Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, destacà en l’esquí de fons durant els anys vint i trenta del segle XX Realitzà travesses amb esquís pels Pirineus, com la travessa la Molina-Puigmal-Núria-Nou Creus-Ulldeter-Setcases, amb Carles Bertrand, Andreu Figueras i Jordi Monjo 1935 Va ser el primer català a participar en uns Jocs Olímpics d’Hivern, els celebrats a Garmisch-Partenkirchen 1936, on disputà la cursa de fons de 18 km

Adquirit el 1978 per participar en accions ecologistes, s’enfonsà al port de Waitemata Nova Zelanda el 10 de juliol de 1985 per l’explosió d’una bomba collocada a bord per agents secrets del Govern francès, en un intent d’evitar les protestes ecologistes contra les proves nuclears a Mururoa L’explosió causà la mort del fotògraf portuguès Fernando Pereira Fou substituït pel Rainbow Warrior II 1989 i pel RW III 2011

Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al “Diario de Barcelona” Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes 1972, Persistència del cercle 1972, Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona 1972, Progressió icònica 1973 i Imatge enllà 1973

Conegut popularment com Joan Martí de la Garriga , començà a competir el 1906 El 1913 guanyà una etapa i la general final de la Volta a Catalunya A més, fou primer en la Volta al País Basc, sumada a quatre etapes, i campió d’Espanya L’esclat de la Primera Guerra Mundial li impedí participar en el Tour de França del 1914 El 1916 abandonà la competició Gaudí d’una gran popularitat

El 1863 fou regidor, i a partir del 1865, durant molts anys, alcalde de les Irles Després d’intervenir en la conspiració progressista encapçalada per Prim el 1866 i de participar en la Insurrecció Federal del 1869, combaté els carlins com a capità del batalló provincial de voluntaris de la República de Tarragona en 1873-74 Possibilista, el 1895 s’uní a Sol i Ortega, i poc després passà a Fusión Republicana Finalment, fou lerrouxista

Als segles V-VI cada festa important era celebrada en una església estacional diferent el nom de la qual figurava, fins a la reforma litúrgica del concili II del Vaticà, en les rúbriques del missal

Fundat el 1931 per un grup de jugadors provinents del Manresa Basket Ball i la Penya Krupp, s’acabà incorporant al Centre Excursionista de la Comarca de Bages Utilitzà la pista Bonavista per a participar en tornejos locals i competicions federatives a partir del 1932 El 1933 es proclamà campió de la tercera categoria del Campionat de Catalunya L’any 1934 es fusionà amb el Manresa Basket Ball i creà un nou club anomenat Unió Manresana de Basketball

Pilot amateur , la majoria dels triomfs els obtingué al volant d’un Porsche setena posició al Campionat d’Europa 1976, campió 1977 i subcampió 1977 del Campionat de Catalunya i cinquè al Campionat d’Espanya 1978 Del 1974 al 1980 corregué amb Joan Aymamí de copilot El 1981 deixà els rallis per participar en curses de muntanya, i fou tercer al Campionat de Catalunya d’aquesta especialitat Retornà a les competicions de ralli l’any 1984

El lehendakari , Juan José Ibarretxe, i els dirigents del Partit Nacionalista Basc, Xabier Arzalluz, d’Eusko Alkartasuna, Carlos Garaikoetxea, i d’Euskal Herritarrok, Arnaldo Otegi, signen un pacte de govern per a la present legislatura L’acord, que advoca en favor de la “desaparició de totes les manifestacions de violència”, permetrà a Ibarretxe disposar de majoria absoluta al Parlament basc i representa el primer compromís d’Euskal Herritarrok de participar en les institucions de Govern al País Basc

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, navegà en monotip de12 peus i fou seleccionat per participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936, però la Guerra Civil li ho impedí Fou campió d’Espanya i de Catalunya en la classe snipe en diverses ocasions L’any 1947, amb la collaboració de Tomàs Moret, posà en servei una embarcació que adquirí una certa notorietat el dingui de 3,5 m, que formà generacions de regatistes a Calella