Resultats de la cerca
Es mostren 558 resultats
Yes
Música
Grup de rock format a Londres el 1968 per John Anderson (veu), Chris Squire (baix i veu), Peter Banks (guitarra), Bill Bruford (bateria) i Tony Kaye (teclats).
Formació emblemàtica del rock britànic dels anys setanta, els primers enregistraments foren Yes 1968, Time and a Word 1969 i The Yes Album 1971, aquest últim el més representatiu i amb la inclusió de Steve Howe a la guitarra El 1972 entrà a la banda Rick Wakeman teclats i debutà en l’elapé Fragile Seguiren Close to the Edge 1972, que entrà a les llistes angleses i nord-americanes, i Yessongs 1973 La seva música fou valorada en el seu moment com la “nova música clàssica” És destacable la collaboració de l’artista Roger Dean en les seves portades La banda ha canviat…
Laboratori Aragó
El Laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda (Rosselló)
© Fototeca.cat
Centre de biologia marina instal·lat a Banyuls de la Marenda (Rosselló), annex a la Universitat VI de París.
Henri de Lacaze Duthiers, que havia creat el 1872 ja un altre centre a Rosco Bretanya, n'obtingué la fundació el 1880 El seu successor, Pruvot, féu prospeccions a totes les costes catalanes, incloses les Balears Les installacions foren ampliades per Duboscq, però fou a partir del 1952 que s’inicià una renovació i una modernització general Hi treballen actualment una seixantena de persones Acull cada any de 400 a 500 estudiosos de les universitats europees i nord-americanes A partir del 1950 publicà la revista Vie et Milieu i, posteriorment, la Faune des Pyrénées-…
George London
Música
Baix baríton nord-americà.
Estudià música i cant a Los Angeles i el 1941 debutà al Hollywood Bowl amb un petit paper a La Traviata Posteriorment es traslladà a Nova York, on intervingué en diverses operetes i comèdies musicals El 1947 fou contractat per a realitzar una gira europea formant trio amb els cantants Mario Lanza i Frances Yeend El 1949 fou contractat per K Böhm per a interpretar el paper d’Amonasro Aïda a Viena Un any després fou Fígaro Les noces de Fígaro a Glyndebourne i el 1960 es convertí en el primer cantant no rus que interpretava el paper titular de Boris Godunov al Teatre Bol’šoj de Moscou…
Olivia Stapp
Música
Soprano nord-americana.
Estudià música i cant a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Itàlia per ampliar la seva formació Inicià una brillant carrera com a mezzosoprano i el 1960 debutà interpretant el paper de Beppe L’amico Fritz Després d’haver format part de les companyies de la Volksoper de Viena i de l’Òpera de Wuppertal, el 1972 es presentà amb el paper de Carmen a la New York City Opera, i el 1982 ho feu com a Lady Macbeth Verdi al Metropolitan de Nova York Posteriorment ha cantat amb gran èxit de públic i crítica a Roma, Viena, Ginebra, Hamburg i Milà, i també en sales d’òpera de diverses…
Finn Viderø
Música
Organista i compositor danès.
Estudià al Conservatori de Copenhaguen, on es diplomà l’any 1926, i a la universitat d’aquesta mateixa ciutat cursà musicologia, disciplina en què es doctorà el 1929 Fou organista titular de diverses esglésies de la capital danesa Parallelament desenvolupà una tasca pegagògica molt significativa a la Universitat de Copenhaguen, on fou professor de teoria musical 1935-45 i d’orgue i clavicèmbal 1949-74 Fou convidat a impartir cursos a les universitats nord-americanes de Yale i North Texas Compaginà les nombroses aparicions com a solista a Europa i els Estats Units amb…
Jean-Yves Thibaudet
Música
Pianista francès.
Començà els estudis al Lycée Saint-Exupéry de Lió, i els continuà al conservatori d’aquesta ciutat i posteriorment al de París, on ingressà a dotze anys, encoratjat per la pianista Lucette Descaves A quinze anys fou primer premi de piano del Conservatori de París i entre els disset i els dinou aconseguí diversos guardons internacionals, entre els quals el Young Concert Artists Internationals a Nova York Ha actuat arreu del món amb les principals formacions nord-americanes i europees i amb directors com V Ashkenazy, R Chailly i J Levine La seva discografia comprèn les…
Jordi Longaron i Llopart
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics.
El 1948 s’inicià en la revista El Globito , i el mateix any fou contractat per l’editorial Toray, amb la qual collaborà en les revistes Chispa 1948-49 i Garabatos 1950 Fou un dels principals dibuixants de la sèrie editada també per Toray Hazañas Bélicas , sobretot a partir del 1958, i autor del dibuix del soldat de la portada característic de la publicació, de la qual el seu traç vigorós i precís es convertí en un element identificador Cal esmentar també, per a la mateixa editorial, les sèries El pequeño mosquetero 1951, Hazañas del Oeste 1962 i Sioux 1964 Treballà també per a publicacions…
Julius Rudel
Música
Director d’orquestra nord-americà d’origen austríac.
De família jueva, el 1938 emigrà als Estats Units, on es naturalitzà el 1944 A Nova York continuà, a la Greenwich House of Music i a la Mannes School on es graduà el 1942, els estudis iniciats a l’Acadèmia de Música de Viena El 1941 començà a exercir de director substitut en diverses companyies d’òpera nord-americanes, i al cap de tres anys fou nomenat pianista repetidor a la New York City Opera Debutà en aquesta companyia el mateix 1943, i en fou el director principal, donant-li una gran projecció, del 1956 al 1979 Posteriorment continuà dirigint —especialment…
,
Okinawa
Illa
Illa més gran de l’arxipèlag de Ryūkyū, Japó, a la mar de la Xina, que forma part del ken d’Okinawa
.
La capital és Naha És de forma allargassada i s’estén de SW a NE, amb una llargada total de 110 km i una amplada desigual que oscilla entre 3,5 i 12 km Pertangué a l’imperi xinès entre els s XIII i XVII, i al Japó des del 1607 Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels nord-americans, que hagueren de vèncer una forta resistència japonesa Els EUA convertiren l’illa en una de les seves bases principals a l’Extrem Orient, des de la qual operaven contra Corea i la Indoxina L’any 1972 el govern japonès recuperà l’administració de l’illa, però les forces nord-…
serra d’Aitana
La serra d’Aitana
© Fototeca.cat
Serra
Serra de la Marina Baixa, a la zona de contacte amb el Comtat, compresa dins la regió muntanyosa d’Alcoi.
És una de les unitats del sistema oriental de les serralades Subbètiques Els seus contraforts orientals formen el relleu costaner entre Benidorm i Altea El clima mediterrani sec i la natura calcària de les roques converteixen aquesta serra en una zona despoblada i d’escassa vegetació El sector principal s’estén en direcció E a O, entre la vall de Guadalest Marina Baixa i l’alta vall del riu Frainos Comtat, al N, i la vall de la Sella Marina Baixa, al S El cim de la serra, situat dins el terme municipal de Confrides Marina Baixa, té una altitud de 1 558 m Al SE de la serra principal, a la qual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina