Un Atles de la diversitat que conté 150 mapes només pot acabar amb un altre mapa o, millor dit, amb un mapa de mapes com aquest, que vol apuntar-se com una primera conclusió de l’equip que ha dirigit els treballs. És clar que molts dels altres 149 mapes presentats fins ara són d’alguna manera, ells mateixos, una conclusió del treball dels seus autors, però cadascun, com tots els mapes, obre reflexions noves en el lector. Cada mapa és alhora, com a mínim, resultat d’un treball i font d’informació de nous treballs; presentació d’un punt de vista i suggeriment de punts de vista diferents.
Aquests sis mapes volen ser la representació esquematitzada dels mapes escolars, ells mateixos simplificats per raons didàctiques, de sis hipotètiques escoles en situacions continentals diferents. El món sempre és el mateix, el planeta Terra, tan difícil d’aplanar en les dues dimensions i amb tantes projeccions diferents que ho intenten; també són els mateixos els continents i els oceans que formen aquest món, únics elements que hi han volgut ésser destacats, per superar una mica el mite de l’Estat. El que varia, però, són els punts de vista des dels quals cadascun d’aquests mapes ha estat fet i és ensenyat dia a dia als ciutadans dels seus països.
La projecció majoritària aquí és l’anomenada Mercator, del cartògraf flamenc Gerhard Kremer, conegut per Gerardus Mercator (1512-1594), que representa la cristal·lització de la visió europea del món i que fou molt utilitzada en l’època de les grans navegacions. El centre de la projecció, en el primer mapa, és Amèrica, migpartint el continent asiàtic. El segon, en canvi, mostra una projecció polar, emprada per a representar la gran extensió longitudinal de l’antiga Unió Soviètica i, encara avui, de Rússia. El tercer –novament Mercator– reprèn des d’Austràlia la visió des del sud, que havia estat molt difosa en la cartografia islàmica medieval. El quart, centrat a Europa occidental, representa la nostra visió tradicional. El cinquè fixa la seva projecció cap a l’equador terrestre per tal de mostrar la millor visió del món islàmic. El sisè, finalment, centra la seva projecció a la Xina i la seva àrea d’influència. En cada cas, el territori apareix als seus lectors com el nucli del món, tot i que la Terra sigui una esfera sense cap centre superficial.
S’ha volgut acabar l’atles recordant la diversitat de visions i introduint la percepció subjectiva. I aquesta conclusió significa, d’una banda, l’assumpció que tot l’atles ha estat concebut i fet majoritàriament des d’una perspectiva concreta del món, eurocèntrica, i que això pot esbiaixar molts dels punts de vista diferents que aquí s’han volgut aplegar. Però, de l’altra, aquesta conclusió també vol mostrar que cal la incorporació de les diferents visions dels lectors a l’atles per a fer-ne una lectura, tant en conjunt com de cadascuna de les seves pàgines, amb punts de vista diversos i nous.
El planeta blau
L’exploració i la conquesta del cosmos va aportar al darrer quart del segle XX la visió de la Terra com un planeta blau. Avui, l’estació orbital internacional significa un primer pas de col·laboració entre estats per a un objectiu comú (com es dóna en el cas dels oceans –vegeu el mapa L'apropiació i l'ús dels oceans– i, sobretot, de l’Antàrtida) per a l’inici de la colonització de la galàxia o, almenys, del seu entorn més pròxim. Les exploracions a la Lluna, la recerca d’aigua a Mart o les sondes a planetes encara més llunyans són altres testimonis d’una expansió que, d’alguna manera, continua l’aventura del coneixement global del món (vegeu el mapa L'apropiació del món). Des de l’espai còsmic la limitació i relativa insignificança de la Terra apareix ben evident i és un excel·lent punt de vista per a estimular la difícil cooperació entre persones i societats, entre cultures i estats.
Mirant cap al futur
Tot parafrasejant l’escriptor menorquí Màrius Verdaguer (1885-1963), es podria dir que el món és diferent per a cada individu i per a cada època. Per això, en el nostre món contemporani, que té més de sis mil milions d’habitants, hi ha un món diferent per a cadascun d’aquests homes i d’aquestes dones que hi viuen. Hi ha avui més de sis mil milions de móns. Per cada individu que desapareix, desapareix també un món, el seu món; el món del qui desapareix ha desaparegut també per sempre. Tot un panorama i un passat s’esfumen, com les imatges d’una pel·lícula de cinema; perquè el món i la vida no són més que això: llums i ombres. I hi ha també el món futur, la noble aspiració d’uns dies millors; cap allà viatja la nostra imaginació embriagada amb bells somnis. Hem de ser com nens d’escola, capaços d’aprendre tots els móns, tota la diversitat de cadascun d’aquests sis mil milions de móns, per tal de ser capaços de construir-ne un de nou, savi i il·lusionat, just i en pau, divers.