Resultats de la cerca

Fou professor de mecànica a l’École Polytechnique i d’astronomia al Collège de France Membre de l’Académie des Sciences des del 1843 Estudià temes de mecànica cinemàtica i mecànica racional, matemàtiques teoria dels nombres, anàlisi, geometria diferencial, càlcul matricial i astronomia

Ensenyà matemàtiques al collegi naval de Cadis després regí la capitania general de Filipines 1787-94 L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, que exercí en circumstàncies difícils atacs anglesos i aixecaments indígenes Dimití per discrepàncies amb la cort

Dominicà, el 1503 ocupà la càtedra de matemàtiques de l’estudi general de València Anotà l’edició que el metge i llatinista Jeroni Amiguet féu fer de l' Aritmetica et geometria de TBradwarine sota el títol de Praeclarissimum Mathematicorum opus València 1503

Anà a la península Ibèrica acompanyant el monjo Bernat , futur arquebisbe de Toledo Elegit bisbe d’Osma 1109, succeí Bernat a la seu toledana 1125, on organitzà una escola de traductors que féu accessibles l’astronomia, la física i les matemàtiques dels àrabs

Professor a la Universitat de Berlín, estudià les funcions ellíptiques i féu progressar la teoria dels nombres Important també per la seva filosofia de les matemàtiques, no acceptà les idees innovadores del seu deixeble GCantor i mantingué polèmiques amb Weierstrass i Dedekind

Ideà un mètode talbotípia per a obtenir fotografies sobre paper 1839 i un altre per a fotografies instantànies 1851, investigacions que dugué a terme amb independència de les de LJMDaguerre També féu recerques sobre l’espectre i, en matemàtiques, sobre el teorema de Fagnano

La reserva tècnica és feta obeint a fórmules matemàtiques llei de probabilitat i llei dels grans nombres i taules actuarials El conjunt de reserves tècniques de les diverses pòlisses d’una mateixa companyia han d’ésser invertides en el sector públic o privat en valors especialment qualificats

Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències físiques i matemàtiques, fou catedràtic de química a la Universitat d’Oviedo 1847 i al Real Instituto Industrial, de Madrid, i d’anàlisi química a la Universitat de Madrid 1867 Fou un dels millors químics analistes de la seva època

Bé que llicenciat en matemàtiques, dedicà la seva vida als estudis orientals, en els quals havia adquirit una sòlida formació a l’École des Hautes Études de París Escriví els assaigs La Mésopotamie, les civilisations babylonienne et assyrienne 1923 i Manuel de Langue Hittite 1929-33

Fou tinent del batalló de Montblanc, i lluità en la defensa de Tarragona contra Napoleó Fou professor de matemàtiques i membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions Publicà una Metódica instrucción de guías para las maniobras de infantería 1821