Resultats de la cerca

La primera resta, una mandíbula trencada, es trobà l’any 1976 Posteriorment, l’excavació sistemàtica d’aquest conjunt de reompliments càrstics donà lloc a la troballa, a l’anomenada Sima de los Huesos, de nombroses restes en bon estat de conservació, com ara diversos fragments cranials i, en particular, un crani sencer molt ben conservat Els “homes d’Atapuerca” visqueren fa uns 300000 anys i representen una població d' Homo sapiens arcaic amb caràcters que anuncien l’home de Neandertal Dins del mateix conjunt, s’han trobat restes molt més antigues a l’anomenada Gran Dolina, d’una edat de prop…

És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per D Rutherford el 1772, i a la mateixa època, també per H Cavendish i J Priestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile…

Visibilitat dels cossos del sistema solar des de la Terra El Sol és l’estrella del sistema solar al voltant de la qual orbiten la Terra i la resta de planetes El sistema solar comprèn també cossos menors, com ara asteroides, cometes i planetoides A la imatge, el planeta Mart Fototecacat La visibilitat global des de la Terra dels cossos que integren el sistema solar planetes, satèllits, cometes, planetes nans, asteroides, el Sol, la Lluna, etc depèn, bàsicament, de factors astronòmics, com ara la posició relativa entre l’objecte, la Terra i el Sol, o la seva distància a la Terra A més, l’…

La femella és bruna, amb les parts inferiors esquitxades de negre És omnívor i posseeix un cant bellíssim Habita en arbredes, parcs, boscs i jardins, a tot Europa, fins als 65°N, i és comuna arreu dels Països Catalans

Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…

La magnitud aparent de Neptú és de 7,7 per tant, no s’observa a ull nu Vist a través del telescopi, apareix com un disc blau verdós de 2,4' de diàmetre L’òrbita de Neptú, quasi circular, té un semieix major de 4504 milions de quilòmetres 30,11 UA i el seu període orbital és de 164,8 anys Amb un diàmetre de 24764 km i una massa 17,15 vegades la de la Terra, Neptú té la densitat 1,638 gr/cm 3 més gran de tots els planetes anomenats gegants, la qual cosa sembla indicar que, en la composició de Neptú, hi intervenen una quantitat important d’elements pesants del mateix tipus que els…

Un Atles de la diversitat que conté 150 mapes només pot acabar amb un altre mapa o, millor dit, amb un mapa de mapes com aquest, que vol apuntar-se com una primera conclusió de l’equip que ha dirigit els treballs És clar que molts dels altres 149 mapes presentats fins ara són d’alguna manera, ells mateixos, una conclusió del treball dels seus autors, però cadascun, com tots els mapes, obre reflexions noves en el lector Cada mapa és alhora, com a mínim, resultat d’un treball i font d’informació de nous treballs presentació d’un punt de vista i suggeriment de punts de vista diferents Aquests…

L’espectre d’energies dels electrons de conversió és discontinu La conversió interna tendeix a dissipar l’excés d’energia, el qual no basta per a produir una emissió de partícules α o β o raigs γ

Propietats del bor La impossibilitat inicial d’obtenir-lo pur feu que hom discrepés quant a les seves propietats físiques i àdhuc químiques Hom en coneix dues formes principals l’ amorfa , pólvores de color marró i de densitat variable, i la cristallina , de color marró grisenc, amb llustre metàllic Fou descobert per Gay-Lussac, Thenard i Davy el 1808 i, bé que H Moissan n’aïllà alguns composts, no fou fins el 1909 que el científic nord-americà E Weintraub l’obtingué pur, a partir d’una mescla de clorur de bor i hidrogen, sotmesa a l’alta temperatura aconseguida en un arc elèctric Hom calcula…