Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
timbre
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a algunes monedes antigues que duien gravat l’escut reial.
pellofa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local del final del segle XV, per autorització reial i amb intenció de suplir la manca de numerari menut, i amb una circulació molt limitada al municipi emissor i la seva contrada.
Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent
sequí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que, vers la meitat del segle XVI, prengué el ducat d’or de Venècia (en italià zecchino), en augmentar el preu del ducat nou de seca (1543) per la preferència donada a les peces acabades d’encunyar.
Pel fet d’eliminar equívocs monetaris, aquesta denominació fou acollida favorablement i així, el sequí, constantment imitat en diversos països foren anomenades sequins les monedes d’or semblants a les venecianes i superiors a l’escut d’or, fou fraccionat en meitats, quarts i múltiples de 2, 3, 10, 12 i 100 sequins En moltes ciutats italianes foren encunyats ininterrompudament del 1572 fins a la fi del s XIX
Primer dia operatiu de l’euro
Els mercats financers europeus comencen a treballar amb euros, la moneda que des del passat dia 1 és la unitat de compte del Sistema Monetari Europeu En la seva estrena, l’euro revalora la seva paritat en relació amb les dues principals monedes del món, el ien i el dòlar Londres, on l’euro baixa la seva cotització el 0,05%, és l’excepció dels grans mercats europeus
Manuel Bassa i Armengol
Heràldica
Numismàtica i sigil·lografia
Heraldista i sigil·lògraf.
Publicà Rocabruna Prehistòria, història, tradicions i llegendes 1932, Orígens de l’escut català 1961, El veritable escut de la ciutat de Barcelona 1964, en defensa de la composició a base de quatre pals reials, i no dos, en els quarters segon i tercer, i Els comtes-reis catalans Història i heràldica de la casa de Barcelona 1964 Reuní una collecció de més de 500 000 segells documentals, marques, escuts i monedes
SPQR
Història
Sigla emprada sovint en l’epigrafia llatina per a designar el senat i el poble de Roma.
En el seu origen, equivalgué probablement a Senatus Populus Quirites Romani quirit Més tard, però, com resta testimoniat per les monedes i inscripcions sobretot als arcs de Tit i Septimi Sever, designà inequívocament el senat i el poble de Roma, Senatus Populus Que Romanus El seu ús, a través de l’edat mitjana, ha perdurat fins a l’actualitat i figura encara a l’escut de l’administració comunal de Roma
La moneda de l’antiguitat tardana
La circulació monetària en l’època romana tardana segles III-V La crisi del segle III en els dipòsits i en les troballes monetàries Mapa de les troballes de monedes visigòtiques de Catalunya T Marot La situació política i econòmica de l’Imperi i els esdeveniments relacionats amb les invasions germàniques converteixen la segona meitat del segle III en un dels períodes que han suscitat més estudis en referència a Hispània Molts d’aquests estudis han utilitzat els dipòsits monetaris datats al voltant d’aquesta cronologia per a justificar l’impacte de les ràtzies franques i alamanes en el nostre…
andhra
Etnologia
Individu d’un poble preari, de llengua telugu, establert a la regió situada entre els rius Krishna i Godāvari des del 400 aC aproximadament.
Foren vassalls de Maurya i el s I a C fundaren una dinastia independent, la dels Sātavāhana, que, escindida aviat en cinc branques, perdurà fins al s III dC Els reis andhres protegiren el budisme i construïren santuaris i monestirs Els andhres comerciaren amb regions de l’Àsia sud-oriental i encunyaren monedes d’or i argent El país dels andhres ha donat el seu nom a l’estat d’Andhra Pradesh
Antoni Chabret i Fraga
Literatura catalana
Escriptor.
Cronista de Sagunt Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt Publicà Historia de Sagunto y sus monumentos 1888 i diverses monografies locals, i reuní una interessant biblioteca i una collecció de làpides i monedes que hi foren trobades Escriví la lletra de l’òpera El Fantasma , estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia
Unió Europea de Pagaments
Història
Acord monetari establert el 1950 pels països integrants de l’OECE, per facilitar les relacions comercials entre ells.
La UEP tenia com a objecte la substitució del sistema bilateral de pagaments per la multilateralitat, així com subvenir a l’escassetat de dòlars enfront de les creixents transaccions Amb aquest fi establí la compensació de pagaments internacionals, en l’espai i en el temps, i la concessió de crèdits als països deficitaris El retorn a la convertibilitat de les monedes suposà la substitució de la UEP per l' Acord Monetari Europeu 1958
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina