Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Modest Sabaté i Puig
Història
Polític i industrial.
Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, fou redactor polític de La Veu de Catalunya des del 1928 fins al 1936 En esclatar la guerra civil s’exilià al Rosselló, on regentà negocis, i en 1945-46 i el 1976 participà en sengles intents de reconstruir el partit Lliga Catalana Publicà, en collaboració amb J Costa i Deu, La nit del 6 d’Octubre a Barcelona 1935 i La veritat del 6 d’Octubre 1936 A més, el drama Un pas enllà 1935, la novella d’humor Un club per a senyores soles 1962, 9 contes catalans 1960 i una Història de la Lliga 1969
Junius Richard Jayawardene
Política
Polític de Sri Lanka.
Graduat en lleis 1932, el 1943 esdevingué membre del Consell d’Estat, i diputat el 1947 Des del 1948, que Sri Lanka obtingué la independència, ocupà diversos ministeris fins el 1970 El 1973 esdevingué el líder del Partit Nacional Unificat, i el 1977 primer ministre Aquest any establí un règim presidencialista, al capdavant del qual es mantingué, reelegit ininterrompudament, del 1978 al 1989 Dugué a terme una política d’apropament al bloc occidental que li reportà considerables èxits econòmics Els fracassos repetits en els intents de resoldre el conflicte tàmil el portaren a…
La Semana Deportiva
Esport general
Jocs esportius celebrats a Barcelona l’any 1907.
Organitzats a iniciativa de Mundo Deportivo , fou la primera vegada que Barcelona acollí una mostra competició dels diversos esports practicats a la ciutat També foren coneguts com a grans festes esportives de Barcelona i hi collaboraren alguns dels clubs i gimnasos més destacats i els primers intents d’entitats federatives Entre d’altres, hi participaren el Reial Automòbil Club de Catalunya, el Cercle Eqüestre, el Club Velocipèdic de Barcelona, el Reial Club de Polo, el Club Tiro al Pichón de Barcelona, l’Associació de Clubs de Football, l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona…
Juan Francisco Camacho
Economia
Política
Polític i financer.
Afiliat a la Unión Liberal, participà en la revolució del 1868 Ministre de finances 1872, 1874, 1881-83 i 1885-86 fou partidari de sanejar a ultrança l’economia estatal convertí el deute exterior en deute perpetu al 4% Intentà de prescindir d’imposts antiquats sobre la sal, ponts, barques, etc i d’augmentar-los en el ram industrial, cosa que provocà sorolloses protestes a Barcelona 1882 Dimití arran de l’oposició al seu projecte de vendre els boscs públics El 1885 organitzà les economies de les províncies i la Inspección General de Hacienda els intents, per part seva, d’…
concili de Viena
Quinzè concili ecumènic (1311-1312), celebrat a Viena (Delfinat), convocat per Climent V per discutir-hi l’afer dels templer
.
Ultra els 120 bisbes assistents, hi foren convocats el gran mestre i els caps d’aquest orde militar Celebrat en tres sessions, fou dominat per Felip IV de França , el qual, amb l’amenaça d’exigir un judici contra Bonifaci VIII , obtingué la supressió dels templers 1312 A la segona sessió i a la tercera el concili s’ocupà de la pobresa dels franciscans, n'ordenà normes sobre la pràctica ideal i condemnà l’espiritualisme de Pèire Olieu S'ocupà, sense èxit, de la croada en canvi, fou decretat, a instàncies de Ramon Llull, el cànon de les llengües, que establia càtedres de grec, hebreu i àrab…
‘Abd Allāh ibn Isḥāq ibn Ġānīya
Història
Emir de les Balears, darrer representant dels almoràvits.
Fill del governador Isḥāq ibn Ġānīya Intervenia en l’expedició organitzada 1184 pel rei ‘Alī ibn Ġānīya contra els almohades d’Àfrica, quan s’assabentà que les illes havien caigut a les mans dels partidaris dels almohades Retornà a Mallorca 1187 i reeixí a apoderar-se'n no pogué recuperar Eivissa, ocupada per Abū-l-'Abbās al-Siqillī, però sí Menorca Per refer l’economia illenca establí relacions amb Gènova i Pisa i protegí el cors Durant el seu regnat els intents almohades de conquerir les Balears s’havien repetit sense èxit, però el 1203 el califa al-Nāṣir aconseguí de derrotar…
Conducta suïcida
Patologia humana
Definició Reben el nom de conducta suïcida una sèrie d’alteracions del comportament i el pensament que generen tendència a l’autodestrucció o bé impliquen intenció de suïcidi Tipus Hom classifica la conducta suïcida segons la intensitat de les alteracions del pensament i les conseqüències dels trastorns del comportament que es presenten, bé que les diferències que s’estableixen són una mica arbitràries Cal tenir en compte que és molt difícil de determinar límits clars en aquest sentit, tant per la subjectivitat dels pensaments que es relacionen amb la pròpia mort com per les diverses…
monestir de Valldaura
Abadia
Abadia femenina cistercenca (Santa Maria de Valldaura) originada per trasllat a la ciutat de Manresa (Bages) de la comunitat del monestir de Valldaura, al municipi d'Olvan (Berguedà).
Els primers intents de trasllat de la comunitat a Manresa daten del 1338, però no tingueren èxit fins el 1399, quan el ciutadà Bartomeu Amargós els feu donació de la capella del Sant Esperit, situada prop del portal d’Urgell La comunitat, ja força decadent, regida per una abadessa, subsistí només fins el 1461 Aleshores s’hi establí un priorat cistercenc masculí, filial de Poblet, però el convent fou destruït amb motiu de la guerra civil contra Joan II, el 1465 El 1472 els monjos s’establiren a la casa hospital de Sant Pau A l’antic solar de Valldaura fou construïda el 1900 una…
Arantzazu

Vista del santuari d’Arantzazu
© MPG
Santuari
Santuari del municipi d’Oñati, a la regió de Guipúscoa, País Basc.
Segons la llegenda, el 1469 la Mare de Déu s’aparegué al pastor Rodrigo de Balzategi Els primers intents de construcció d’un convent els feren els mercenaris 1493, però foren els franciscans del terç orde els qui se’n feren càrrec definitivament 1514 L’any 1834 el santuari fou incendiat, però se’n salvà la imatge L’actual 1950-55 és obra dels arquitectes Francisco Sainz de Oiza i Luis Laorga a l’interior destaca el gran mural de fusta de l’absis, obra informalista de Lucio Muñoz Hi ha un gran fris esculpit per Jorge Oteiza sota el qual s’obren les portes, executades per Eduardo…
Antonio Aranda Mata

Francisco Franco, durant la Guerra Civil Espanyola, al front d’Astúries, amb Dávila, Aranda i Ramón Franco
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
El mes de juliol de 1936 era cap de la guarnició militar d’Oviedo després d’haver fingit adhesió al govern durant els primers dies, se sumà a l’alçament i resistí els atacs de les forces republicanes fins que tot el nord fou ocupat per les forces del general Franco Després fou cap del cos d’exèrcit de Galícia, capità general de València 1939 i, posteriorment, dirigí l’Escuela Superior de Guerra fins a la darreria del 1942 Els seus intents de propiciar, en 1942-44, una restauració monàrquica, l’enfrontaren amb Franco, que el postergà i, per fi 1949 el passà a la reserva El 1976,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina