Resultats de la cerca

Doctor en teologia i canonge d’Alcalá de Henares, fou nomenat bisbe d’Elna el 1638 Pel juny del 1640 intentà de fer de mitjancer entre la ciutat de Perpinyà i el general en cap de l’exèrcit castellà, marquès de La Rena, que volia allotjar-hi les tropes No pogué impedir que, irat pel refús dels perpinyanesos, bombardegés dos cops la ciutat i, assolit l’allotjament, deixés saquejar-la El 1641 fou transferit a la seu de Cadis

Inicià la seva carrera amb melodrames, com Michel Pauper 1870, i comèdies còmiques, com L’enfant prodigue 1868, que no tingueren gaire èxit Féu de crític teatral, i després, cenyint-se a un realisme estricte, estrenà les seves millors peces Les corbeaux 1882, teatre naturalista que després d’ell no arrelà, i La parisienne 1885, escèptica comèdia de costums burgesos Ja a l’època fou representat en francès a Barcelona i pogué influir damunt Àngel Guimerà

S'oposà a la invasió francesa i es negà a reconèixer Josep Bonaparte, però després es convertí en un dels seus consellers Emigrà a França 1814, però pogué tornar a Espanya el 1816 i restar-hi fins el 1831 Collaborà en ‘El Censor”, escriví Lamentos políticos de un pobrecito holgazán 1820, Histoire de la révolution d’Espagne de 1820 à 1823, par un espagnol témoin oculaire 1824 i Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal 1826-29

El 1565 fou designat adelantado i governador de la Florida Hi fundà el fort de San Agustín i posà fi als intents francesos d’establir-s’hi Governador de Cuba 1567, pogué fer anar endavant els seus projectes de fortificar tota la costa de la Florida fundació dels forts de Santa Elena, Tampa, etc El 1574 fou nomenat capità general de la flota, per tal d’organitzar l’Armada Invencible, però morí mentre duia a terme aquesta tasca

Formà part de l’oposició democràtica al parlament, i fundà el periòdic North Briton Adquirí una gran popularitat amb motiu d’un procés per atacs a la política autoritària de Jordi III, però fou absolt Més tard, tanmateix, hagué d’exiliar-se a França 1764 Tornà l’any 1768, i després de guanyar diverses eleccions, que foren anullades, i de produir-se alguns aldarulls, pogué reincorporar-se al parlament 1774, on intervingué a favor de les colònies americanes

Duc de Rivoli i príncep d’Essling General el 1793, decidí les batalles de Lodi i de Rivoli derrotà els russos a Zuric 1799 i defensà Gènova 1800 Mariscal des del 1804, es distingí a Essling i a Wagram però, enviat a Portugal, no pogué rompre les línies de Welington a Torres Vedras i lliurà la batalla, sagnant i indecisa, de Fuentes de Oñoro 1811 Home intelligent i coratjós, caigué en desgràcia a causa de la seva rapacitat

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Castelló i a l’Escola Normal de Mestres de València Fou mestra a Morella 1914-16, Castelló, Lagunaseca Conca, la Joncosa del Montmell Baix Penedès, entre el 1932 i el 1955 —encara que el març del 1940 fou depurada com a mestra, però gràcies a alguns testimonis pogué continuar al càrrec—, i, finalment, a Almassora Plana Alta, on es retirà el 1962 L’escola pública del Montmell porta el seu nom

Del 1927 al 1930 freqüentà el Bauhaus a Dessau, on fou alumne de Schemmer, Klee i Kandinskij, del qual fou assistent durant un quant temps El 1930 conegué Kirchner, que l’inicià en l’expressionisme Durant el període nazi la seva pintura fou considerada “art degenerat” Només a partir del 1949 pogué començar a pintar abstracte, després de conèixer Hartung i Soulages a París Intentà mitjançant l’analogia reproduir en pintura els processos vitals dels fenòmens naturals Lluminositat groga 1951, Transformació 1953

Filla del rei Esteve V d’Hongria i d’Elisabet de Cumània i hereva, el 1290, del seu germà el rei Ladislau IV No pogué ocupar el tron, perquè l’ocupà el seu cosí Andreu III Fou casada, el 1270, amb el príncep Carles de Salern, després 1285 rei Carles II de Nàpols Renuncià els seus drets al regne d’Hongria a favor del seu fill Carles Martell , que feu ajudar pels magnats descontents hongaresos i una gran part dels croats

Fou president de la Unió Esportiva Lleida 1977-79, quan l’equip militava a segona divisió B Durant el seu mandat donà un gran impuls al club catalanitzà el seu nom 1978, feu remodelar la tribuna coberta i construir vestidors nous, oficines i el gimnàs del Camp d’Esports, i projectà una ciutat esportiva que, amb la seva mort sobtada en ple exercici del càrrec, no pogué veure realitzada També creà un torneig anual entre equips modestos que porta el seu nom