Santa Maria d’Elena (Sant Aniol de Finestres)

Situació

Un aspecte exterior de l’església des del costat de migjorn Una foto de l’exterior amb el mur de ponent, decorat amb bandes llombardes que delimiten grups de dues arcuacions.

J. M. Melció

El santuari d’Elena o de Santa Maria de Sobre-roca, de la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, és situat a 565 m d’altitud, al vessant del puig d’Elena, a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena.

Mapa: 295M781. Situació: 31TDG705530.

Hom hi pot arribar amb vehicle utilitari fins al poble abandonat de Sant Climent d’Amer. Des d’ací, per un camí que mena a la casa fortificada de Rocasalva i per un corriol en direcció al nord-est, fins a la carena, que cal seguir fins a llevant. Amb una hora llarga de camí a peu hom arribarà a l’església. (ANM-JVV)

Història

Les dades històriques sobre l’església de Santa Maria d’Elena, o de Puig d’Elena, que depèn de la parròquia de Sant Andreu de Sobre-roca, són escassíssimes. Situada al terme municipal de Sant Aniol de Finestres, aquest església pateix del mateix mal que la major part de la resta de la zona, com, per exemple, les de Bustins, Medes, Bell-lloc o Sant Cebrià: els repertoris documentals que ens proporcionen informació sobre la història del comtat de Besalú, les Noticias históricas de Monsalvatje i el Liber feudorum maior publicat per Miquel i Rosell, gairebé no aporten dades sobre aquestes esglésies, la qual cosa fa que la historiografia recent, a manca d’un buidat documental, les oblidi o es limiti a descriure’n l’estructura.

En aquestes circumstàncies, de l’església de “Sancte Marie de Suprarocha”, nom amb el qual fou coneguda durant tota l’edat mitjana, únicament hi ha dues notícies documentals; es tracta de llegats testamentaris, molt distanciats en el temps. La primera és la deixa de cinc sous a l’església que féu Arnau del Torn, l’any 1212 i la segona és la que féu Hug, baró de Santa Pau, de vint sous, l’any 1391.

D’altra banda, F. Monsalvatje i Fossas informa que, a la darreria del segle XIX, vivia un eremità a Santa Maria d’Elena, el qual tenia les habitacions unides a l’església.

A l’interior de l’església hi ha un sarcòfag amb coberta a dos vessants, a l’esquerra de la porta, sostingut per dues cartel·les. Amb caràcters gòtics hi ha estat feta la següent inscripció: HIC JACENT RAIMUNDUS DE CROSA QUI OBIIT PR(IDIE) CAL(ENDAS) OC(TOB)R(IS) ET B(ERE)NG(ARIUS) DE SOLERIO, és a dir: Aquí reposen Ramon de Crosa, el qual morí el dia de les calendes d’octubre i Berenguer de Soler. A cada costat de la inscripció hi ha una creu. Tot i que aquesta inscripció no concreta l’any, cal pensar en una data no anterior al segle XIV. Pel que fa als dos personatges, segurament, tal com era costum, es deu tractar de dos benefactors de l’església. (JFC-ANM-JVV)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, capçada vers llevant per un absis semicircular. L’edifici és molt modificat.

J. Marguí-G. Anglada

Santa Maria d’Elena és una petita església que fou molt malmesa pels terratrèmols del segle XV que enderrocaren una gran part de les edificacions de la vall d’Amer en particular. Segurament s’ensorrà una part de la nau, tot conservant-se part de l’absis, del qual és ben curiós l’enllosat original que el cobreix. El que hi ha avui és el resultat de diverses refeccions.

L’església de Santa Maria d’Elena presenta una estructura modificada per ampliacions posteriors a l’època de construcció de l’edifici. La planta primitiva es redueix a una nau de secció rectangular i un absis semicircular orientat a llevant; la resta de cossos són d’època moderna.

La porta d’accés al temple es troba situada a ponent; el porxo que la protegeix és un afegit posterior. Damunt aquesta façana s’aixeca un campanar d’espadanya de doble obertura força malmès.

Un detall de la capçalera de l’església, amb el mur exterior de l’absis.

J. M. Melció

El tipus d’aparell que presenten els murs corresponent a l’estructura d’època romànica és format per carreus de mida diversa, ordenats en filades; presenten un aspecte força rústec.

Les modificacions sofertes per l’edifici no permeten una apreciació global de l’estructura primitiva; per aquest motiu és difícil precisar en quin moment dins el període romànic fou construïda aquesta església, però no podem descartar una data ja avançada. (EBC)

Bibliografia

Bibliografia general

  • Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. XII i XVI, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1919.
  • Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 202.

Bibliografia sobre l’església

  • Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983.