Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
les Serres
Poble
Poble disseminat (311 m alt.) del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), al S del terme, dominant ja la vall del Ter.
La seva església parroquial Santa Cecília és esmentada el 1019
Domeny
Poble
Poble compartit entre els termes de Girona i de Sant Gregori, situat a l’esquerra del Ter, aigua avall de la riera de Llémena.
L’església parroquial de Sant Feliu de la qual depèn Roureda havia estat possessió de la mitra gironina Hi han estat trobades restes romanes Als segles XII i XIII hi havia molins drapers Formà part de l’antic terme de Sant Gregori
Esglésies de la Garrotxa anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 informació J Bolòs Argelaguer Santa Maria d’Argelaguer Santa Anna d’Argelaguer Mare de Déu del Guilar Santa Magdalena de Montpalau Bassegoda Sant Miquel de Bassegoda Sant Vicenç de Principi Sant Andreu de Llorona o de Lliurona Sant Martí de Corsavell o de Cursavell Sant Bartomeu de Pincaró Sant Julià de Ribelles o de Pruna, o de Prunera, o de Brema Sant Corneli de la Muga o de Ribelles Sant Llorenç de Sous o del Mont Mare de Déu del Mont Sant Joan o Santa Maria de Baussols o de…
serra de les Medes
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE, entre la serra de Finestres i el lloc de les Encies, que separa les valls d’Hostoles i de Llémena.
Santa Maria d’Elena (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Un aspecte exterior de l’església des del costat de migjorn Una foto de l’exterior amb el mur de ponent, decorat amb bandes llombardes que delimiten grups de dues arcuacions J M Melció El santuari d’Elena o de Santa Maria de Sobre-roca, de la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, és situat a 565 m d’altitud, al vessant del puig d’Elena, a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena Mapa 295M781 Situació 31TDG705530 Hom hi pot arribar amb vehicle utilitari fins al poble abandonat de Sant Climent d’Amer Des d’ací, per un camí que mena a la casa…
la Barroca
Poble
Poble del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), situat a 390 m d’altitud, al cim de la serra que separa les valls de Llémena i d’Hostoles.
Formà part de la baronia de Santa Pau De l’església parroquial de Sant Andreu s XVII, depèn el santuari d'Elena
puig Rodó
Volcà
Volcà (840 m) del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), a la dreta de la capçalera de la riera de Llémena, al N de la serra de les Medes.
Sant Miquel de Campmajor
Art romànic
Situació Desplegament dels tres absis de l’antiga església basilical de Sant Miquel de Campmajor, amb una rica decoració de tipus llombard que capcen un temple barroc construït al segle XVIII E Pablo L’església de Sant Miquel de Campmajor es dreça en una elevació al marge esquerre del riu Tort, a la vall de Campmajor Mapa L38-12295 Situació 31TDG736652 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot, per Mieres i Santa Pau Un cop recorreguts 9 km es troba a la dreta un desviament senyalitzat que porta a Sant Miquel i al Collell L’església és visible a l’esquerra de la carretera a 1,…
Sant Miquel de Pera (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oest Hom pot apreciar les importants modificacions que ha sofert l’estructura original al llarg dels anys J M Melció L’església de Sant Miquel de Pera és l’església del poble del mateix nom, situat a 800 m d’altitud, format per cases disseminades, el qual s’esglaona al contrafort del cantó sud-occidental de la serra de Bestracà, prop del Coll de Pera, aigua amunt de la vall d’Oix, al seu vessant esquerre, entre aquesta vall i la de Salarsa Mapa 257M781 Situació 31TDG585817 Hom hi pot anar per la carretera de Castellfollit de la Roca a…
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina