Resultats de la cerca

Procurà de mantenir-se neutral en les lluites territorials italianes, tot i que desautoritzà la política irenista de Carles V i els seus colloquis de religió amb els luterans Nomenà una comissió cardenalícia per a la reforma de la Cúria, afavorí els ordes reformats —aprovà la Companyia de Jesús—, i convocà el concili de Trento 1545 Confià a Miquel Àngel la decoració de la Capella Sixtina i erigí la Universitat de Messina 1548

Fou director del Diari de Sabadell i fundador de Teatralia Publicà poesia d’influència entre verdagueriana i maragalliana Rebroll 1906, Del meu camí 1914, Ègloga 1915 i Poemes i llegendes 1916 També escriví obres teatrals com Lluites rurals 1914, La festa major de Vilaflorida 1922, La mare 1926 —basada en la peça de Santiago Rusiñol— i Muntanyes imaginàries 1933, i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes

Intervingué en les lluites civils romanes, de primer a favor de Juli Cèsar després, quan la guerra del segon triumvirat fou favorable a Antoni, envià forces a través de l’estret de Gibraltar contra els partidaris d’Octavi, que dominaven el sud d’Hispània Després del triomf d’Octavi a Occident, fugí a la Mediterrània oriental i fou assassinat a Messènia l’any 31 aC Els seus estats passaren a Boccus II

Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer , que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis — on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus — i el Ḥibbur ha-Tešubà , sobre la penitència Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud

Centre comercial dels productes agrícoles de la província vinya, olives i fruita Indústries del vidre, tabac, joguines i productes derivats de l’agricultura Té universitat, fundada l’any 1956, i és un nus important de comunicacions Conserva nombrosos monuments barrocs la catedral 1659-70, la basílica de la Santa Croce 1549-1695 i el seminari 1694-1709 Antiga colònia romana, fou objecte de contínues lluites entre longobards, àrabs i bizantins El 1463 fou unida al regne de Nàpols

S'estenia pels Midlands, on era situada la seva capital, Liccifeld, i a l’E, des del Fens fins a l’Humber En lluita contra els altres regnes de l’heptarquia anglosaxona, imposà la seva preponderància a partir del s VIII Arribà al seu apogeu amb el rei Offa 757-796 després de la mort d’aquest, Mèrcia decaigué en benefici de Wessex i s’enfonsà definitivament a conseqüència de les lluites contra els invasors danesos

El nom deriva de Charles Lynch, propietari rural i patriota virginià, que durant la guerra d’independència dels EUA aplicà penes sumaríssimes sense cap tipus d’autorització ni tenir en compte la legislació penal o processal El sistema es mantingué efectiu als estats nord-americans del sud, emprat en les lluites racistes o per minories ideològiques o religioses, i sovint ha estat aplicat sota aparença de justícia legal Del nom de Lynch deriven els termes linxament i linxar

Comprèn 22 795 octosíllabs trocaics distribuïts en 50 runot o cants Representa una fusió d’elements pagans, cristians i històrics, alhora que és testimoniatge d’un estadi cultural agrícola Comença amb la creació del món i continua amb un seguit de gestes protagonitzades per Väinämöinen, savi cantor operador de meravelles, i les lluites del país de Kaleva amb el de Pohjola El 1997 Ramon Garriga-Marquès i Pirkko-Merja Lounavaara en publicaren una versió íntegra en català

Estudià lleis a Valladolid i a Madrid, on s’adscriví als cercles literaris romàntics El 1837 començà a collaborar en diversos periòdics i hi publicà assaigs filosòfics, poesies i, sobretot, articles de costums que ja manifesten alguns trets característics de la seva gran novella històrica El señor de Bembibre 1844, que descriu els amors conflictius d’una dama i un templer, en el marc històric de les lluites de Ferran IV i els templers al s XV

Fill de Ramon II de Canet Confirmà i augmentà diverses vegades les franqueses de les seves senyories, particularment abans d’anar-se'n a l’expedició contra els musulmans de Múrcia 1265 Participà en les lluites feudals contra Guillem VI, vescomte de Castellnou 1275, que obligaren l’infant Pere a intervenir Més tard serví Jaume II de Mallorca i signà com a testimoni l’acta d’homenatge retut per aquest a Pere II de Catalunya-Aragó