Resultats de la cerca
Es mostren 562 resultats
rodobacterínies
Biologia
Subordre de bacteris pseudomonadals representat per espècies lliures que habiten en les aigües dolces i salades.
Tenen forma de bastonet o d’espiral, solen ésser mòbils i en presència de la llum poden viure anaeròbiament, ja que són fotosintetitzadors, i tenen pigments semblants a la clorofilla, de color vermell, purpuri, bru o verd Algunes espècies contenen grànuls de sofre Són gramnegatives i fixadores de nitrogen Formen part d’aquest subordre les famílies Thiorhodaceae, Athiorhodaceae i Chlorobacteriaceae
quinuclidina

fototeca.cat
©
Química
Amina bicíclica, l’estructura de la qual ocorre, integrada en altres de més complexes, en els alcaloides de la quina
.
És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua, alcohol i èter, que es fon a 158°C amb descomposició És una base relativament forta pK b Y 3,42 i presenta un accentuat caràcter nucleofílic a causa de la seva particular geometria, que confereix una gran llibertat al parell d’electrons no enllaçats del nitrogen És molt emprada en síntesi orgànica
epibatidina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic extret de la pell de la granota Epipedobates tricolor
.
Es tracta d’un alcaloide, de fórmula empírica C 1 1 H 1 3 N 2 Cl, que té un poder analgèsic 200 vegades més elevat que la morfina Conté un anell de piridina unit a un clor i a un anell de sis àtoms de carboni amb un nitrogen que fa de pont al mig Hom pensa que el clor és responsable del poder analgèsic
brisa
Enologia
Residu sòlid que resta del raïm després de trepitjat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol.
De la brisa hom por obtenir vins brisats i vinasses i, per destillació, aiguardent de brisa i alcohol La brisa és destinada també a pinso per al bestiar, oví i porcí principalment, que la consumeix barrejada amb melasses a fi de corregir el seu valor nutritiu escàs és emprada també com a adob —pel seu contingut en nitrogen, fosfats i potassa— i com a combustible, un cop assecada
diazotació
Química
Formació de sals de diazoni per l’acció de l’àcid nitrós sobre amines aromàtiques primàries, en dissolució àcida forta.
Aquesta reacció, descoberta per Peter Griess l’any 1858, encara avui és l’únic procediment pràctic per a la preparació de les sals de diazoni La diazotació és duta a terme a temperatura baixa de 0° a 5°C per a evitar la formació de composts fenòlics, per despreniment de nitrogen, i en medi àcid per a evitar la formació de composts de diazoamino, per copulació amb l’amina encara lliure copulació
desgasament
Química
Acció de desgasar l’aigua d’alimentació de les calderes de vapor o destinada a processos químics.
Hom empra dues menes de desgasament el procediment físic, portat a terme mitjançant un desgasador, aprofita la disminució de solubilitat dels gasos en augmentar la temperatura del dissolvent en el procediment químic hom empra un reactiu que, combinat amb l’oxigen, doni un producte inert El reactiu més emprat és la hidrazina, que reacciona amb l’oxigen donant nitrogen gas inert i aigua que s’incorpora al dissolvent
alfals

Alfals
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, alta, de fulles trifoliolades i àpexs foliolars dentats; inflorescències blavoses i fruits en llegum enrotllats helicoïdalment.
Molt conreada com a planta farratgera Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius Prefereix els sòls alcalins és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria…
cicle del fòsfor

Cicle del fòsfor
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Cicle biogeoquímic que descriu el moviment d’aquest element a través de la litosfera, la hidrosfera i la biosfera.
Les plantes dissolen formes ionitzades de fòsfor que han estat rentades de les roques i immobilitzades en el sòl, i les incorporen El pas d’aquest element pels herbívors i els carnívors és molt ràpid, i retorna al sòl per l’acció de microorganismes A diferència d’altres elements com el nitrogen, el seu pas per la litosfera i la hidrosfera és molt lent, i no es troba en quantitats significatives a l’atmosfera
cianuració
Tecnologia
Procés de cementació dels acers suaus amb un bany de sals foses a una temperatura aproximada de 800°C.
El bany acostuma a ésser format per cianur 70%, carbonat 25% i clorur sòdics, aquest darrer actuant d’estabilitzador Durant el procés es difon carboni i, en menor proporció, nitrogen per la superfície del metall La cianuració és emprada principalment per a cementar peces petites, com cargols i perns, i té l’avantatge d’ésser un mètode ràpid que permet de trempar sense reescalfar i que deixa les peces llises i netes
Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics
Societat industrial constituïda a Madrid el 1897.
El seu domicili actual és a Barcelona Produeix ferroaliatges i gasos industrials —oxigen, nitrogen i acetilè, principalment— Té fàbriques a Galícia, sobretot per als ferroaliatges, al País Basc i a Andalusia A Berga produeix energia elèctrica, allí on tingué la primera fàbrica, dedicada a la fabricació de carbur de calci Té diverses participacions en empreses entre les quals destaquen Hidro Nitro Española 23%, Gromina Industrial 56%, Autógena Martínez 31% i Duffour et Igon 15% a França
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina