Resultats de la cerca
Es mostren 1594 resultats
zortziko
Música
Dansa i ball
Nom donat a la quarta dansa de les sis que constitueixen l’aurresku, ballada exclusivament per homes (els que formen el grup o corda del ballarí primer o aurresku).
És de ritme viu, escrita en el compàs característic de 5/8 Sembla que originàriament era una cançó i una estrofa de vuit versos, però el zortziko —considerat sovint com una música típicament basca— no és gaire abundant en el cançoner popular n'hi ha, però, magnífiques versions instrumentals
martyrium
Arquitectura
Edifici cultual bastit damunt el lloc on s’esdevingué un fet especial, particularment la mort d’algun personatge (lloc on morí o on és enterrat un màrtir i, sobretot, els llocs que recorden fets de Crist, especialment el Sant Sepulcre).
Sobre una planta central, el martyrium podia tenir forma circular Sant Sepulcre, poligonal capella de l’Ascenció o de creu Qal’at Se'mǎn , prop d’Alep El martyrium originàriament no destinat a la celebració eucarística influí en el tipus d’església bizantina, diferent de la basílica
creu de Comenge

Creu de Comenge
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu de la família i el comtat de Comenge.
Originàriament era una creu patent de gules sobre camp d’argent, els braços de la qual s’anaren representant més i més amples fins que emplenaren tot l’escut i hi deixaren només quatre petits espais amigdaliformes, anomenats otelles pels heraldistes francesos i ametlles pelades pels catalans
haiduc
Història
Membre de les milícies irregulars hongareses.
Originàriament vigilaven les fronteres meridionals del regne, però en produir-se les invasions turques s XVI foren desorganitzats i esdevingueren bandolers Al s XIX, reconeguda llur autonomia al districte d’Hajdú, feren costat als independentistes serbis 1804-13 i búlgars i serviren Rússia contra Turquia 1877-78
Tripiṭaka
Denominació sànscrita (‘tres cistells’) que hom dóna al cànon del budisme mahāyāna i d’algunes escoles hinayāna (cànon búdic).
Ampliació literària i dogmàtica del Tipitaka pali, en conserva la divisió tripartida Escrit originàriament en un sànscrit tardà, la majoria dels seus texts el 99% es conserva només en traduccions tibetanes i xineses El text xinès conté, a més, centenars de tractats canònics introbables en altres tradicions
retolador
Tecnologia
Estri manual emprat per a escriure, proveït d’un dipòsit constituït, generalment, per una matèria absorbent amarada de tinta, en contacte amb una punta de fibra tèxtil més o menys gruixuda, amb la qual hom escriu en passar-la sobre un paper, etc.
Els retoladors, originàriament de punta gruixuda i emprats especialment per a escriure rètols, poden ésser de tintes de diferent natura, segons la superfície sobre la qual hom vol escriure, i de puntes molt fines que han substituït en molts casos els bolígrafs i les plomes estilogràfiques o gruixudes
griu
Art
Mitologia
Animal mitològic de cap i ales d’ocell rapaç i cos de lleó.
Apareix a l’escultura mesopotàmica i posteriorment ha estat un tema freqüent sobretot en les arts decoratives especialment del manierisme La seva significació resta desconeguda, però hom suposa que originàriament era un símbol de la vigilància i la protecció En heràldica hom el sol representar rampant o també passant
antroponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els antropònims.
Hi ha noms personals que no són noms comuns amb significat conegut dins la llengua com Antoni, Gisbert, Reixac n'hi ha d’altres que existeixen en la llengua viva com Casal, Puig, Salvador però tots, fins i tot els del primer grup, són originàriament mots corrents i significatius dins l’idioma del qual procedeixen així, Andreu ve del grec Andreas , que significa ‘valent’ Robert ve del germànic Hrodebert , que vol dir ‘famós’ D’altra banda, els antropònims poden convertir-se en noms comuns, proveïts d’un significat nou per exemple, anfós i rafel com a noms de peixos, guillem com…
Vilacetrú
Parròquia
Antiga parròquia rural (Sant Esteve) del municipi de Manlleu (Osona), situada al NW de la població, prop dels antics masos de Corcó i de Vilacetrú, que li ha donat el nom.
S'originà al segle X, i després d’uns inicis autònoms s’uní en qualitat de filial al monestir o canònica de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del segle XI L’església, originàriament romànica, fou molt transformada als segles XVI i XVII Continua com a sufragània de Manlleu
Santalla de Bóveda
Temple situat en una construcció romana quasi subterrània del municipi de Begonte (Galícia).
Bé que el seu estudi ha presentat i presenta encara problemes, sembla que fou originàriament un temple pagà cristianitzat entre els segles IV i V de planta rectangular i amb columnes corínties al voltant d’una piscina central, conserva interessants pintures murals segles V-VI, de certes influències orientals i també pompeianes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina