Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
Paul Troger
Pintura
Pintor austríac.
Després d’uns quants anys de formació i de viatges per terres italianes, on fou influït per l’art de FPiazzeta i FSolimena, s’establí definitivament a Viena Allí gaudí d’una gran fama i un gran prestigi com a pintor decorador de murals Sobresurten els dels monestirs de Göffweig, Melk sala de Marbre i biblioteca, Zwettl i els d’Altenburg, amb el tema de l’Apocalipsi
Teresa Fusté
Escultura
Pintura
Pintora i escultora.
Estudià belles arts a Barcelona, on fou deixeble de Lluís Montané La seva pintura se centra en paisatges i flors, mentre que la seva producció escultòrica, feta de bronze, marbre o fang, gira entorn a les formes de la figura femenina L’any 1985 inicià la seva tasca dins el món del disseny de joies Ha exposat individualment i collectivament en diverses ciutats catalanes, franceses i espanyoles
Lívia
Història
Dama romana, descendent de la família Clàudia.
Es casà amb Tiberi Claudi Neró, amb el qual tingué dos fills, Tiberi i Drus August s’enamorà d’ella i hi contragué matrimoni Mort l’emperador, fou anomenada Júlia Augusta i tingué un paper important en la qüestió successòria, a favor de Tiberi El seu retrat ha estat conservat en diversos relleus Ravenna, Florència, en camafeus i també en busts de bronze Louvre o de marbre
Sant Esteve de Bompàs
Art romànic
La localitat de Bompàs era anomenada primitivament Malpàs villa de Malpas , 1160, nom que els habitants van canviar a la segona meitat del segle XIII pel més agradable de Bompàs L’ “ecclesia de Bonopassu” apareix consignada el 1268 L’església parroquial del segle XIII, desafectada al segle XIX, malauradament va ser enderrocada a mitjan segle XX La mesa d’altar, romànica, de marbre blanc, és avui a l’església de Castellrosselló
Lucrècia
Escultura de Damià Campeny, de guix, feta a Roma el 1804.
Fou enviada a Barcelona, com a tramesa reglamentària de pensionat, a l’Acadèmia de Sant Jordi El 1833 l’autor la feu de marbre —es conserva a la Llotja de Barcelona—, i també n'hi ha una rèplica de bronze Museu d’Art Modern de Barcelona Figura sedent d’una gran perfecció, uneix un estricte classicisme a una suau melangia, i és considerada l’obra mestra de l’escultura neoclàssica catalana
Massa
Ciutat
Capital de la província de Massa-Carrara, a la Toscana, Itàlia.
És situada al peu dels Alps Apuans, a la vora del Frigido, a 5 km de la costa de la mar Tirrena El nucli primitiu, adossat a l’antic castell dels Malaspina, conserva l’aspecte medieval, que contrasta amb la ciutat nova, creada al s XVI sobre un pla urbanístic rectangular Hi és tradicional la indústria del marbre Modernament hom hi ha creat noves indústries mecàniques, químiques, de material refractari i de la construcció
marquesat de Vivot
Història
Títol concedit el 1717 al brigadier Joan Sureda i de Vilallonga (mort el 1752), cavaller d’Alcántara i regidor perpetu de Palma (Mallorca).
Ha passat als Montaner, comtes de Peralada El palau, dels Marquesos de Vivot can Vivot, a Palma, és una obra destacada de l’arquitectura barroca civil Planejat amb posterioritat al 1725 per un arquitecte desconegut, té un magnífic pati amb columnes corínties de marbre vermell, que s’obre a una escala imperial que porta a la llotja superior Té pintures murals de l’italià Giuseppe Dardaron sobre els Triomfs d’Alexandre , i una sumptuosa biblioteca
Évora
Ciutat
Capital del districte d’Évora, Portugal, a l’Alt Alentejo.
Situada a 280 m, als darrers contraforts occidentals de la Meseta, és un centre comercial agrícola blat, oli, carn i manufacturer indústria alimentària, tèxtil i metallúrgica Antiga Ebura , celta, fou la Liberalitas Julia romana, de la qual conserva les restes d’un temple romà basament i setze columnes de granit i capitell de marbre, probablement del s II Important mercat agrícola durant la dominació musulmana, fou reconquerida per Alfons I de Portugal 1165
Santa Maria de Sureda (Sant Andreu de Sureda)
Art romànic
Era l’església parroquial del poble que s’havia constituït a migdia de l’abadia És esmentada el 1121, en l’acta de consagració de l’església abacial de Sant Andreu, on es confirma al monestir la seva possessió L’únic vestigi de l’església de Santa Maria és una ara d’altar romànica de marbre blanc, trobada a prop del seu emplaçament on s’ha establert un terreny per al joc de boles
Magí Callís i Albanell
Arquitectura
Política
Mestre d’obres i polític.
Fill del marbrista Magí Callís i Gili, que el 1864 havia fornit el marbre per al monument a Jaume Balmes, entre el 1902 i el 1908 reformà la façana i la capella del Santíssim de Santa Maria de Manlleu Osona El 1905 projectà la capella del Sant Sagrament de Sant Vicenç de Malla Osona En l’àmbit polític, fou escollit regidor a Vic en les eleccions municipals del 10 de novembre 1901
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina