Resultats de la cerca

Amic de Pissarro i dels neoimpressionistes, adoptà el divisionisme Hom l’identifica, versemblantment, amb el “pintor puntillista” que Santiago Rusiñol i Ramon Casas tractaren a París al principi dels anys noranta D’ideologia anarquista —fou empresonat diverses vegades—, en un viatge a Bèlgica l’influí la temàtica obrera 1897 Estilísticament s’acostà, més tard, a l’impressionisme El 1935 assolí la presidència de la Société des Artistes Indépendants

Començà imitant els cantants de blues i, a partir del 1969, evolucionà cap a un repertori de tipus rock Ha estat una de les estrelles del pop-rock més importants dels anys setanta, època en què assolí un èxit i uns nivells de vendes molt alts, que s’han mantingut des d’aleshores La capacitat d’integrar elements de diversos estils en cançons pop ideals per a les radiofórmules juntament amb les posades en escena en els seus concerts, on combina la interpretació musical amb un vessant de comediant paròdic i grotesc, li han donat una gran popularitat Entre els seus enregistraments de més èxit…

Començà en l’arbitratge el 1949, en la competició diocesana de l’Obra Atlético Recreativa OAR L’any 1960 s’incorporà a les competicions de la Federació Catalana de Basquetbol i el 1961 passà a dirigir partits de Lliga Fou internacional des de l’any 1964 i dirigí noranta partits internacionals Es retirà després de dinou temporades a la primera divisió, en els Jocs Olímpics de Moscou 1984 Fou president del Comitè Català 1980-86

Receptor del Club de Beisbol Viladecans, debutà amb el primer equip durant la segona meitat dels anys vuitanta, guanyà totes les Lligues i Copes del Rei fins al final dels anys noranta i participà en diverses edicions de la Copa d’Europa Jugà amb la selecció estatal i fou medalla de bronze al Campionat d’Europa 1987, 1989, 1991 També disputà el Campionat del Món 1988 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Fundat el 1984, destacà per l’organització anual de l’Obert Ciutat de Barcelona, i fou seu de proves com el Circuit Winston Entre les seves files passà Shirley Brown, jugadora que fou número dos d’Escòcia Fou campió de Catalunya per equips masculins 1987 Tingué vuit pistes d’esquaix, piscina, gimnàs, solàrium, sauna i escola d’esquaix i arribà a tenir fins a 500 socis Tancà les portes durant els anys noranta

Fou jugador del juvenil de la Penya Saprissa Entre el 1943 i el 1947 treballà de periodista esportiu a la revista Azor 1947 Al final de la dècada de 1940, ingressà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol i ocupà diferents càrrecs El 1996 fou nomenat senador de l’Agrupació de Veterans del club El 1967 entrà a la Federació Catalana de Futbol i fou membre del comitè de competició fins als anys noranta

Central, jugà amb l’Associació Esportiva l’Hospitalet durant els anys noranta, una etapa de molt d’èxit del club, que guanyà la Lliga Catalana de primera divisió i assolí l’ascens a la màxima categoria estatal A la dècada de 2000, fitxà pel Club Voleibol Sant Boi, amb el qual aconseguí l’ascens a la Lliga FEV, i el Club Voleibol Prat Formà part de la selecció espanyola juvenil i absoluta

Posà en escena, fins el 1969, any de la seva dissolució, noranta obres, gairebé sense excepció, d’autors balears Continuà en certa manera la tasca de la companyia Catina Estelrich 1927-38 Comptà amb figures de gran vàlua i popularitat com Cristina Valls i Xesc Forteza Si bé prodigà el teatre de costums, en els darrers anys inicià una renovació amb autors de les noves generacions com GJaner Manila, ABallester i BPorcel

Membre del Club Natació Sabadell, amb el qual conquerí la Lliga de la divisió d’honor 2000, 2001, 2002 i la Copa de la Reina 2001-02 En el període 1994-2003 fou noranta-nou vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb la qual disputà cinc Campionats d’Europa 1995, 1997, 1999, 2001, 2003 i un Campionat del Món 1998 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1997, argent 1999 i or 2000

Xutador i linebacker format durant una temporada a Texas, destacà al principi dels anys noranta als Trons de Sant Just Desvern El 1992 fou seleccionat pels Barcelona Dragons per jugar la Lliga Mundial en substitució del lesionat Xisco Martos L’any següent tornà al seu equip anterior, però s’integrà de nou a la disciplina dels Dragons l’any 1995, on jugà dues temporades Fou un dels pocs jugadors catalans que formà part de l’equip