Resultats de la cerca

Nascut en una família dedicada a la música, aprengué a tocar diversos instruments L’any 1943 entrà com a contrabaixista en l’orquestra de Charlie Barnet Després formà part, amb Dizzy Gillespie, d’un dels grups pioners del be-bop Gravà amb Coleman Hawkins, i causà impressió amb el seu solo en The Man I Love 1943, on mostrà la influència rebuda de Jimmy Blanton i el fraseig proper al dels instruments de vent Treballà en diferents orquestres, inclosa la de Duke Ellington Tocà també el violoncel, afinat com el contrabaix -per quartes- i amb pizzicato Els anys cinquanta organitzà…

Autor de musicals molt reeixits, com Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat 1968, Jesus Christ Superstar 1970, Evita 1976, Cats 1981, sobre poemes de TS Eliot, Starlight Express 1984, Phantom of the Opera 1986, Aspects of Love 1989 o Sunset Boulevard 1993 Ha conreat altres gèneres en obres com Variations 1978, per a violoncel i conjunt de jazz , o Rèquiem , per a cor i orquestra i solistes 1984 Els seus darrers projectes inclouen el musical Whistle Down with the Wind i la versió teatral d' A Star is Born Repetidament guardonat, ha obtingut quatre Premis Tonny, tres Grammy…

Estudià cant a Nova York, on intervingué en diverses operetes i comèdies musicals El 1926 es traslladà a París per ampliar la seva formació i al cap de dos anys debutà a l’Òpera Còmica com a Mimí La bohème El mateix any es presentà amb aquesta òpera pucciniana al Metropolitan de Nova York, teatre on reaparegué successivament fins la temporada 1931-32 Del 1932 al 1946, hi tornà a actuar de manera ocasional El 1935 cantà La bohème al Covent Garden de Londres Destacà especialment en les òperes de G Puccini, i també d’altres autors com ara I Montemezzi Participà en diverses produccions musicals…

Estudià a la seva ciutat natal amb Maria Löve-Destinn, de qui adoptà el cognom per a la seva carrera professional, que s’inicià el 1897 amb Cavalleria rusticana a l’Òpera de Dresden El 1901 interpretà el paper de Senta a l’estrena de L’holandès errant a Bayreuth, on fou una convidada assídua fins el 1914 Entre el 1904 i el 1921 cantà al Covent Garden, on destacà amb les seves interpretacions d' Aïda i Madama Butterfly , i el 1908 ho feu a Nova York, ciutat on el 1910 estrenà La fanciulla del West , de Puccini, i on actuà en nombroses ocasions fins el 1921 Es retirà el 1927 després d’haver…

Format per Mark Knopfler guitarra i veu, líder de l’agrupació i considerat un dels millors guitarristes dels anys vuitanta, el seu germà David guitarra, John Illsley baix i Pick Withers bateria, començaren amb una música austera, influïda pel blues i el rock de JJ Cale, el fraseig de Bob Dylan i el jazz , el country i el rock progressiu Amb els àlbums Comuniqué 1979, Love Over Gold 1982, el doble en directe Alchemy 1984 i, sobretot, Brothers in Arms 1985, aconseguiren grans èxits internacionals Knopfler també feu bandes sonores i produí alguns discos de músics com Bob Dylan…

En plena època del rock transcendent, el grup, integrat pels germans Brian Wilson baix i piano, Carl Wilson guitarra, Denis Wilson bateria i teclats, el seu cosí Mike Love veu i Al Jardine guitarra i baix, tornà el rock a la seva frivolitat inicial Brian, l’ànima del grup, potencià les harmonies vocals, els ritmes -influïts per Chuck Berry- i les lletres adolescents sobre surf, cotxes i noies, i aconseguí èxits com Good Vibrations , Surfin' i Barbara Ann Amb Pet Sounds 1966, un dels millors discos de la història del rock , donaren la seva resposta particular a l’inici de l’èxit…

Treballà en oficis diversos, com ara jornaler als camps de cotó, manobre i infermer en un hospital Els anys seixanta cantà en el conjunt amateur Esquires Combo El 17 de febrer de 1966 enregistrà amb aquest grup la cançó  When a Man Loves a Woman , que es convertí en un dels grans èxits de la música pop de tots els temps Durant la seva carrera aconseguí també altres èxits Warm and Tender Love , It Tears Me Up , Out of Left Field , Sunshine , Cover Me , Take Time to Know Her , My Special Prayer , I'll Be Your Everything , etc Entre d’altres, rebé el premi de la Rhythm & Blues…

Estudià a les universitats de Virgínia 1932-33 i Johns Hopkins 1937-39, i en 1956-66 fou professor a la Universitat de Nebraska-Lincoln En Poems 1935 emprà formes arcaiques i revelà influències del darrer Eliot i dels nous “metafísics” anglosaxons, però hi reaccionà i a partir del 1940 partí de l’experiència humana directa i conreà la sàtira social Entre altres reculls, publicà Person, Place and Thing 1942, V-Letter 1944, premi Pulitzer 1945, Poems of a Jew 1958, White-Haired Lover 1968, Adult Book Store 1976 i Love and War, Art and God 1984 Dirigí la revista Poetry 1950-56, i…

Els seus inicis estigueren marcats per la collaboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito 1960 i El cochecito 1961, fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials Ape regina 1963, La donna scimmia 1964, Dillinger é morto 1968, La grande bouffe 1973, Addio mascio 1978, Il futuro é donna…

Filla del pianista Joaquim Nin i Castellanos i germana del compositor Joaquim MNin-Culmell, a 11 anys s’establí als EUA, i als anys trenta retornà a París, on entrà en contacte amb intellectuals i artistes, d’entre els quals HMiller i ORank, el qual li donà a conèixer la psicoanàlisi Integrada en l’avantguardisme de l’època, escriví novelles House of Incest , 1931, The Winter of Artifice , 1939, Seduction of the Minotaur , 1961 i narracions Under the Glass Bell , 1944, A Spy in the House of Love , 1954 on, sota l’influx del surrealisme, descriu somnis i fantasies del propi…