Resultats de la cerca
Es mostren 6066 resultats
aurina
Química
Colorant groc del grup del trifenilmetà.
Forma cristalls de llustre verd metàllic fàcilment polvoritzables, insolubles en aigua, benzè i èter, solubles en alcohol És emprat com a indicador en alcalimetria i vira de color entre pH 6,8 groc i 8,2 vermell
trifosfat de sodi
Química
Pólvores blanques, solubles en l’aigua, que es fonen a 620°C.
Hom l’obté per calcinació de l’ortofosfat sòdic, i té una gran importància industrial, puix que troba aplicació, per les seves propietats segrestants, en la indústria de detergents, en l’ablaniment d’aigües dures i com a additiu alimentari
d’igual a igual
Electrònica i informàtica
Dit de la tecnologia d’intercanvi de fitxers entre processadors d’una xarxa que permet que es puguin comunicar directament entre si sense haver de passar per un servidor central que en redistribueixi les dades.
àcid arsanílic
Àcid arsalínic
©
Química
Sòlid blanc cristal·lí que es fon a 232°C, metzinós, soluble en aigua calenta, alcohol i àcid acètic; insoluble en acetona, benzè, cloroform i èter.
Anomenat també àcid atoxílic En el mètode usual d’obtenció hom redueix l’àcid p -nitrofenilarsònic amb hidrogen naixent La seva sal sòdica s’anomena atoxil i és emprada en medicina
Pilar Tous i Forrellad
Literatura catalana
Escriptora.
Casada amb el reumatòleg Ramon Cirera i Voltà, firmava P Tous de Cirera Publicà poemes de caràcter popular Vergeret d’abril 1934, Figures i paisatge 1943 i Medalles 1951 També la biografia Agnès Armengol 1957
,
difosfoglicèric, àcid 1,3-
Bioquímica
Intermediari en la síntesi de l’ADP que deriva estructuralment dels àcids 3-fosfoglicèric i fosfòric.
L’energia lliure estàndard d’hidròlisi de l’enllaç acil-fosfat és Δ G° =-11,8 kcal, per la qual cosa és un compost fosforilat amb un elevat nivell energètic En el citoplasma cellular és format durant la glucòlisi per oxidació enzimàtica del gliceroaldehid-3-fosfat Tot seguit, l’enllaç 1-fosfat es transfereix a l’ADP i es forma ATP L’esclariment d’aquestes reaccions per Warburg el 1937 pot ésser considerat un dels avenços importants de la biologia moderna, puix que fou la primera demostració del fet que l’energia produïda per l’oxidació d’una molècula orgànica s’emmagatzema, com a energia…