu, formà una nova junta directiva composta per representants genuïns dels clubs amb més pes a Catalunya, i aquell mateix any la federació recuperà el títol de campió d’Espanya masculí, perdut feia deu anys El 1954 instituí un trofeu amb el seu nom per premiar els campions de Catalunya infantils de fons a la travessia del port de Barcelona El 1955 rebé la placa d’honor de la federació…