Resultats de la cerca

Residí des de molt jove a Catalunya, i es llicencià en medicina a Barcelona 1892 S'especialitzà en pediatria, i publicà un gran nombre d’opuscles i llibres de tema mèdic El seu fill, Ricard Zariquiey i Álvarez Barcelona 1897 — 1965, metge i filantrop, es llicencià en medicina a Barcelona el 1918 Com el seu pare, s’especialitzà en pediatria S'interessà per la carcinologia, i elaborà una important classificació dels crustacis, que fou publicada pòstumament Crustáceos decápodos ibéricos , 1968 Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural 1929-30 i membre de l’Acadèmia i Laboratori…

S'especialitzà en patologia equina Creà una unitat d’assegurança de bestiar equí, qualificada de modèlica, i desenvolupà una tasca docent notable Fou president de la secció de patologia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona 1960-70 És autor de Veterinaria práctica 1963 El seu germà Josep Martí i Morera Llorac 1898 — Barcelona 1987, metge especialitzat en hidrologia París 1933, dirigí el Balneari de Vallfogona de Riucorb 1934-35, i posteriorment exercí a Granyena de Cervera i a Barcelona Fora del camp mèdic, difongué la figura i l’obra de Francesc Vicent Garcia, el Rector de…

Ingressà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC com a vocal mèdic i en fou president 1960-69 Fundà una Junta Promotora de Cooperació Mútua per a la construcció del Palau de Gel i del Pedal de Barcelona en un acte conjunt entre les federacions de patinatge i de ciclisme Instaurà el Trofeu Intervelòdroms Catalans i una sèrie de curses preparatòries per als Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1963 participà en la creació de la Setmana Catalana de Ciclisme El 1967 entrà com a director provincial de l’Obra Social 18 de Juliol L’any 1975 fou nomenat president del Club Natació Barcelona Rebé la distinció…

Estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts i medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona 1915-22 Emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires En aquesta ciutat fou professor de dibuix i anatomia a l’Escuela Normal, i dirigí el consultori mèdic del diari “Crítica”, l’Hospital Municipal Parmenio Piñero 1945-56, els consultoris mèdics del Sindicato Único de Trabajadores de Cases de Renda 1958-72, l’Obra Social Médica de la Unión Tramviaire Automotor 1968-75, i l’Instituto Policlínico Fou soci de l’Asociación Médica de Cultura Artística Dins de la seva obra publicada, cal…

Estudià medicina a Barcelona, on exercí, i aviat es distingí per les seves collaboracions a la Revista de Higiene  i el Boletín de Medicina y Farmacia Collaborà també a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882 i  Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i la novella  L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, la narració breu Blanca d’Alamany  1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades…

És més freqüent en l’home que en la dona, en una proporció de 5 a 1 En la fase inicial hi ha dolors erràtics i afecta les articulacions sacroilíaques en la fase d' estat s’estén als segments vertebrals lumbars i després envaeix el raquis dorsal, el tòrax i el raquis cervical en la fase avançada hi ha una anquilosi total de la columna La seva tendència anquilosant i ossificant de les estructures discolligamentoses de les articulacions la diferencia netament de la poliartritis crònica primària Un 40% són de tipus benigne, un 35% de gravetat mitjana i un 25% aboquen a l’anquilosi El…

L’any 1961 fundà a Barcelona el Centre Juvenil de Medicina Esportiva, que fou el primer centre de medicina de l’esport de l’Estat per a facilitar el control mèdic de tots els esportistes de l’època L’any següent collaborà en la creació del Centre d’Investigació Medicoesportiva de la residència Joaquim Blume Fou el primer director de la revista Apuntes de medicina deportiva Collaborà també en la fundació de l’INEFC l’any 1975, i hi participà com a professor en l’àrea de ciències mèdiques i com a director del Centre d’Investigació de Medicina de l’Esport El 1983 fou nomenat director del Centre…

A cinc anys, gràcies a un tractament mèdic superà sense seqüeles una greu poliomielitis, experiència que decidí la seva vocació per la medicina És responsable del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de la Vall d'Hebron, que el 1984 introduí el tractament de la leucèmia mitjançant transplantaments del moll de l’os a l’Estat espanyol A la fi de la primera dècada del segle XXI aquest servei havia realitzat prop d’un miler de trasplantaments a nens malalts de càncer, xifra que duplicava la de qualsevol altre hospital de l’Estat espanyol El 2012 el Servei rebé el màxim guardó europeu de…