Resultats de la cerca

Les làmines, delicades, maduren de la perifèria cap al centre, i prenen la coloració negra de les espores, alhora que es desfan en un suc semblant a tinta Viuen sobre substrats rics en nitrats, sobretot fems, buina, excrements diversos, terres molt adobades, fusta podrida, humus, etc Alguns són comestibles i molt apreciats, com el bolet de tinta C comatus La majoria no tenen valor culinària i un d’ells C atramentarius pot causar una intoxicació passatgera, si és consumit juntament amb alguna beguda alcohòlica

El cim d’El Capità, del Yosemite National Park Exemple de relleu granític © Fototecacat-Corel El quars és de color gris i es presenta en grans irregulars, els feldespats alcalins posseeixen colors variables blanc, rosa o vermellós, i els cristalls són més regulars La biotita es presenta en làmines hexagonals, fàcilment exfoliables La gènesi del granit constitueix, encara avui, un dels problemes fonamentals de la geologia granitització Afloren com a masses intrusives amb diferents formes Les masses més grans formen els batòlits Universalment estès, és molt emprat en construcció, pavimentació i…

De primer campanulat i després estès, té un bony més fosc al centre amb solcs irregulars al marge, de 2 a 4 cm de diàmetre, làmines gruixudes i espaiades i la cama alta i tenaç La carn fa una olor suau, agradable, i en cru té gust d’avellana Creix típicament als prats, on sol formar grans erols o carreretes Comestible de gran qualitat, s’asseca fàcilment En aquesta forma és emprat com a condiment i és més conegut amb el nom de “moixernó”, que estrictament hauria d’ésser reservat a Tricholoma gambosa

Format a Sant Carles Obrí taller d’estampació litogràfica el 1829 Traslladat a València 1839, fou condecorat per les seves acurades produccions el 1845 i el 1850, i el 1851 exposà en un certamen internacional a Londres S'especialitzà en països de ventalls, làmines religioses —sovint en colors— i auques, a part tota mena d’impresos Una ambiciosa estampació del pla de València li valgué el títol de litògraf oficial de l’ajuntament Continuaren l’obrador els seus fills Eleuteri-Godofred, Alexandra, Matilde i sobretot Isabel Pascual-Abad i Francés , pintora, que concorregué a exposicions

Descobrí el fenomen de l’osmosi dels líquids 1748 i fou el primer a demostrar amb una experiència personal immersió al riu Sena que el so també es propaga dins l’aigua Inventà el primer electroscopi 1747, format per dos fils de lli dels quals penjaven dues boles de suro, i, tres anys més tard, l’electroscopi de làmines d’or Féu molts experiments amb l’ampolla de Leiden i amb altres aparells productors d’electricitat, no solament per divertir els seus contemporanis, sinó també amb finalitats terapèutiques Per això hom el considera el fundador de l’electroteràpia empírica

Les seves colònies són laminars, per ramificació en un pla únic, i molt fenestrades per soldadura successiva de les ramificacions El polimorfisme és gran Fixada als objectes per una capa extensa de cenozooides, les làmines són formades per una capa interna d’autozooides i una o més capes externes de cenozooides En ambdues superfícies hi pot haver aviculàries sèssils Habita a les grutes submarines i als fons corallígens pregons, puix requereix una penombra quasi absoluta El color de rosa pàllid que té en viu es perd ràpidament en treure'l de l’aigua Es troba a la Mediterrània

La coloració del cos varia des de grisenca a roja, amb taques o bandes grogues o castanyes la pell és parcialment escatosa, la mandíbula inferior no presenta làmines dèrmiques, i hi ha tres fiblons sobre els ossos infraorbitaris una taca negra a la part posterior de l’aleta dorsal és distintiva de l’espècie Típicament bentònic, com els seus congèneres, el captinyós habita quasi tot tipus de fons, fins als 50 metres de profunditat es nodreix principalment de crustacis La seva distribució és atlàntica i mediterrània rep també els noms de rasclot, ullot i escórpora de fang

El celluloide pot ésser emmotllat en blocs, peces i làmines o estirat en barres i tubs Diluït amb alcohol i èter fins a un 25% de sòlids, pot ésser estès per escolament sobre cilindres o bandes, per a obtenir pellícules contínues d’amplada variable i de 006 a 025 mm de gruix Les propietats més destacables del celluloide són capacitat d’adoptar una extensa gamma de colors vius, jaspiats i tornassolats, transparència, rigidesa i estabilitat dimensional És soluble en cetones, èsters i alcohol etílic de 95°, i resistent als hidrocarburs, als àcids diluïts i als olis minerals

Conté sempre Al 2 O 3 i Fe 2 O 3 , per la qual cosa representa el terme de transició cap a l’augita Es dóna en inclusions dins els grans grossos de les roques profundes, com els gabres, les peridotites i les piroxenites És de color gris verd, verd marró i negre marronós, amb les vores més fosques que el centre Sovint conté petites làmines de ferro titanat que originen uns reflexos metàllics És un mineral molt difós en les roques ígnies i que, per alteració, passa a serpentina o a una mescla de serpentina i clorita

Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Temple de Filadèlfia, i en 1943-44 formà part del cos de senyalitzacions de l’exèrcit Posteriorment estudià art en diverses institucions i es graduà en belles arts el 1952 La seva obra, estilísticament, s’adscriu en l’ expressionisme abstracte , però dins una línia poètica Formalment, l’ús de làmines de llautó i coure li permet de crear efectes de profunditat en les formes abstractes A banda, fou molt actiu com a galerista a Nova York, i exercí la docència durant més de 25 anys a la Universitat de Nova York