Resultats de la cerca

Una part del terme, especialment les obagues, és boscada coníferes i faigs entre els 1 200 i els 1 800 m alt a les parts més altes domina el prat alpí i roures i castanyers per sota els 1 000 m La recollecció de tòfones hi és tradicional Les pastures i el farratge alimenten una ramaderia de la qual actualment només el boví té un cert relleu Al sector muntanyós pròxim al puig de l’Estela i a la torre de Vetera hi ha les mines de ferro dites els meners de les Índies o mines de Vetera , actualment tancades i que donaren origen a una petita indústria metallúrgica local i una petita colònia El…

La capital és Cumaná S'hi distingeixen tres parts fisiogràfiques el massís oriental, la gran falla E-W, que separa el massís de la formació orogràfica de Paria, i les terres baixes i pantanoses del golf de Paria De clima tropical, els rius són de poca importància Hi ha conreus de cacau, canya de sucre, cotó, cafè, tabac, arròs i cocos Hi ha activitats de pesca, indústries de conserves de peix i d’elaboració de sucre Té jaciments de minerals, poc explotats, guix, sofre i ferro

Situat al paratge de les Clotes, al vessant sud de la punta de la Serena, al nord-oest del massís dels Ports, dins del Parc Natural dels Ports, a 968 m d’altitud És un petit mas cedit per l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan a la Unió Excursionista de Catalunya UEC i habilitat com a refugi lliure amb capacitat per a vint persones És punt de pas del GR-7, base de travesses pel massís dels Ports i d’excursions a la punta de la Serena 1035 m i l’Espina 1181 m

Ocupa una extensió de 35051 ha, repartida entre les comarques de la Terra Alta Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, el Baix Ebre Alfara de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa i Montsià Mas de Barberans i la Sénia Per la seva situació, a cavall entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals Les comunitats vegetals inclouen espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d’altres típicament mediterrànies A l’estatge inferior domina la màquia de garric i margalló, i a les zones més fresques el carrascar A l’estatge submediterrani…

Geològicament, pertany a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana Hi són situades les estacions radiotelefòniques i de televisió de l’illa

La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…

El punt culminant és Punta La Marmora 1 834 m, altitud màxima de l’illa Hi predominen les roques cristallines i volcàniques

Situat a la vall de Benasc, entre el pla d’Estanys i el pic de la Renclusa, a 2140 m d’altitud, al massís de la Maladeta, dins del Parc Natural de Posets-Maladeta Fou projectat per Juli Soler Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, i construït entre el 1912 i el 1916 És propietat del CEC, que, des del 1991, en comparteix la gestió amb la Federació Aragonesa de Muntanyisme L’any 2006 finalitzaren els treballs d’ampliació i adaptació de les installacions, que disposen de noranta-dues places d’allotjament És base d’ascensions i escalades als cims del massís de la Maladeta, com l…

És limitat per les valls del Limia i el Cávado La màxima altitud és de 1 544 m