Resultats de la cerca

Professor a Jena 1886-1923, d’acord amb les orientacions pedagògiques de JFHerbart organitzà l’escola primària alemanya Considerà el principal objecte de l’ensenyament estimular oportunament l’interès de l’alumne És autor de Theorie und Praxis der Volksschulunterricht ‘Teoria i pràctica de l’ensenyament primari’, en vuit volums, 1878-85, Pädagogik in systematischer Darstellung ‘Sistema de pedagogia’, en dos volums, 1902-06, Grundriss der Ethik ‘Fonaments de l’ètica’, en dos volums, 1902, i Schulpolitik ‘Política escolar’, 1926

Influït per les doctrines pedagògiques de JF Herbart i W Rein, fundà 1889 l' escola d’Abbotsholme Maldà per fer de l’ensenyament una resposta a l’interès dels infants i perquè aquests estiguessin en relació amb la natura i amb la vida en un mètode d’internat que volia ésser una prolongació de la llar En la seva escola d’Abbotsholme s’inspiren les escoles més avançades de l’actualitat escola nova És autor d' An Educational Atlas 1900, Abbotsholme, or Ten Years in an Educational Laboratory 1900 i John Bull His Origin and Character 1901

Inicià la seva formació a l’escolania de Montserrat i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1913 emigrà a Mèxic, on es dedicà a la pedagogia musical El 1915 es traslladà a Cuba i, a la ciutat de Cárdenas província de Matanzas, hi fundà una acadèmia de música El 1932 fou nomenat professor de piano i més tard director del Conservatorio Enrique Peyrellade, de l’Havana La seva nodrida biblioteca musical més de 2000 volums fou donada a la Biblioteca Nacional José Martí Publicà una Teoría de la música i una Historia de la música 1951, així com estudis sobre problemes rítmics

Per raons polítiques emigrà a Suïssa 1920 i als EUA 1940 Representà la tendència moderada entre els partidaris de la renovació pedagògica del començament del s XX i s’interessà per les qüestions d’ètica sexual Escriví Sexualethik und Sexualpädagogik ‘Ética sexual i pedagogia sexual’, 1907, Lebensführung ‘Guia de la vida’, 1909 i Religion und Charakterbildung ‘La religió i l’educació del caràcter’, 1926

Director de l’escola normal de Berlín, fou destituït 1850 a causa d’anar a favor de la independència de l’ensenyament públic respecte al control de l’Església protestant

Estudià magisteri a Saragossa i posteriorment fou professor a escoles de diverses poblacions, especialment de Madrid El 1938 fou nomenat secretari general d’Instrucció Pública del govern republicà El 1939 s’hagué d’exiliar a Mèxic, on fou catedràtic a la Escuela Nacional de Maestros i a la Universidad Nacional Autónoma El seu treball teòric es centrà en el valor suprem del mestre com a agent de l’educació i element d’organització i en el valor espiritual de l’educació Dirigí, entre d’altres, les obres Metodología general de la enseñanza 1949 i Organización escolar 1954

Propugnà principis pedagògics basats en l' actualisme i dugué a terme profundes reformes en l’escola italiana Fundà i dirigí revistes de la seva especialitat, i escriví diverses obres, entre les quals es destaca Lezioni di didattica e ricordi di esperienza magistrale 1912

El 1898 fundà, amb CReddie, la primera escola nova d’Alemanya, caracteritzada per la vida comuna al camp, sobre la base d’un ensenyament realista i pràctic Progressivament cobrí l’edat escolar des de set fins a vint anys Entre la seva obra teòrica hi ha Deutsche Landerziehungsheime Grundsätze und Einrichtungen ‘Llars d’educació campestre alemanyes Bases i orientacions’, 1917

Fundador de la pedagogia experimental i adscrit dins l’àmbit de l’escola activa, renovà els mètodes didàctics, especialment per a l’ensenyament de les ciències naturals, aritmètica i ortografia Escriví Methodik des naturwissenschaftlichen Unterrichts ‘Metodologia de l’ensenyament cientificonatural’, 1892, Experimentelle Didaktic ‘Didàctica experimental’, 1920 i Volkserziehung ‘Educació popular’, 1921

Ordenat de sacerdot 1678, fundà la congregació dels Germans de les Escoles Cristianes El seu sistema pedagògic, exposat en La conduite des écoles 1695, prescriví una pedagogia racional, amb l’eliminació d’elements tradicionals inútils i l’adopció de la llengua materna en comptes del llatí Ultra les constitucions de la congregació 1693, escriví Les devoirs du chrétien 1703 Fou canonitzat el 1900 i proclamat patró dels educadors 1951 La fundació de centres educatius La Salle continuà després de la seva mort La seva festa se celebra el 7 d’abril