Resultats de la cerca

Graduada 1978 i doctorada 1983 en antropologia per la Univesitat de Califòrnia Berkeley, ha exercit la docència a les universitats de Pennsilvània 1981-86, Winsconsin-Madison 1986-89 i Califòrnia San Diego, on des del 1999 és professora titular d’antropologia Ha estat professora visitant de l’École des Hautes Études en Sciencies Sociales de París 2001 i investigadora invitada del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona 2006 Autora d’un gran nombre de publicacions sobre sociolingüística, ha estudiat especialment el cas català, que ha exposat, entre d’altres,…

Graduada en enginyeria mecànica i aeroespacial per la Universitat de Princeton 1979 i doctorada en enginyeria química per la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1985, després de completar cursos de postdoctorat, el 1986 s’incorporà al California Institute of Technology, on ha dut a terme la seva carrera acadèmica i científica Ha esdevingut una pionera en la branca de l’ enginyeria genètica  coneguda amb el nom d’ evolució dirigida , consistent en la simulació dels processos de selecció natural a través de la manipulació de proteïnes, especialment les que formen els enzims Ha orientat les…

Treballà com a infermera militar i com a assistent social els anys de la Primera Guerra Mundial, i més tard cursà estudis de medicina, inacabats El 1920, un viatge casual com a passatgera decidí la seva vocació d’aviadora, professió durant l’època reservada, amb algunes excepcions, als homes Treballà per a finançar-se les classes de pilot, l’obtenció de la llicència i la compra d’un avió, que adquirí el 1921 i amb el qual baté el rècord femení d’altura 4300 m Per pressions familiars, el 1924 vengué l’avió i tornà a ocupacions convencionals Tanmateix, el 1928 completà, com a copilot, un vol…

Estudià a l’Atlanta College of Art i a l’Escola de Disseny de Rhode Island Actualment viu a Nova York, on exerceix la docència al Master of Fine Arts de la Universitat de Columbia Les seves obres s’han exposat al Museu d’Art Modern de San Francisco i al Museu Guggenheim i al Museu Whitney d’Art Americà de Nova York El 1997 rebé el premi John D i Catherine T de la Fundació McArthur i representà els EUA a la Biennal de São Paulo, al Brasil

Es graduà en biologia a la Universitat de Califòrnia Santa Barbara l’any 1983, i el 1987 es doctorà a Berkeley, on tingué com a directora de tesi Elizabeth Helen Blackburn , i amb la qual codescobrí la telomerasa i el paper essencial en el desenvolupament de les cèllules canceroses De 1988 a 1997 dugué a terme recerca al Cold Spring Harbor Laboratory, i des d’aquest any és professora i investigadora en biologia molecular i genètica i oncologia a la Johns Hopkins University School of Medicine Ha rebut, entre d’altres, el Gairdner Foundation Award 1998, l’Albert Lasker Award for Basic Medical…

Filla del novellista Cornelius Warren Grafton, el 1953 es graduà en literatura anglesa a la Universitat de la seva ciutat Els anys següents treballà en feines administratives diverses mentre començava a escriure Les seves primeres novelles passaren desapercebudes Des de mitjan anys seixanta es dedicà a escriure guions per a la televisió i adaptà obres de diferents autors, entre d’altres, d’ Agatha Christie , que la familiaritzaren en les tècniques de la novella policíaca El 1982 publicà “A” Is for Alibi , la primera de la sèrie de novelles de misteri protagonitzades per la detectiu Kinsey…

L’any 1952 es graduà en llengua anglesa a la Universitat de Cornell i el 1960 obtingué un màster en belles arts de la Yale University School of Drama Compaginà la docència de la llengua i la literatura anglesa en diverses universitats Cornell, Boulder i Washington amb la carrera literària El 1959 publicà en una revista Nor Custom Stale , la seva primera narració de ciència-ficció, gènere del qual fou una de les primeres autores i, juntament amb Ursula Kroeber Le Guin , fins avui la més destacada Guanyà dos dels premis més prestigiosos de ciència-ficció el Nebula 1972 a la millor narració…

Graduada a la Universitat de Nova York, amplià estudis a Europa amb A Augér i E Schwarzkopf i a l’Opera Center de la Juilliard School of Music de Nova York 1983-87 Debutà el 1989 a la New York City Opera La Bohème i el 1992 al Metropolitan Les noces de Fígaro Ha esdevingut una de les sopranes més destacades de la seva generació, molt especialment com a intèrpret de les òperes de W A Mozart Ha enregistrat nombrosos discs i el 1998 estrenà Streetcar Named , d’André Previn, a San Francisco Debutà el 2007 al Liceu amb Thaïs d’J Massenet El 2008 rebé el premi Polar, considerat el Nobel de la…

Considerada una de les veus més importants de la història de l’òpera, ha estat una de les màximes exponents, dins la seva tesitura, del repertori verdià Desprès de guanyar la medalla de bronze del Concurs Txaivokski de Moscou, debutà en l’Òpera de San Francisco en el paper d’Azucena, d' Il Trovatore , paper que la donà a conèixer al món En el seu repertori figuren també òperes de Cilea, Mússorgski, Dvorák, Mascagni i Bellini Ha estat una de les mezzosopranos favorites del MET de Nova York i ha cantat sovint en el Gran Teatre del Liceu, que el 2009 li concedí la Medalla d’Or

Nascuda en una família benestant de Manhattan, estudià a la Dalton School de la seva ciutat, on fou deixebla de Rufino Tamayo , i posteriorment a la Bennington School de Vermont Vinculada des dels anys cinquanta a l' expressionisme abstracte , estigué casada amb el pintor Robert Motherwell 1958 - 1971 i, bé que influïda sobretot per Jackson Pollock i altres representants d’aquest moviment, creà un estil propi a partir de Mountains and Sea 1952, consistent en grans taques de colors plans “camps de color” suggeridores de paisatges a partir de l’abocament directe de la pintura sobre la tela que…