Resultats de la cerca

L’activitat de lutier començà amb Andrea ~1626-1698, fill de l’escultor Bartolomeo Guarneri i que va aprendre l’ofici al taller de Nicola Amati La nissaga seguí amb els fills d’Andrea, Pietro Giovanni 1655-1720 i Giuseppe Gian Battista 1666-1739 o 1740 Pietro Giovanni, conegut com a Pietro da Mantova , treballà primer a Cremona amb el seu pare fins que vers el 1683 es traslladà a Màntua, on estigué al servei del duc Ferran Carles I com a fabricator di strumenti musicali e particolarmente di violini L’altre fill d’Andrea, Giuseppe Gian Battista, romangué…

Cinc membres foren duxs de la república Pietro I 887, Pietro II 932-939, Pietro III 942-959, Pietro IV 959-976 i Vitale 978-979 Marco Sanudo 1153 — 1228 es distingí durant la quarta croada en la conquesta de les Cíclades ducat de Naxos Marin Sanudo Venècia ~1270 — ~1343, dit il Vecchio , escriptor, és autor d’un important Opus Terrae sanctae Marin Sanudo Venècia 1466 — 1536 dit il Giovane , cronista, escriví, entre altres, l’obra La spedizione di Carlo VIII 1495 Livio Sanudo 1532 — ~1587 és autor d’una Geografia 1588, en dotze volums, deu de dedicats a l’Àfrica

En foren els membres principals els pintors Antonio Bianchini 1803-84, el seu fundador, i Tommaso Minardi 1787-1871, l’escultor Pietro Tenerani 1789-1869 i l’historiador de l’art Pietro Selvatico 1803-80 Aquest moviment, d’arrel romàntica i oposat al neoclassicisme, fou una renovació de la temàtica, però no pas de l’estil, que es mantingué dins l’academicisme

Elegit enfront de Climent VII d’Avinyó, protegí la política angevina

Els membres més importants foren el dux Pietro I Orseolo Pere Orsèol el seu fill Pietro II Orseolo , dux de Venècia 991-1009, que acabà el palau ducal i estengué el seu domini a la Dalmàcia 1000 el fill d’aquest, Ottone Orseolo — Constantinoble 1032, dux de Venècia 1009-26, que, a causa de les seves desavinences amb el patriarca d’Aquilea, es veié obligat a exiliar-se a Constantinoble 1026 un germà seu fou rei d’Hongria Pere I d'Hongria

El cognom prové de Pietro di Leoni segle XI, el qual prestà ajut financer al papa durant la lluita de les Investidures El seu fill Leone ajudà Ildebrando di Soana a esdevenir papa Gregori VII El net de Leone, Pietro, fou elegit antipapa Anaclet II, 1130-38 Els germans d’aquest participaren en el motí popular contra el papa Luci II 1143 La família restà influent almenys fins al segle XV Cap al segle XIV s’hi originaren les branques de Città di Castello i Matelica

Entrà als servites 1566, on canvià el seu nom original de Pietro pel de Paolo Lector en teologia 1574 i doctor 1578, fou nomenat provincial dels servites 1589 i teòleg de la república de Venècia 1606 Acusat de mantenir contacte amb els protestants, els seus escrits foren condemnats a la foguera i ell mateix excomunicat per PauV 1607 La seva gran obra Istoria del concilio di Trento 1608-19, amb el pseudònim Pietro Soave Polano, mostra els aspectes polítics i centralistes del papat com a teló de fons de la reforma

Lligada a les diverses sorts polítiques que han subjectat Sardenya a diverses colonitzacions, és escassa Dels segles XI-XIV, de relativa independència política, resten nombrosos documents de caire jurídic, interessants des del punt de vista lingüístic, com els codaghes i la carta de logu Successivament hom escriví en català o en castellà, fins i tot després de passar a dependre del Piemont i fins el 1760 Al segle XVI Gerolamo Araolla escriví poesies i rimes de caràcter religiós de valor escàs fou, en canvi, important el seu intent de crear un sard illustre comparable a les altres llengües…

Deixeble de Ghirlandaio, continuà, juntament amb Giulio Romano i GFPenni, l’obra de Rafael a les llotges del Vaticà La seva estada a Gènova, on participà en la decoració al fresc del Palazzo Doria, donà lloc a la consolidació i al desenvolupament de l’escola manierista genovesa

L’emotivitat religiosa i el caràcter aristocràtic són el denominador comú de la pintura sienesa, els representants més qualificats de la qual foren Duccio di Boninsegna, Simone Martini i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, artistes que s’alliberaren de les fórmules rígides de la cultura figurativa bizantina i incorporaren a la seva obra el color i el sentit del ritme del gòtic francès El gust pel detall, la finor del dibuix i la transparència de color són les característiques definitòries de l’estil noble i elegant d’aquests pintors Durant el segle XV, malgrat l’activitat a…