Resultats de la cerca

Format a l’escola de Llotja de Barcelona 1894-95, s’establí definitivament a França el 1918 Eminentment paisatgista, sobresurten les seves minucioses vistes de pobles catalans o de París

Format amb Caba a Llotja i al taller de Martí i Alsina Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona a final del s XIX El 1899 esdevingué professor d’estètica a Llotja i des del 1908 fou titular de teoria i història de les belles arts Ingressà també a La Vanguardia , on publicà la secció Cotidianas amb el pseudònim Siliceo , i esdevingué crític d’art titular en passar A Opisso a director del diari 1905 Es responsabilitzà d’aquesta rúbrica fins que A Calvet el substituí per A Plana el 1934 Es caracteritzà per una visió moderada i paternalista de l’…

Treballà a la catedral de Barcelona i al palau de la Generalitat, la casa de la ciutat i la Llotja Collaborà en nombroses obres de diversos artistes, entre els quals Martí Díez de Liatzasolo

Format a Llotja Germà del músic Antoni Laporta, amb qui anà a estudiar a Brusselles Exposà repetidament a Barcelona, i es dedicà especialment al retrat i a les natures mortes, dins una factura manifestament realista

Fou el constructor de la catedral de Mòdena, on aplicà els principis de la decoració llombarda i aconseguí una perfecta unitat, simplificació i refinament Hi construí una petita llotja elevada, que repetí a l’interior

Animats els dos germans per Sebastià Gallès i Pujal, veí d’ells, ingressaren a Llotja, on foren deixebles de Damià Campeny Venanci hi obtingué un premi el 1844 En 1853-54 efectuaren les estàtues dels Evangelistes per a l’altar major de l’església de Sant Just de Barcelona El 1856 Venanci esdevingué professor de Llotja Josep Oriol Mestres els confià el 1858 les figures allegòriques de la façana del Banc de Barcelona, feina que fins aleshores solien fer, per llur major prestigi, escultors italians Installaren llur taller a la capella de Santa Àgata fins el 1867 allà…

Deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja Tractà Gustave Courbet a París Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871 Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, anà a Olot el 1870, on es relacionà amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que l’influí Signà auques i dibuixos amb el nom de Katúfol Exposà habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877, sala on reuní una penya…

Format a Llotja De tendència realista, presentà a l’Exposición Nacional de Madrid 1864 l’oli Una cita A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona 1866 presentà La gelosia Acadèmia de Belles Arts de Barcelona

Format a Llotja Barcelona, participà en diverses exposicions fins el 1936, que se n'anà a l’Argentina, des d’on difongué per l’Amèrica del Sud les seves obres, de temàtica catalana En tornà el 1948

Es formà a Barcelona Llotja, a Madrid i a París Féu diverses exposicions, però ha estat més destacada la seva activitat de muralista en edificis públics i privats de Catalunya, així com a Roma, a Lió i Orà