Resultats de la cerca

Guanyà quatre medalles d’or 5 km el 1972, 10 km el 1972 i 4 × 15 km el 1972 i el 1976 i dues d’argent i dues de bronze en quatre Jocs Olímpics consecutius del 1968 al 1980 Obtingué cinc títols mundials, dos el 1970 i tres el 1974 Es retirà despres dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1980 celebrats a Lake Placid EUA, on assolí la medalla d’argent en la cursa de relleus de 4 × 5 km

Fou l’atleta més destacat en la prova de 400 m tanques, imbatut durant deu anys 1977-87 i en 122 curses consecutives Guanyà la medalla d’or als jocs olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984, la de bronze a Seül 1988 i fou campió del món a Hèlsinki 1983 i a Roma 1987 El seu rècord del món fou vigent fins el 1992, quan en els Jocs Olímpics de Barcelona fou superat pel nord-americà K Young

L’Agència Mundial Antidopatge prohibeix a Rússia participar en competicions internacionals durant quatre anys a causa del dopatge sistemàtic dels seus esportistes Entre les competicions hi ha els Jocs Olímpics de Tòquio, els Jocs Olímpics d’hivern, l'Eurocopa del 2020 o el Mundial de futbol de Qatar del 2022 Als Jocs de Rio 2016 Rússia ja va ser sancionada tot i que els seus esportistes van poder competir individualment La decisió de l’Agència pot ser recorreguda davant el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport TAS

Redactat pel Comitè Olímpic Internacional COI, també regula l’organització dels Jocs Olímpics El document, amb tres propòsits bàsics, estableix els principis i els valors de l’olimpisme, estableix el reglament del COI i defineix els drets i les obligacions de les entitats que conformen el moviment olímpic el COI, les federacions internacionals, els comitès nacionals i els comitès organitzadors dels Jocs Olímpics Els seus idiomes oficials són el francès i l’anglès La seva darrera actualització fou el 9 de octubre de 2018

Especialista en 100 i 200 metres llisos, 4 × 100 i salt de longitud, ha assolit rècords mundials en les tres primeres d’aquestes proves Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996, com també en nombroses competicions internacionals El seu palmarès consta de nou medalles d’or olímpiques 100 m llisos el 1984 i el 1988 200 m llisos el 1984 i el 1988 4 × 100 el 1984 i el 1992 salt de llargada el 1984, el 1988, el 1992 i el 1996 i als campionats del món d’atletisme de Hèlsinki el 1983 100 m llisos 4 × 100 i salt de llargada de Roma el…

Format al Reus Deportiu, fou el gran dominador d’aquesta prova a Espanya entre els anys 1988 i 1994, i el seu rècord estatal de 44,96 s 1989 encara continuava vigent el 2011 Es proclamà campió estatal de 200 m 1988 i 400 m 1989, 1991-94 a l’aire lliure i en pista coberta 1989, 1991 Formà part de la selecció espanyola en trenta-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988 i els de Barcelona 1992, tres Campionats del Món 1987, 1991, 1993 i un d’Europa 1990 a l’aire lliure Fou campió iberoamericà 1986 i aconseguí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1987 en la prova de…

Com a júnior guanyà la medalla de bronze en cavall amb arcs en l’europeu del 1998 Fou campió d’Espanya d’anelles 2002 i de cavall amb arcs 2003 i formà part de la selecció espanyola absoluta entre els anys 2001 i 2004, participant en els Jocs Olímpics 2004, els Campionats del Món 2001, 2003 i els Campionats d’Europa 2002, 2004 En els Jocs Olímpics aconseguí el desè lloc per equips i el 37è en la classificació individual També aconseguí un bronze per equips en els Jocs Mediterranis 2001

Aconseguí el rècord mundial en les proves de 2 000 m llisos, 5 000 m llisos i 2 milles, i fou imbatut en els 5 000 m des del 1979 fins al 1989 En la prova dels 1 500 m guanyà 39 curses seguides des del 1985 fins al 1990 En els Jocs Olímpics de Seül, lesionat, només guanyà la medalla de bronze en els 800 m Ha estat el primer del Gran Prix d’Atletisme els anys 1986, 1988 i 1989 No participà, també per lesió, en els Jocs Olímpics de Barcelona

Aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 en la categoria 470 juntament amb la canària Patricia Guerra, i també als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 amb la catalana Begoña Via Dufresne El 1994 fou escollida com a millor regatista del món per la International Yachting Racing Union IYRU Ha obtingut el primer lloc en els campionats del món de Cadis 1992, La Rochelle 1994, Toronto 1995 i Porto Alegre 1996 Membre del Parlament Europeu des del 1999, és vicepresidenta de la Comissió de Cultura i Esport

Al cap de tres anys d’iniciar-se en aquest esport, es convertí en el primer català que participà en la competició d’halterofília d’uns Jocs Olímpics, a Seül 1988 També disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà una medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1989 i es proclamà campió del Trofeu Comunitat Econòmica Europea 1988 En els Jocs Mediterranis assolí una medalla d’argent 1987 i una de bronze 1991 També fou set vegades campió d’Espanya El 2001 ocupà la presidència de la Federació Catalana d’Halterofília