Resultats de la cerca
Es mostren 806 resultats
Àngel Marín Galera
Atletisme
Atleta amb discapacitat física.
Començà a practicar l’atletisme a quinze anys Guanyà la medalla d’or en 800, 1500 i 5000 m als Jocs Paralímpics de Seül 1988, on establí el rècord del món en 1500 i 5000 m Repetí les tres medalles al Campionat del Món 1990 i baté el rècord del món en 800 m 1991 Posteriorment guanyà la medalla de plata en 10000 m i la de bronze en 5000 m als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Rebé la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu 2007
Sergi Bellavista Rodríguez
Motociclisme
Ciclista i motociclista especialitzat en trial.
Començà a practicar bicitrial al Motoclub Cingles de Bertí Guanyà diverses vegades el Trofeu Generalitat i el Campionat dels Països Catalans El 1991 fou campió de Catalunya, d’Espanya i del Món en categoria poussins La temporada següent repetí com a campió de Catalunya i d’Espanya i fou quart al Campionat del Món Parallelament practicà trial en moto i fou sotscampió d’Espanya 1993, tercer al Campio-nat d’Espanya i cinquè al Campionat d’Europa 1995 El 1997 deixà el bicitrial per les proves de motocròs de resistència
Ferran Cardona Olivan

Ferran Cardona Olivan
Arxiu F. Cardona
Espeleologia
Espeleòleg i geòleg.
Començà a practicar l’espeleologia el 1969 Ingressà a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc i fou fundador del Grup Geogràfic de Gràcia 1974 i de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, del qual fou primer president Realitzà exploracions i estudis sobre els relleus càrstics a Catalunya i a les serralades pirinenques d’Arañonera i Escuain, a Aragó És autor de les monografies Les mines de Can Palomeres 1988, Grans Cavitats de Catalunya , en dos volums 1989-90, La aventura de Arañonera 1992 i Sota la sal de Cardona 2002
Henry Birnbaum Okonoweki
Judo
Judoka, entrenador, àrbitre internacional i mestre de judo i jujutsu cinturó negre vuitè dan.
S’inicià en la lluita grecoromana fins que a setze anys començà a practicar judo a París amb el mestre Mikonosuke Kawaishi El 1951 fundà la primera escola d’arts marcials de Catalunya, anomenada Judo Barcelona Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo 1952-68, professor numerari en la formació de mestres de la Federació Catalana i cap de l’organització tècnica dels Campionats d’Europa celebrats a Barcelona 1958 Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1961 i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Judo i Disciplines Associades
Enric Sanz Ramon
Golf
Jugador de pitch-and-putt.
Membre del P&P Badalona, començà a practicar aquest esport el 2002 Destacà al final de la dècada amb el seu club, amb el qual aconseguí la Copa Catalunya 2009 i el Campionat de Catalunya per equips 2010 En l’àmbit individual, fou campió de Catalunya 2010 i subcampió de l’Obert de Catalunya 2010, 2013 Es proclamà campió d’Europa 2010 amb la selecció catalana També participà en el Campionat del Món individual 2009, en el Triangular Internacional 2010 i en la Challenge Cup Catalunya-Irlanda 2011
Montse Tello Reverter

Montse Tello Reverter
FEDERACIÓ CATALANA DE FÍSIC CULTURISME
Culturisme
Fisioculturista.
Després de practicar gimnàstica rítmica, el 2009 s’inicià en el body form Competí representant el Club Esportiu Altis d’Artesa de Segre Ha estat campiona del món de fisioculturisme 2010, i tercera 2010 i subcampiona del món en la categoria de body form 2011 en els Campionats d’Europa 2010 També guanyà el Campionat de Catalunya 2010 i en fou subcampiona 2011 en la categoria de body form Igualment, fou campiona 2011 i subcampiona 2010 de l’Obert de Catalunya en aquesta mateixa categoria Forma part de la selecció catalana de fisioculturisme
esquí
Esport
Cadascuna de les llenques de material dur (fusta, fibra sintètica, alumini, acer, etc) terminades anteriorment en punta corbada que se subjecten a cada peu i que serveixen per a lliscar sobre una superfície coberta de neu.
La sola de cada llenca és travessada longitudinalment per un o més canals que permeten de mantenir la direcció, i els cantells respectius van proveïts d’uns bordons metàllics que “mosseguen” la neu i permeten un major domini dels moviments Llur longitud, altura i elasticitat varien segons l’especialitat a practicar, l’estatura i el pes de qui els utilitza i les condicions de la neu Les fixacions que subjecten els peus a cada esquí van proveïdes de ressorts automàtics que alliberen el peu en cas de caiguda violenta
Miquel de Monserrate
Filosofia
Literatura
Judaisme
Cristianisme
Escriptor i filòsof eclèctic judeoprotestant.
Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurement el judaisme Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe Leiden, 1692, In Coena Domini la Haia, 1692 i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana la Haia, 1633, obres particularment dures contra la inquisició castellana El 1645 tornà parcialment al judaisme, i feu imprimir secretament a la Haia Misericordia David fidelis , on procurà compaginar judaisme i cristianisme Fou impugnat pel protestant italià…
colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica
Medicina
Tècnica diagnòstica usada per a l’estudi de la patologia de l’arbre biliar i el conducte pancreàtic.
S'utilitza sobretot en cas d’icterícia obstructiva habitualment provocada per una litiasi biliar o per un tumor Es cateteritza l’esfínter d’Oddi mitjançant un fibrogastroscopi i, instaŀlant-hi un contrast radioopac, s’obté una colangiopancreatografia També pot tenir aplicacions terapèutiques El fibrogastroscopi disposa d’instruments endoscòpics per a practicar biòpsies i netejar la via biliar en cas de litiasi Si convé, pot fer una esfinterotomia a l’esfínter d’Oddi per assegurar el pas de bilis i, en cas de tumoració obstructiva, collocar un catèter que permeti el pas de bilis…
sagnia
Operació que consisteix a evacuar artificialment una certa quantitat de sang, especialment a través d’una flebotomia.
Procediment terapèutic molt emprat durant segles, per al tractament d’una gran varietat de malalties, durant l’època de la medicina empírica arribà a ésser aplicat d’una manera gairebé sistemàtica per la majoria de metges a qualsevol malalt, el qual, en ésser-li extreta una quantitat apreciable de sang, experimentava una aparent millora Per a practicar-la, hom utilitzava sangoneres Hirudo medicinalis , que eren aplicades en diferents parts del cos Amb l’aparició de la medicina científica, la sagnia caigué en desús i, bé que durant el s XIX fou encara ben corrent, actualment no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina