Resultats de la cerca

El tub digestiu és complet, i les gònades, nombroses i localitzades en dues files a la part anterior del cor Tenen fenedures branquials semblants a les dels cordats els sexes són separats, la fecundació és externa, i el desenvolupament, directe o indirecte És un petit grup d’animals de vida lliure a la majoria de les mars càlides, a profunditat diversa i colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U Mostren una gran aptitud per a la regeneració Els gèneres més representatius són Balanoglossus i Glossobalanus , comuns a les aigües litorals mediterrànies

Té un rizoma gruixut, que pot assolir uns 60 cm de diàmetre, i una tija vertical, de fins a 10 m d’alçada, coberta de fibres de color bru ataronjat les fulles frondes poden mesurar fins a 2 m, són arquejades i profundament dividides i surten formant una roseta al capdamunt de la tija És una espècie molt apreciada com a planta ornamental pel seu port característic i la textura de les seves fulles És cultivada a l’aire lliure en jardins temperats litorals, mentre que en zones més fredes només pot viure a l’interior

L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els gèneres europeus…

La boca és petita, i els llavis, carnosos En general són peixos litorals, que poden entrar dins els corrents d’aigua dolça, i no és gens estrany de trobar-los prop dels llocs de sortida de les aigües residuals A la Mediterrània occidental hom pot trobar-ne sis espècies, bé que els criteris d’especiació no són prou definits La llíssera llobarrera , també anomenada cabeçut o capgròs ,  Mcephalus  d’uns 70 cm, Mauratus , de 45 cm, i Msaliens , de 40 cm, són les més corrents a les costes dels Països Catalans Són comestibles, però poc apreciades

El plomatge és negre a les parts superiors, i el coll és gris pàllid als gens i blanc a les parts inferiors les potes són ataronjades Es posa dret i reposa horitzontalment És gregari i s’alimenta de peixets, crustacis, cucs i molluscs Nia en caus de conill abandonats i en forats excavats o anfractuositats naturals en penya-segats de la costa la posta és d’un sol ou Habita als litorals escandinau, islandès o escocès a l’hivern emigra cap al sud i arriba a la meitat de la Mediterrània occidental és comú, en aquesta època, als Països Catalans

Habiten dins un tub calcari enrotllat en espiral, variable de forma i ornamentació El nombre de segments toràcics setígers és de tres o, rarament, de quatre la forma i el nombre de les sedes són caràcters d’importància sistemàtica Els ulls sovint hi són presents Tenen un collaret àmpliament fes a la cara dorsal Són hermafrodites La incubació dels ous té lloc al tub o a l’opercle, segons l’espècie Habiten fixats a les pedres, a les closques d’altres animals o a les algues dels fons marins litorals Com tots els poliquets sedentaris, són micròfags i filtradors

És particularment notable a les zones desèrtiques, subdesèrtiques i litorals, on la manca de vegetació permet al vent d’aixecar les partícules més fines, transportar-les d’un lloc a l’altre i produir una selecció de materials, en deixar in situ els més grossos Hom anomena deflació el procés de transport de les partícules fines procedents de sòls, i corrasió l’acció produïda per aquestes partícules sobre les roques En disminuir la velocitat del vent, les partícules formen uns determinats dipòsits, com és ara els camps de dunes, els ergs i l’acumulació de loess

Vista del litoral rocós del cap de Santes Creus Anna Motis La costa entre l’Ametlla i l’Ampolla 212, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla s’estén una de les darreres zones costaneres del Principat que encara conserva una bona part de la bellesa encisadora del litoral mediterrani Hi predomina la costa de tipus erosiu, caracteritzada per l’abundància de penya-segats no gaire alts però prou espectaculars, com ara els de cap Roig Les cales codoloses són freqüents Santes Creus, cala Pi, etc, especialment al nord per contra, les…

La boca és lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció L’aleta dorsal té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior les pectorals són llargues i punxegudes i el peduncle caudal és robust Sovint té bandes transversals fosques Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies, i els ous són planctònics En general són habitants de la zona litoral, molt bons nedadors i es troben prop del fons Hi ha formes herbívores, carnívores i omnívores Tenen una gran importància comercial a totes les mars temperades i càlides…

Per extensió, són considerades parcialment anàdromes aquelles espècies que, essent marines, van a fresar en aigües menys profundes o costaneres, així com les espècies d’aigua dolça que es traslladen cap a la part superior dels rius per fresar