Resultats de la cerca
Es mostren 547 resultats
Víctor Manuel Gaspar Cortina
Judo
Judoka i àrbitre.
S’inicià en la pràctica del judo a Barcelona de la mà del mestre Henry Birbaum i entrenà sota les seves ordres al Club Judo Barcelona Competí com a pes lleuger i es proclamà tres cops campió d’Espanya en diverses categories 1962, 1963, 1964 Integrà l’equip estatal i participà en cinc Campionats d’Europa i en un Campionat del Món 1961 El 1965, una lesió a l’esquena provocà la seva retirada Es dedicà a l’arbitratge i exercí com a professor al Judo Club Bilbao Posteriorment obrí el seu propi gimnàs a Bilbao, el Shin Gi Tai Publicà llibres i manuals de judo, com El libro del judoka…
màquina agrícola
Tecnologia
Agronomia
Màquina moguda per mitjà d’energia mecànica i emprada per a fer les feines agrícoles, en substitució del treball manual.
Les màquines agrícoles apliquen els mateixos principis que els instruments manuals arada, rascle, etc, però augmentant la velocitat de l’operació i disminuint-ne l’esforç Hom les classifica segons el tipus de feina que poden fer treball del sòl, sembra, recollecció i transport, etc Entre les que treballen el sòl, les més importants són l'arada, que obre la terra i la gira i que adopta formes diverses, l'escarificadora i la conreadora La sembradora té com a objectiu la distribució de les llavors de la forma adequada a cada conreu, i en les operacions de cura del conreu hom empra l…
Johann Amos Comenius
Educació
Cristianisme
Nom amb què és conegut Jan Amos Komenský, pedagog i teòleg txec.
Pertangué a la Unió dels Germans Moravians de la qual fou bisbe, i això el féu proscrit a sis països Del 1627 al 1632 escriví la Didactica Magna , traduïda del txec al llatí i publicada el 1657, considerada com el primer assaig important de sistematització de la pedagogia hi dóna una visió global de l’educació, propugna la formació humana, física i espiritual i la instrucció elemental per a tots, sense distinció de classe, sexe o religió Preconitzà uns estudis amb progressió concèntrica de matèries, advocà per una ciència enciclopèdica i per una llengua universal Publicà també dos llibres per…
Francesc Xavier Garriga i Palau
Literatura catalana
Poeta, preceptista i periodista.
El 1886 es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i el 1888 es doctorà en la darrera disciplina a Madrid Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’institut de Reus, i, entre d’altres, al de Barcelona, fins a la jubilació 1934 Publicà manuals escolars de preceptiva literària i de gramàtica castellana i estudis sobre aquesta literatura Estudio acerca de la novela picaresca española , 1891, i Menéndez Pelayo como crítico literario , 1912, entre d’altres Fou redactor de “La Dinastía” i “El Barcelonés” i corresponsal d’“El Amigo del Pueblo”, de Buenos…
màquina piconadora
Construcció i obres públiques
Màquina que serveix per a compactar els materials del sòl, tot afermant-lo i fent-lo més resistent.
Les piconadores són vehicles automòbils proveïts d’un nombre considerable de rodes equipades amb pneumàtics especials i disposades de manera que a una porció d’eix davanter sense roda correspon una roda de l’eix de darrere, i viceversa En les piconadores de corrons , les rodes són substituïdes per dos o més corrons d’acer També són emprades, en compactacions lleugeres, piconadores d’un sol corró, automòbils, de tracció animal o fins i tot manuals Les piconadores emprades en la construcció de carreteres solen pesar entre deu i vint tones i solen tenir una amplada d’acció d’uns 2 m…
Piotr Maszynski
Música
Compositor i director polonès.
Estudià al Conservatori de Varsòvia amb A Michalowski piano, G Roguski harmonia i Z Noskowski composició Fundà la Societat Coral Lutnia 1887, que dirigí fins a la seva mort També dirigí el cor de la catedral de Sant Joan, feu classes al conservatori i, des del 1893, s’encarregà de l’escola coral dels teatres de Varsòvia Exercí la crítica musical en la revista "Gazeta Polska" 1882-86 i tingué cura de l’edició de diversos reculls de peces corals, com ara Lutnia 'Llaüt', 1888-1903 o Rybalt 'El músic viatger', 1913 La seva obra, bàsicament coral, presenta un delicat treball en la textura de les…
Adrian Cedric Boult
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià a la Westminster School i a la Christ Church d’Oxford Posteriorment amplià la seva formació a Leipzig, amb Max Reger i Arthur Nikisch A partir de l’estrena parcial d' Els planetes , de Holst, que va poder dirigir íntegrament el 1918, s’erigí en especialista de la música britànica del segle XX, i arribà a estrenar composicions de R Vaughan Williams i Elgar, entre d’altres En 1919-30 ensenyà al Royal College of Music de Londres, compaginant la tasca docent amb la direcció orquestral d’òperes i els enregistraments discogràfics Del 1930 al 1950 dirigí l’Orquestra Simfònica de…
Mateu Adrià
Història
Funcionari al servei de Pere III de Catalunya-Aragó.
Fou secretari reial des d’abans del 1343 i el primer que ocupà el càrrec —de nova creació— de protonotari reial 1354-64 Intervingué en la redacció de les Ordinacions sobre el regiment dels oficials de la cort, del 1344, que era, bàsicament, una versió, mot per mot, del text llatí de les Leges Palatinae del regne de Mallorca, feta sense cap preocupació estilística Més tard, tanmateix, per raó del seu nou càrrec de protonotari, hagué de tenir cura del bon estil i de la redacció dels documents dimanants de la cúria reial era el primer pas en la formació d’un estil cancelleresc de prosa catalana…
Miquel Isalguer
Cristianisme
Eclesiàstic, doctor en lleis.
El 1456 fou nomenat abat de Sant Joan, càrrec que tingué fins a la mort El 1461 era diputat per Catalunya i ambaixador de la generalitat per reclamar a Joan II la llibertat del príncep de Viana Tanmateix, després d’ésser detingut uns quants mesos a Camprodon per la host del capitost remença Francesc Verntallat, fidel a Joan II 1463, es reconcilià amb el rei i defensà la vila de Sant Joan de les Abadesses contra els exèrcits francesos de Joan de Lorena 1468-69, i assistí igualment a Girona al palau del bisbe Margarit per organitzar la defensa de la ciutat 1469 És autor d’una…
màquina
Tecnologia
Oficis manuals
Nom genèric de diferents aparells, estris, etc, emprats en oficis diversos, treballs manuals, a la llar, etc.
Reben noms concrets segons llur ús o objecte, com ara màquina d’afaitar, màquina de cosir, màquina de rentar, màquina d’escriure, màquina de retratar, màquina de calcular, màquina de picar carn, màquina de tallar embotits, màquina de fer xurros, màquina de segar, màquina d’imprimir, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina