Resultats de la cerca

Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado…

Conegué un ràpid i espectacular creixement basat en un verbal radicalisme econòmic i social el 1933 afirmava tenir 126 585 afiliats En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats Tanmateix, patí un gran nombre d’escissions en especial el Partit Socialrevolucionari de Balbontín el mateix 1931, l’Esquerra Radical Socialista de Botella i Asensi el 1932 fins a la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933 Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la conjunció republicanosocialista, Gordón Ordás procurà l’entesa amb els republicans…

Inicialment es definí marxista leninista, terme que després substituí pel concepte “marxista feminista” Considera que la contradicció social fonamental és l’existent entre la burgesia i el proletariat, i que les dones han d’aprofitar el moment de l’emancipació dels obrers per a negociar amb els homes en termes d’igualtat Al febrer de 1979 impulsà la creació del Partido Feminista de España, que té com a objectius l’alliberament de la dona i la república federal En les eleccions legislatives i municipals de 1979 donà suport al Moviment Comunista de Catalunya En les autonòmiques de 1980 intentà…

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 128 vots 4,3%

A diferència d’aquest propugnà un federalisme jerarquitzat “orgànic” sense acceptar la teoria del pacte continguda a Las nacionalidades La seva mort frustrà l’intent i la majoria dels republicans fidels a Figueras passaren al Partit Republicà Democràtic Federal reconstruït per Pi i Margall

El seu comitè executiu estigué format per Faustí Ballvé i Eduard Albors de l’anterior Partit Català d’Acció Republicana i per Brauli Solsona, Ramon Nogués i Comet i Ramon Nogués i Bizet dels radicals socialistes Presentà tres candidats Domingo, Nogués i Bizet, i Ballvé en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 que resultaren elegits diputats

En aquest projecte mai no s’incorporaren la majoria dels sectors seguidors de José Franchy Roca El projecte s’estroncà al febrer de 1933, quan l’ Extrema Izquierda Federal es negà a anar més enllà d’una aliança, l’Extrema Izquierda Republicana es negà a perdre la seva personalitat dins d’una Unió Federal de Catalunya i el PRDF se’n desentengué quan s’orientà a Espanya vers la unitat d’abril de 1933 amb el franchysme Aleshores, el PFC desaparegué i els seus promotors es reintegraren al PRDF, per bé que al març-abril de 1934 alguns evolucionaren vers el Partido Sindicalista Els seus fundadors…

Dirigit per Joan Colomines i Enric Moltó, el PPC fou, malgrat les seves migrades dimensions, membre de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, i publicà irregularment el periòdic Nova Catalunya Paladí d’un socialisme eclèctic, democràtic i autogestionari capaç d’interessar un ampli bloc de classes populars, s’acostà a Convergència Socialista de Catalunya i, el 1976, es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés

Aconseguí amb aquest també la incorporació d’alguns dirigents del Bloc Obrer i Camperol Antoni Sesé, Joaquim Masmano, etc Celebrà el seu primer congrés al maig del 1934 i el 1936 tenia uns 2 000 militants El seu òrgan de premsa fou Catalunya Roja Influí en alguns sindicats, en especial a la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya FOSIG El 1936 participà en la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya