Resultats de la cerca
Es mostren 936 resultats
Auguste Piccard
Física
Inventor suís.
Professor de física a Basilea, Zuric i Brusselles, efectuà diferents ascensions en balons aerostàtics de la seva invenció, i després de la Segona Guerra Mundial planejà la construcció d’un aparell per a la immersió submarina, el batiscaf , que, construït a Itàlia amb el nom de Trieste 1953, permeté l’exploració de fons marins a més de 10000 m de profunditat
corrent de Humboldt
Corrent d’aigua freda (entre 15° i 19°C) de l’oceà Pacífic que, en direcció S-N, passa per la costa occidental de l’Amèrica del Sud i s’interna, a l’altura de les illes Galápagos, cap a l’oceà Pacífic.
Porta unes grans quantitats de plàncton i, per tant, també de peixos, que afavoreixen alhora l’existència dels ocells marins formadors del guano amb llurs excrements Periòdicament varia el curs o s’interromp a causa dels corrents d’aigua calenta procedents del tròpic, per la qual cosa el cicle descrit anteriorment resta interromput i provoca la mort de milions d’ocells
quetòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets de la subclasse dels poliquets errants, de la família dels quetoptèrids, amb el prostomi petit, sense antenes, amb cirrus tentaculars i amb el cos diferenciat en dues o tres regions.
Habiten fons marins arenosos, tancats dins un tub en forma de U, de natura quitinosa i laminar Alguns segments transformats en paletes fan entrar l’aigua, de la qual l’animal extreu l’origen i les partícules alimentàries necessàries, per l’obertura del prostomi i la fan sortir per l’altra Emeten un moc lluminós Són comuns a les costes dels Països Catalans
Albert I de Mònaco
Història
Política
Príncep de Mònaco, de nom Honoré Charles Grimaldi.
Navegant i oceanògraf, organitzà expedicions científiques per l’Atlàntic i la Mediterrània per tal d’estudiar els corrents marins i la fauna abissal Fundà el Museu Oceanogràfic de Mònaco, l’Institut Oceanogràfic i el Museu de Paleontologia Humana, de París Sota la seva direcció fou publicada una sèrie de mapes batimètrics, el més elaborat dels quals és un de la mar dels Sargassos
fòcids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels pinnípedes adaptats a la vida aquàtica, per la qual cosa les potes posteriors, molt reduïdes, són sempre girades cap enrere i, doncs, no són útils per a caminar per terra.
Això fa que el desplaçament en terra, dut a terme solament amb les potes anteriors, sigui molt dificultós per contra, són nedadors excellents Tenen les ungles poc desenvolupades, i els manca l’orella externa Comprèn 13 gèneres i 18 espècies, conegudes com a foques i elefants marins i repartides per quasi totes les mars del món, però en especial per l’oceà Àrtic i l’Antàrtic
eufausiacis
Carcinologia
Ordre de la classe dels crustacis molt pròxim al dels decàpodes, format per individus que es caracteritzen pel fet de tenir els ulls pedunculats, la closca recobrint tots vuit segments toràcics, vuit parells de potes toràciques natatòries i tèlson amb un parell d’espines subapicals.
Normalment tenen òrgans luminescents a la basee dels peduncles oculars i d’algunes potes toràciques i a la part dorsal dels primers segments abdominals Tots són marins i planctònics, i tenen una gran importància en la dieta d’un nombre elevat de peixos i de cetacis S'alimenten d’altres animals planctònics i de detrits A la Mediterrània són corrents Meganyctiphanes, Euphasia i Thysanopoda
badia de Monterey
Badia
Badia de l’estat de Califòrnia (EUA).
Oberta al Pacífic, és entre les ciutats de Santa Cruz , al nord, i Monterey , al sud En les seves aigües viuen un gran nombre de mamífers marins, motiu pel qual el 1992 es creà el Monterey Bay National Marine Sanctuary, un espai protegit d’uns 14000 km 2 El canyó submarí de Monterey, un dels més grans del planeta, s’inicia al centre de la badia
William Ferrel
Meteorologia
Meteoròleg nord-americà.
Investigà els fenòmens marins i formulà una llei, anomenada de Ferrel , segons la qual un corrent d’aire es desvia cap a la dreta a l’hemisferi boreal i cap a l’esquerra a l’austral acceleració de Coriolis Estudià, a més, les marees, els vents i les tempestats marines, i inventà un aparell per a predir el màxim i el mínim de les marees
oceà Antàrtic
El més meridional dels oceans, el qual envolta l’Antàrtida.
És format per la reunió de la part sud dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic com que no té límits ben definits, aquests han estat establerts a partir de la temperatura de les aigües superficials Ha estat dividit en dues parts la primera, la més pròxima al pol, de salinitat dèbil i temperatura prop dels 0°C, s’estén des de la costa fins a la línia de convergència antàrtica de 50° a 60° de latitud sud, a partir de la qual la temperatura augmenta ràpidament la segona àrea és compresa entre la línia de convergència antàrtica i la de convergència subtropical de 35° a 40° de latitud sud i té una…
estret de Gibraltar

L'estret de Gibraltar
NASA / Alexander Gerst
Estret marí
Estret que separa la costa meridional de la península Ibèrica i la costa septentrional africana.
Té uns 14 km d’amplada mínima i posa en comunicació l’Atlàntic i la Mediterrània Des del punt de vista tectònic és una conseqüència de l’orogènia terciària En fan difícil la navegació dos corrents marins de sentit contrari un de superficial oest-est, amb aigua atlàntica, força freda i poc salada, i un altre de profund est-oest, amb aigua mediterrània, no tan freda i més salada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina