Resultats de la cerca

Joves universitaris mallorquins collaboren en la fundació de l’associació La Nostra Parla, que tenia per àmbit els Països Catalans N’és primer president l’arquitecte i urbanista mallorquí Guillem Forteza

Mor el pintor mallorquí Guillem Mesquida, pintor de cambra de l’emperador Maximilià 1723, i autor de nombroses obres en els palaus de la noblesa illenca i a la seu de Mallorca

En català, són generalment palatal els fonemes š , ž , s , z , y , l , n, i en mallorquí també k i g Dins el vocalisme, s’aplica aquest terme a la sèrie anterior i , ẹ , ę

És la denominació tradicional emprada per la majoria dels cercles culturals i recreatius dels Països Catalans fundats al s XIX, com, entre altres, el Cercle Artístic de Barcelona, el Cercle Mallorquí o el Cercle Literari de Vic

L’integraven Tito Cittadini, Roberto Montenegro, Gregorio López Naguil, Roberto Raumagé i altres pintors, en general llatinoamericans, reunits a l’entorn del seu mestre Hermen Anglada Camarasa Es caracteritzà per un decorativisme colorista basat en el paisatge mallorquí

Deixeble de Bouguereau a París Anà a Mallorca el 1913 i el 1914, i s’hi establí el 1931 La seva pintura és bàsicament cézanniana Formà part del Grup dels Set 1948 i influí considerablement sobre l’art mallorquí posterior

Prop de la casa es troba l’ermita de Sant Pau, anomenada ermita de So N’Amer , fundada el 1672 per iniciativa de Joan Mir i Vallès, renovador de l’eremitisme mallorquí L’ermita de So N'Amer no estigué, tanmateix, gaire temps habitada

El raper mallorquí Josep Miquel Arenas, conegut com  Valtònyc , és condemnat a tres anys i mig de presó per injúries al rei en una de les seves cançons La condemna, dictada per l’Audiència Nacional, supera en tres mesos la pena demanada per la Fiscalia

Durant la guerra del Francès féu escrits antinapoleònics Fundà el primer diari mallorquí “Diario Político de Mallorca” 1808 És autor d' Elogio fúnebre de doña María Antonia de Borbón 1806 i Idea histórica de los principales sucesos ocurridos en Zaragoza durante su último sitio 1808

Presidí la reorganització del republicanisme mallorquí, inicialment favorable a la conjunció amb els socialistes Després de la crisi provocada per l’arribada a l’illa del radicalisme lerrouxista 1911-12, passà a ésser l’òrgan de Jeroni Pou i del reformisme adscrit a Melquíades Álvarez