Resultats de la cerca
Es mostren 488 resultats
Ramon Valls i Plana

Ramon Valls i Plana (fotografia de 1978)
© Família Valls
Filosofia
Filòsof.
Formació Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…
Maria Oliveras i Collellmir

Maria Oliveras i Collellmir
Medicina
Metgessa anestesiòloga.
Llicenciada en medicina el 1938 per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou una de les poques metgesses de la seva generació Els darrers mesos de la Guerra Civil treballà a l’Hospital Militar de Vallcarca Instaurat el franquisme, les noves autoritats no li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no obtingué el títol fins el 1941 Després de treballar a l’Institut Neurològic Municipal, fou ajudant del neurocirurgià Adolfo Ley a l’Hospital Clínic 1944 com a especialista en anestèsia El 1947, en una estada a Oxford i Londres, amplià estudis en aquesta disciplina i del 1948 al 1963 fou…
Manuel Bonmatí i Romaguera
Periodisme
Periodista, banquer i polític.
Començà la carrera de farmàcia, que abandonà L’any 1932 va obtenir el títol de corredor de comerç, professió que exercí fins a la jubilació 1978 Regidor de l’Ajuntament per la Lliga Regionalista, fou primer tinent d’alcalde i després alcalde durant la República Destacat periodista a la premsa local, fou articulista del Diari de Girona , que arribà a dirigir Posteriorment, quan el 1943 la capçalera canvià amb el nom de Los Sitios , fou cronista d’economia amb el pseudònim de Tácito i d’esports amb el de Gol Collaborà també a El Correo Catalán President de l’Associació de Premsa de Girona…
Richard F. Heck

Richard F. Heck
© University of Delaware
Química
Químic nord-americà.
Graduat 1952 i doctorat 1954 a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, feu un postdoctorat a l’Escola Superior Tècnica Confederal ETH de Zuric, on fou deixeble de Vladimir Prelog En tornar als Estats Units 1956, treballà a l’empresa química Hercules fins el 1971, que s’incorporà a la Universitat de Delaware, on romangué fins a la jubilació 1989 La seva aportació principal és la síntesi coneguda com reacció de Heck també anomenada reacció de Mizoroki-Heck, en la qual un halur insaturat que reacciona amb un alquè en presència d’un catalitzador de palladi resulta en un alquè substitutori S’…
Tomàs Milans
Música
Compositor i mestre de capella català.
La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge del darrer…
Nigel David Rogers
Música
Tenor anglès.
Es formà com a membre del cor del King’s College de Cambridge 1953-56 i posteriorment amplià la seva formació a Roma 1957 i Milà 1958-59 i amb Gerhard Hüsch a la Munich Hochschule für Musik 1959-64 El 1971 debutà a Viena amb Il ritorno d’Ulisse in patria C Monteverdi Especialitzat en obres renaixentistes i barroques, especialment de Monteverdi, actuà arreu d’Europa Els seus enregistraments inclouen obres com L’Orfeo —del qual gravà dues versions—, Dido and Aeneas H Purcell i Billy Budd B Britten, entre d’altres Publicà diversos articles sobre interpretació i tècnica vocal del…
Walter Wiora
Música
Musicòleg alemany.
Estudià música i musicologia a Berlín i Friburg de Brisgòvia Es doctorà l’any 1937 amb un treball sobre els processos de formació de variants en la cançó tradicional i el 1956 completà els seus estudis amb una investigació sobre l’origen de les cançons de les colleccions H Kretzschmer i AWF von Zuccalmaglio Treballà al Deutsches Volksliedarchiv de Friburg, primer com a assistent 1936-41 i després com a arxivista 1946-58 Fou professor de musicologia a Poznan 1942, Kiel 1958 i Saarbrücken 1964-72, ciutat on ensenyà fins a la seva jubilació Fundà i dirigí 1956-62 l’Institut Herder d’Història de…
Walter Hendl
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Es formà amb F Reiner a l’Institut Curtis i entre el 1939 i el 1941 amplià els estudis musicals al Sarah Lawrence College de Nova York El 1945 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Nova York i quatre anys més tard anà a Dallas, on estigué al capdavant de l’orquestra simfònica d’aquesta ciutat Posteriorment dirigí les orquestres simfòniques de l’Air i de Chautauqua, aquesta darrera del 1953 al 1972, i en 1964-72 fou director de l’Escola de Música Eastman de Rochester També fou director associat de l'Orquestra Simfònica de Chicago 1958-64 A partir del 1976, fins a la seva…
Cesar Mora Martínez
Automobilisme
Periodisme
Periodista i dirigent esportiu vinculat a l’automobilisme.
Treballà a La Vanguardia com a redactor, redactor en cap i cap de l’arxiu gràfic fins a la seva jubilació El 1950 entrà al Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, del qual fou secretari general Fou cap de premsa de les competicions que organitzava el RACC, des dels grans premis de Fórmula 1 celebrats al circuit de Montjuïc fins al Ralli Catalunya, i fundà i dirigí la revista Club 1963-87 de la mateixa entitat També dirigí les revistes HP i Sólo Auto , entre altres El 1978 fundà l’Associació Catalana de Premsa de l’Automòbil, que presidí Publicà nombrosos articles sobre diferents aspectes del…
George Emil Palade
George Emil Palade
© Fototeca.cat
Biologia
Citòleg romanès naturalitzat nord-americà.
Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris i la descripció dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina