Resultats de la cerca

Fou catedràtic de l’Escuela Superior Diplomática i de la Universitat de Madrid, governador civil de València, en dues ocasions 1892 i 1896, i de Barcelona 1900-01, càrrec que dimití per tensions amb el govern Aprofità l’estada a Barcelona per aplegar materials per a les seves obres bàsiques El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la edad media 1906 i La réception du droit romain en Catalogne 1908 El 1911 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb el discurs Origen y vicisitudes de la “pagesia” de remensa en Cataluña 1902, i el 1903 ingressà a l’Academia…

Professor a Graz, defensà l’existència de grups humans heterogenis en lluita per la supervivència, problema que exposà a diverses obres 1875, 1879, 1883 sobre les races i les nacionalitats Tractà també sobre el dret polític des d’una perspectiva filosòfica 1877, i temes sociològics 1855 i 1899

Els glossadors li donaren el nom de pauliana per raó que figurava en un fragment del jurisconsult Pau en les Pandectes Aquesta acció es podia dirigir contra els debitors i contra els adquirents dels béns a títol de compra feta amb coneixement o suposició del frau i també contra tots els adquirents a títol de cessió gratuïta o donació Aplicada en dret català des del segle XIII, una pragmàtica de l’infant Joan, lloctinent de Pere III de Catalunya-Aragó de l’any 1384, presumí l’existència de frau de creditors en tota mena de transmissions on el venedor o donador continués en…

Estudià lleis i s’apassionà per l’hellenisme Fou secretari reial, bibliotecari de Francesc I i ambaixador prop de Lleó X/> A instàncies del rei, fundà el Collège des Lecteurs, base del futur Collège de France Les seves obres més importants són escrites en llatí Annotationes in XXIV Pandectarum libros 1508, primer estudi de filòleg i jurisconsult sorgit a França, De asse et partibus eius 1515, sobre les mesures i les monedes gregues i romanes, Comentarii linguae graecae 1529, estudi lexicogràfic, De philologia 1530, etc Se serví del francès únicament en els Apotegmes ,…

Jurisconsult i notari, formà part el 1885 i el 1899 de les comissions balears que informaren sobre el dret foral, aspecte davant el qual es mostrà partidari del major uniformisme possible amb el Codi Civil espanyol President de la diputació en 1896-98 i en 1903-05, aviat encapçalà el partit conservador illenc i fou continuat diputat a les corts a partir del 1907 1907, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1921, la major part de vegades gràcies a l’article 29 Partidari d’Eduardo Dato, rompé amb el maurisme, i posteriorment no pogué evitar l’empenta de Joan March, que el 1923 li feu…

Era doctor en drets, prior del monestir de Sant Pere de Casserres i ardiaca d’Elna i de Barcelona El 1423 el papa Martí V el delegà per resoldre els efectes del cisma d’Avinyó Bisbe de Vic, intervingué en el concili de Tortosa 1429, on s’extingí definitivament el cisma S'oposà a la unió de la comunitat de l’Estany a la canònica de Manresa 1425 i fou remarcable la seva actuació al sínode diocesà de Manresa del 1433, on tingué per vicari general el famós jurisconsult Jaume Marquilles Assistí al concili de Basilea 1437, on el nou papa Fèlix V Amadeu VIII de Savoia el nomenà…

Fou catedràtic de dret a Valladolid, i a Saragossa publicà el periòdic carlí “La Cruzada” 1867-69 diputat a les corts del 1871, passà al camp carlí i fou nomenat corregidor de Biscaia i rector de la Universitat d’Oñati 1872 Refugiat a França acabada la guerra, tornà uns quants anys més tard i fou catedràtic a Oviedo i a Madrid, i, a partir del 1899, delegat del pretendent Carles VII a la península Ibèrica i cap de la minoria carlina de les corts

Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge Fou conseller i ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó a la cort francesa i a la d’Avinyó 1304-18 És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae , i de poesies llatines

Advocat del parlament de París, defensà la universitat contra els jesuïtes en el moment de la creació del Collège de Clarmont La seva obra, molt extensa, comprèn tractats de política Pourparler du prince , 1560 i de dret, una enciclopèdia metòdica, diversos reculls poètics i unes Lettres 1586, on reflecteix el seu ideari en un estil natural i elegant

El 1348 li fou encarregat l’estudi dels danys ocasionats per la Unió Fou assessor de la cort del governador de València i membre del consell reial des d’abans del 1358 Escriví, entre el 1358 i el 1363, unes Notae sobre els Furs de València, uns comentaris sobre la jurisdicció del jutge eclesiàstic i, en especial, el tractat L’estil de la governació , en català, que fou incorporat a l’edició dels Furs del 1482 i a la de 1547-48