Resultats de la cerca

Postulà l’experiència com a “únic criteri de veritat” i defensà la vinculació entre ciència i filosofia Publicà l’obra Relativismo e idealismo 1922

Treballà als observatoris de Pàdua i Arcetri Destacà en l’observació dels planetes menors, cometes, ocultació d’estels i eclipsis

Hom l’atribueix, com a fet miraculós, a alguns sants, com Alfons Maria de Liguori, Antoni de Pàdua i Felip Neri

Fou professor de filosofia i d’eloqüència a Pàdua Traduí Aristòtil i Dioscòrides al llatí i corregí la Historia naturalis de Plini Castigationes plinianae, 1492-93

Estudià a Nàpols i a Pàdua, i viatjà per tot Europa Defensava una religió natural panteista, d’abast universal, motiu pel qual fou processat i condemnat a mort

Professor a les universitats de Càller, Pàdua i Florència, ha escrit Storia della lingua di Roma 1940, I fondamenti della storia linguistica 1951, Origini indoeuropee 1962, Civiltà di parole 1965, etc

Ensenyà grec a Perusa, Pàdua, Florència i Milà És autor d’una gramàtica, Erotemata Milà, 1493, i tingué cura de les primeres edicions d’Homer Florència, 1488 i d’Isòcrates Milà, 1493

Prior d’Espira de Conflent, és autor de dos petits tractats de pietat popular, Novena en veneració del gloriós sant Antoni de Pàdua Perpinyà 1774 i Novena del gloriós patriarca sant Josep Perpinyà 1778

Conreà un manierisme a mig camí entre Correggio i Taddeo Zuccari, i és un dels precursors més directes de la pintura barroca Sant Antoni de Pàdua, Museu de Montserrat Naixement, 1953, al Museo del Prado de Madrid

Professor a la Universitat de Pàdua, collaborador de La Reppublica i Frankfurter Allgemeine Zeitung i expert en filosofia alemanya, fou autor d’obres com Heidegger e Aristotele 1984, Il nichilismo 1996 i Storia della filosofia dall’antichità a oggi 2007