Resultats de la cerca

El primer esment del lloc d’Escàs és del 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns que tenia al lloc d’Escàs, si bé el castell d’Escàs es documenta l’any 1069 Escàs apareix amb el nom Sescas en la confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a favor del monestir de Gerri l’any 1164 Es coneixen notícies de l’església de Santa Coloma d’Escàs a partir de la fi del segle XVI, com a sufragània de l’església de Caregue, integrada a l’oficialat de Sort En canvi, l’església de Caregue apareix citada en sengles relacions d’esglésies parroquials del deganat de…

El lloc de Mollerussa, capital de la comarca, és conegut des de l’any 1079, en què s’esmenta Mulieruciam entre les afrontacions del terme del castell d’Anglesola La parròquia de Mollerussa va pertànyer durant l’edat mitjana al bisbat de Vic i per això apareix en una relació de parròquies d’aquesta diòcesi de la primera meitat del segle XII L’any 1252 Guillem III d’Anglesola pledejà amb el bisbe de Vic sobre el dret de patronat d’algunes parròquies de la seva senyoria, entre les quals hi havia la de Mollerussa L’any 1595 el papa Climent III, mitjançant una butlla adreçada a l’…

Actualment Vinfaro, Minfaro o Munfaro és el nom d’una partida del terme d’Alfés Aquesta partida es troba al marge dret de la vall del riu de Set, en el seu últim tram abans d’abocar les seves aigües a l’horta Malgrat pertànyer al Segrià, s’inscriu en un paisatge pla i estepari, on esporàdicament s’eleven alguns tossals Sobre un d’aquests tossals s’alcen les ruïnes del que fou el castell de Vinfaro La primera menció documental del lloc i el castell és de l’any 1148 A l’inici del segle XVII, Vinfaro només devia tenir dos focs, que es van mantenir fins a la guerra de Successió…

El Parlament de San Marino, per una àmplia majoria, va aprovar al mes de maig i amb caràcter d'urgència una llei sobre la prohibició de pertànyer a associacions secretes o confidencials anomenada llei antimaçònica , que fins i tot obligava els maçons a no seguir formant part de la maçoneria, cosa que va causar controvèrsies importants ja que la llei sanciona amb la pèrdua del lloc de treball o amb la incapacitat per a assumir càrrecs públics Finalment, els caps d'estat capitani reggenti, que ocupen càrrec cada sis mesos, van decidir revocar aquesta llei allegant…

Situació L’església parroquial de Sant Pere de Vilopriu és al centre d’aquest poble, al costat del castell Per arribar-hi, doncs, cal seguir les indicacions ja consignades per al castell de Vilopriu Mapa 296M781 Situació 31TDG994615 Història L’any 959, segons la confirmació del comte Gausfred, consta que el gran magnat de nom Riculf tenia, entre d’altres nombroses propietats que li havien estat donades pel rei Lluís el Transmarí, uns alous a Vilopriu i també als llocs veïns de Pins i Gaüses, avui pobles d’aquest municipi “ …infra termines de villa Elpirici et de Pinus, et in termines de villa…

Als Països Catalans els músics professionals al servei d’una ciutat o de particulars figuren en la vida cívica i cultural des de temps immemorials El 1599 un grup de músics barcelonins i forasters demanaren al lloctinent l’autorització per a construir una confraria de músics que protegís llurs interessos i que controlés l’accés de nous professionals al gremi Aquell mateix any fou concedida l’autorització, i la confraria, de caractèr gremial, fou posada sota l’advocació de sant Gregori, papa, i de santa Cecilía La confraria era dirigida per quatre majorals, eligits pels seus membres Calia…

La caseria del Canar, avui abandonada, és situada al migdia de Gavasa, entre els termes tradicionals de Peralta, el Campell i Sant Esteve de Llitera Tradicionalment el lloc va pertànyer a la baronia de Peralta, bé que possiblement es tracta del mateix Alcanar que Guillem Hug de Tolosa, un mercader establert a Lleida, deixà en bona part a l’orde del Temple l’any 1230 Com s’ha dit, la canònica de Solsona va rebre diversos alous al terme de Gavasa, en un dels quals degué fundar aquesta església Així, l’inventari de béns de Santa Maria de Solsona del final del segle XIII consigna l’…

El lloc d’Arenys fou conquerit per Alfons I el Bataller el 1132, però, definitivament, ho fou el 1151 pels cavallers cognomenats Cambrils El lloc, després de la seva conquesta, va pertànyer a aquests cavallers i a partir del 1209 al bisbe de Tortosa Els orígens de l’església d’Arenys, actualment dedicada a l’Assumpció de Nostra Senyora, es remunten al final del segle XII Concretament, en un document de privilegis concedit pel bisbe de Tortosa l’any 1196 esdiu als pobladors “que tindran cura de l’església” Així mateix, la parròquia apareix documentada en les dècimes papals dels…

Residí a Barcelona des de 9 anys hi treballà de tipògraf Prengué part en la fundació de la CNT i en la vaga general de l’agost del 1917 Collaborà a Solidaridad Obrera amb el pseudònim d' Ángel Rojo , que utilitzà repetidament Féu amistat amb Joaquim Maurín 1923 i amb els homes del Bloc Obrer i Camperol, i escriví a Tiempos Nuevos i a La Batalla , de la qual es féu càrrec en ésser detingut Maurín al començament del 1925 Poc temps després fou empresonat, acusat, falsament, de pertànyer a la direcció del Partit Comunista Alliberat pel juliol del 1928, formà part del Comitè Regional…

Fou fundat el 1483 amb jurisdicció sobre tots els tribunals inquisitorials de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, i entre el 1580 i el 1640, a Portugal Era presidit per l’inquisidor general i compost per sis consellers, dos dels quals havien de pertànyer al Consell de Castella des del 1616 un conseller havia d’ésser dominic Diversos funcionaris dos secretaris, un algutzir major, un receptor, etc el completaven S'ocupava de la gestió financera de la inquisició i de l’administrativa dels seus béns propis i dels procedents de les confiscacions penals, però no intervenia en…