Resultats de la cerca
Es mostren 1692 resultats
mnemotècnia
Educació
Art de desenvolupar la memòria mitjançant exercicis apropiats.
Bé que els mètodes mnemotècnics són molt diversos, en general hom pot dir que el millor és aquell que garanteix l’organització en un tot comprensible dels elements complexos que no es presenten estructurats
Fritz Pregl
Biologia
Fisiòleg austríac.
Pels seus treballs sobre els àcids biliars i sobretot pels seus nous mètodes de microanàlisi orgànica rebé el premi Nobel de química l’any 1923 La seva obra principal és Die quantitative organische Mikroanalyse 1917
Clemens Alexander Winkler
Química
Químic alemany.
Féu recerques sobre l’anàlisi de gasos i desenvolupà nous mètodes d’anàlisi gravimètrica i el procés o mètode, dit de contacte , per a la producció d’àcid sulfúric 1878 El 1886 descobrí el germani
maragda
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Varietat de beril d’un color verd brillant, a causa de la petita quantitat de crom que conté.
Les altres propietats de la maragda són, essencialment, les generals del beril És una gemma molt apreciada, coneguda ja pels antics egipcis Des de l’any 1930 hom coneix mètodes per a obtenir-la sintèticament
Ivan Stephan Sokolnikov
Matemàtiques
Matemàtic ucraïnès, naturalitzat nord-americà.
Estudià els mètodes per a resolució dels problemes de la teoria matemàtica de l’elasticitat i la mecànica dels medis continus Ha publicat nombrosos llibres i articles que l’han fet mundialment conegut i famós
fibrometria
Indústria tèxtil
Conjunt de mètodes emprats per a determinar analíticament els paràmetres de fibres i filaments.
metodologia
Filosofia
Part de la lògica que té per objecte l’estudi a posteriori dels mètodes.
Kant oposà la metodologia al conjunt de la lògica en dividir, d’una banda, l’estètica i la lògica transcendentals, les quals tenen per objecte analitzar el valor dels materials amb els quals hom coneix per tal de determinar els usos que li són propis i els que no, i de l’altra, la metodologia transcendental, que té per objecte escollir, entre els diversos usos que en poden ésser fets, aquell que satisfaci millor les necessitats intellectuals
positivisme
Lingüística i sociolingüística
Actitud o tendència teòrica en lingüística que considera el llenguatge com un conjunt d’elements directament analitzables, determinats només per lleis que els regeixen, independentment dels subjectes parlants que els utilitzen.
Els corrents lingüístics positivistes tingueren una gran importància a la fi del s XIX coincidint amb l’apogeu de les ciències naturals i dels mètodes analítics Principals representants del positivisme lingüístic foren els anomenats neogramàtics neogramàtic
Donald T. Campbell
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Efectuà importants contribucions als mètodes d’investigació en psicologia, sobretot en psicologia social La seva obra Experimental and Quasi-experimental Designs for Research 1963, amb Julian Stanley, és una de les obres més citades en psicologia
William Oughtred
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Féu aportacions a la notació algèbrica ideà el signe de la multiplicació i de les funcions trigonomètriques i als mètodes de resolució proposats per Viète Publicà Clavis mathematicae 1631 i Trigonometria 1657, entre d’altres obres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina