Resultats de la cerca
Es mostren 1452 resultats
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada
porta de Serrans
Vista de les torres de la porta de Serrans
© Fototeca.cat
Porta d’ingrés principal a la ciutat de València, vora el Túria, construïda entre el 1392 i el 1398 per Pere Balaguer
sobre la porta de Roteros del recinte musulmà.
És limitada per dues grans torres emmerletades de base hexagonal, compostes de tres plantes, entre la segona i la tercera de les quals corren exteriorment sengles barbacanes defensives Del 1586 al 1892 serví de presó Posteriorment, la restauració dirigida per Josep Aixa deixà al descobert, per la banda posterior, les voltes gòtiques de la segona i tercera plantes i la del damunt de la mateixa porta En 1937-38 acollí una part important de les obres d’art del Museo del Prado de Madrid, evacuades a causa de la guerra
vall de Barbarissa
Vall del municipi de Saünc (Ribagorça), capçalera de la vall de Saünc, drenada pel torrent de Llisat.
És limitada a l’est per la cresta que uneix els pics de Bagüenyola amb el tossal de Boix passant pel coll de la Ribereta, i a l’oest per la cresta que uneix els esmentats pics amb el pic de Barbarissa 2672 m alt passant pel coll de Barbarissa , que comunica la vall de Benasc amb la vall aragonesa de Gistau Al centre d’aquesta vall hi ha l' estany de Barbarissa , un dels més grans de la regió de Posets, i l' estany petit de Barbarissa
Joan Pelegrí i Nicolau
Dret
Advocat.
El 1912 ingressà a la Diputació de Barcelona, on assolí el grau de secretari Collaborador directe de Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i, posteriorment, cap de finances de la Generalitat, publicà obres de text i de tema jurídic, com Les societats de responsabilitat limitada al nostre país 1917, El crèdit i els municipis 1919 i La deuda público-local en Europa y en la América del Norte 1925 Pòstumament hom li ha publicat, a més, La comarca del Baix Empordà 1996 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1918
societat
Economia
Dret
Agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per tal de portar a terme una activitat econòmica o mercantil determinada.
Segons l’objectiu concret que pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent Així les principals característiques de la societat anònima SA són una societat mercantil sigui quin sigui el seu objecte és una societat evidentment capitalista, a diferència de la collectiva, en la qual predomina l’element personal el capital de la societat és dividit en accions la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat o s’han compromès a aportar tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixin els socis…
etil clorpirifòs
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida no sistèmic actiu per contacte o ingestió.
És autoritzat en fruiters, avellaner, cítrics, vinya, olivera i plantes d’horta Hom també l’utilitza en tractaments insecticides del sòl en els conreus anteriors Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada en època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 21 dies en general i 30 dies en tractaments del sòl Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota noms diferents, segons la riquesa, la formulació granulat, líquid emulsionable o pols mullable i l’empresa que la…
justícia
Història
Oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials del Regne de València, instituït per Jaume I a València el 1238, amb el nom de cort, denominació que durà fins el 1266.
Tenia jurisdicció civil i criminal limitada a la ciutat A partir del 1321 el càrrec de justícia de València se subdividí en el de justícia civil i justícia criminal Era elegit anualment i havia de jurar davant el batlle Des del 1266 els jurats i els prohoms de València havien de presentar una terna al rei o al batlle, el qual n'escollia un El 1307 fou creat un nou càrrec, amb el nom de justícia de trenta sous , per a causes no inferiors a 30 sous, suprimit el 1321 i recreat el 1324 amb el justícia de tres-cents sous
Entra en vigor la prohibició de les mines antipersona
Entra en vigor el tractat d’Ottawa, signat el 3 de desembre de 1997, que prohibeix la producció, el comerç i l’ús de mines antipersona Tot i que l’esdeveniment se celebra amb un acte a la seu de l’ONU a Ginebra i amb un repic de campanes a molts països, l’eficàcia del tractat queda limitada perquè només l’han ratificat 65 estats, entre els quals no hi ha Rússia, la Xina, Israel, l’Iran, l’Iraq ni els Estats Units Arreu del món hi ha 110 milions de mines actives que cada any maten o mutilen unes 25000 persones
segmentació metamèrica
Biologia
Zoologia
Repetició d’una sèrie d’elements pertanyents a cadascun dels principals sistemes orgànics del cos al llarg del seu eix anteroposterior o de l’eix d’un apèndix.
Molt ben definida en anèllids i artròpodes, la segmentació metamèrica dóna lloc a unitats anomenades segments o metàmers , d’estructura fonamentalment similar Cada anell del cuc de terra és un segment que conté un conjunt de vasos sanguinis, formacions epidèrmiques, sistema nerviós, òrgan excretor, etc, que es repeteixen amb petites variacions en cadascun d’ells Els vertebrats posen de manifest una segmentació metamèrica en el desenvolupament embrionari somita, bé que limitada sobretot a unes parts del sistema nerviós, als músculs i a l’esquelet, i no manifestada en l’epidermis,…
mitja guadanyeria
Dret català
Associació de caràcter familiar, practicada a la Vall d’Aran.
Segons la qual els cònjuges, i a voltes també pares i fills o persones estranyes, es comprometien a pagar per parts iguals els deutes procedents del règim de la casa, i a partir-se els guanys i els augments, si no hi havia fills en morir algun dels contraents És recollida per l’actual compilació del dret civil de Catalunya com un règim econòmic conjugal de comunitat limitada de béns, que només existeix si expressament es pacta en capítols matrimonials però també permet que se celebri entre persones que no són cònjuges, d’acord amb els precedents històrics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina