Resultats de la cerca

No sempre és sinònim de vila, parròquia o castell termenat, car algunes batllies, sobretot a l’època medieval, eren formades per agrupacions de localitats que no integraven termes de castell

Castella era dividida en 17 merindades i Navarra en 5 6 des del regnat de Carles III de Castella Les merindades d’Aragó foren divisions de caràcter merament fiscal

Apareix amb aquesta denominació per primera vegada al 1271, quan n'era titular Brunisenda de Goscons, senyora de la força de Vallalta i altres feus com Sacreu, Goscons i les Planes Passà posteriorment als seus descendents, fruit del seu matrimoni amb el noble faïdit Pere d’Arquer, que l’ostentaren com a títol fins a l’abolició dels drets senyorials al 1813

Als Països Catalans, abans de la utilització sistemàtica del títol principat per a designar Catalunya, el primer i únic títol nobiliari i senyorial amb aquesta designació fou el principat de Girona Aplicat a Catalunya, el títol té tot un altre sentit Començat a utilitzar en llatí principatus pels juristes catalans del s XV per influència del dret romà, indicava simplement que el territori no depenia d’un rei pel fet que no existia el regne de Catalunya ni d’un comte pel fet que el comtat de Barcelona no comprenia tot Catalunya, sinó d’un sobirà en llatí, princeps , tot i que, des del s XII…

A l’època carolíngia el vescomtat no constituïa una divisió territorial dins el comtat, car aquest era subdividit en castells termenats Tanmateix, en fer-se hereditaris els vescomtes, llurs possessions acabaren generalment formant vescomtats amb entitat pròpia Durant l’època comtal foren creats dos vescomtats, el del Baix Urgell que després esdevingué vescomtat d’Àger i l’efímer vescomtat de Tarragona Cal no confondre aquests vescomtats de la primera època feudal amb els erigits posteriorment, mitjançant privilegi, pels comtes reis fent ús de llur sobirania Illa, Canet, Évol, Jóc, Hostoles,…

L’antic comtat de Bar assolí la dignitat ducal el 1354, amb el comte Robert I, gendre del rei Joan II de França i pare de la reina Violant , muller de Joan I de Catalunya-Aragó Per la filla d’aquests, Violant d’Aragó , muller de Lluís II de Nàpols i neboda del tercer duc de Bar, el ducat passà al seu fill Renat I d’Anjou , rei de Nàpols i duc consort de Lorena Lorena i Bar foren units per Renat II el 1480, però continuaren essent administrats per separat En morir 1765 Francesc III-Esteve de Lorena, emperador romanogermànic, el ducat de Bar fou reunit a França 1776, bé que els seus successors…