Resultats de la cerca

Formà part d’un orde dervix i fou proclamat imam Del 1834 al 1859 dirigí la resistència dels muntanyesos de Caucàsia fins que fou reduït i confinat a diverses ciutats russes El 1869 fou autoritzat a anar en pelegrinatge a la Meca i es retirà a Medina

Fill d’una noble família d’origen got, s’alçà als voltants de Ronda 879 amb un grup de camperols, musulmans i mossàrabs, queixosos dels imposts exigits per l’emirat Després dels fracassats intents de submissió duts a terme per Muḥammad I i per al-Munḏir, el nou emir ‘Abd Allah intentà la via pacífica i el nomenà governador de la cora de Màlaga Poc després la rebellió rebrotà preses d’Archidona, Écija, Baena i Lucena derrotat a Poley actual Aguilar, s’inicià el seu declivi, agreujat en abandonar-lo els seus adeptes musulmans pel fet d’haver renegat de l’islam i de batejar-se amb…

A part alguns edificis a Edimburg 1780-95 i Londres 1824-28, es dedicà bàsicament a la creació de carreteres i de ponts, entre els quals sobresurten, del 1801, el projecte del pont sobre el Tàmesi, a Londres —juntament amb Douglas—, que no arribà a construir-se, així com el pont sobre el Menai, a Bradford 1818-26, de 176 m de llum, molt espectacular Pel seu ús del ferro fos, emprat amb peces prefabricades i iguals, fou considerat un dels enginyers més notables de la primera meitat del s XIX

El 1198 esdevingué bisbe de Letònia Dos anys més tard, amb la protecció d’Innocenci III, fundà Riga i la poblà amb alemanys Per protegir el cristianisme a Estònia, Livònia i Letònia, obtingué del papa la fundació de la Milícia de Crist, orde anomenat popularment dels cavallers portaespasa 1204

És autor d’una antologia de poetes preislàmics anomenada Ḥamāsa ‘Bravura’ Fou mestre del poeta al-Buḥturī

Abandonà l’exèrcit 1913-22 i anà a França, on treballà com a miner El 1924 s’uní, a París, al grup anarquista Liberión i després dirigí el periòdic Tiempos Nuevos Participà en la creació de la Federación de Grupos Anarquistas de Lengua Española a França el 1930 dirigí Redención d’Alcoi Per l’abril del 1931 anà a Barcelona i formà part de la redacció de Solidaridad Obrera Signà el manifest dels trenta agost del 1931 i, alineat amb el trentisme, dirigí Cultura Libertaria 1931-33

Essent ermità, fou elegit abat de Sant Simforià d’Autun i, més tard, bisbe de París i capellà major del rei Khildebert I, després d’haver-lo convertit Fou enterrat al monestir de Saint-Vincent, fundat per ell, que després prengué el nom de Saint-Germain-des-Prés Li foren atribuïdes dues cartes que són un document molt important de la litúrgia gallicana  La seva festa se celebra el 28 de maig

Essent capità, el 1969 dirigí el cop d’estat que derrocà la monarquia d' Idrīs , després del qual esdevingué comandant en cap de les forces armades, primer ministre 1970-72, ministre de defensa 1970, president del Consell de la Revolució Líbia 1970-77 i president de la República 1977 El 1970 féu desmantellar les bases britàniques i dels EUA i expulsà del país els habitants d’origen europeu Fins els darrers anys del segle XX, la seva política interna es caracteritzà per la virulència antioccidental, el fervor islàmic, el culte a la personalitat plasmat, a semblança d’altres líders comunistes,…

Vida Estudià música a Moscou amb R Glière, i posteriorment entrà al Conservatori de Sant Petersburg, on tingué com a professors I Kryžanovskij teoria, A L’adov composició i N Rimskij-Korsakov instrumentació En tornar del front, el 1917 s’establí a Moscou i, des del 1921, hi impartí classes al conservatori, on era catedràtic de composició Fou un dels organitzadors del Collectiu de Compositors 1919-23 Del 1940 al 1947 treballà de redactor en la revista Sovetskaja muzyka  i també exercí la crítica musical en diverses publicacions Fou un gran amic de S Prokof’ev, l’opinió del qual tenia molt en…