Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
cursus honorum
Dret romà
Locució emprada per a designar la sèrie de càrrecs públics importants a què podia accedir un ciutadà romà de les classes altes.
Seguien un ordre jeràrquic preestablert i s’hi barrejaven llocs de tipus polític, administratiu, jurídic i militar L’organització del sistema començà a partir de la llei Villia Amalis 180 aC, però l’estructura definitiva fou establerta al començament de l’Imperi, per August Es dividien en dos grups Els càrrecs propis de la gent que pertanyia a l’ordre senatorial equivalent a l’aristocràcia tenien un primer grau preparatori per als càrrecs del vigintiviratus i del tribú militar, equivalent al servei militar Hom passava després al de qüestor quaestor , seguia el d’edil aedilis o de tribú…
palilàlia
Patologia humana
Trastorn de la locució que consisteix en la repetició involuntària, una o més vegades, d’una mateixa frase o d’un mateix mot.
Hom l’observa generalment en estats de demència amb signes extrapiramidals
a galop tirat
Locució per a expressar la marxa d’un quadrúpede en la qual l’animal arriba al màxim de la seva capacitat de córrer.
calc semàntic
Lingüística i sociolingüística
Forma de manlleu que imita l’esquema o la significació d’un mot o d’una locució estrangers i no llur realitat fonètica.
Així, els mots gratacel cat , rascacielos cast i gratte-ciel fr imiten el mot anglès sky-scraper
casus foederis
Dret internacional
Locució que designa la circumstància en la qual, segons un tractat, una potència esdevé obligada a intervenir en defensa d’un estat aliat.
vis
Mot manllevat del llatí que significa ‘força’, i que hom usa en la locució vis còmica Força còmica, capacitat de provocar la rialla; comicitat.
a l’ample
Indústria tèxtil
Locució emprada en les operacions de descruat, blanqueig, tints, aprests i acabats, per a indicar que la tela és tractada completament desplegada i plana.
a cappella
Música
Locució utilitzada inicialment per a designar les composicions polifòniques religioses sense acompanyament instrumental, i aplicada després, per extensió, a tota obra coral sense instruments.
da capo
Música
Locució que indica que l’intèrpret d’una peça musical n’ha de repetir un determinat fragment, des del principi fins al mot fine
.
bel canto
Música
Locució que designa l’estil de cant propi, principalment, de l’òpera italiana del segle XVII i que subsistí fins ben entrat el XIX.
Antigament fou anomenat buon canto les designacions actuals daten probablement del començament del segle XIX El bel canto va unit a l’escola napolitana d’òpera, que valorà especialment les peculiaritats de la veu humana en el sentit de la virtuositat Nicola Porpora orientà decisivament el cant per aquest camí l’evolució posterior, cap a la fi del segle XVIII, imposà l’estil florit, que arribava a anullar l’obra del compositor sota les improvisacions de sopranistes i sopranos famosos Gioacchino Rossini fixà la virtuositat vocal a la partitura, limitant els abusos dels intèrprets el resultat…