Resultats de la cerca
Es mostren 920 resultats
Jacobo Arbenz Guzmán
Història
Militar
Política
Polític i militar guatemalenc.
Integrà el govern provisional 1944-45 arran de l’enderrocament de la dictadura del general Jorge Ubico President de la república 1950 pel Partido de Acción Revolucionaria, impulsà la legislació i les conquestes revolucionàries i endegà una reforma agrària que el contraposà amb els interessos de l’empresa nord-americana United Fruit Castillo Armas, amb l’ajuda militar i financera dels EUA, s’emparà del poder 1954 i Arbenz s’hagué d’exiliar
puntal
Construcció i obres públiques
Pal, armadura, obra de fàbrica, etc, que sosté una construcció, un terreny, etc, de manera provisional.
espadella
Transports
Timó provisional instal·lat amb els recursos que hi ha a bord, en substitució del veritable timó.
braguer

Braguer per a hèrnia inguinal
Aparell ortopèdic destinat a mantenir reduïdes les hèrnies.
Els braguers són utilitzats sovint en els nounats i en els infants per a mantenir reduïdes les hèrnies umbilicals i les puntes d’hèrnia inguinal congènita, i excepcionalment en els adults com a mesura provisional preoperatòria i també en els casos en què no és possible la intervenció quirúrgica vells, obesos, etc Hi ha moltes formes de braguers segons l’edat del malalt i el tipus d’hèrnia epigàstrica, umbilical, inguinal, crural, escrotal, doble, irreductible, etc
Giovanni Berchet
Literatura italiana
Poeta italià romàntic, el més popular del Risorgimento.
El seu opuscle Lettera semiseria di Grisostomo 1816 ha estat considerat el manifest del Romanticisme italià A partir del 1812, exiliat, viatjà per Europa, i afermà el seu prestigi amb els poemes de I profughi di Parga 1821, Romanze 1822-24 i Fantasie 1829 Tornà el 1847 a Itàlia, formà part del govern provisional de Milà i fou diputat a Torí Amb la seva poesia intentà la creació d’un llenguatge popular deslligat de la tradició literària
Antoni de Sabater i de Copons
Història
Noble.
Segon marquès de Benavent Fill de Martí de Sabater i Agullana Durant la guerra de Successió residí a Barcelona, però en iniciar-se el setge de 1713-14 fugí a Mataró i es passà al bàndol filipista El duc de Berwick el nomenà cap de la junta provisional administradora del municipi barceloní, i el 1718, en constituir-se l’ajuntament de Barcelona, en fou un dels vint-i-quatre regidors També fou regidor perpetu de Lleida
Josep Maria Triginer i Fernández
Política
Polític.
Perit industrial, i militant socialista des del 1962, amb la fi del franquisme impulsà la reconstrucció de la Federació Socialista de Catalunya PSOE i n’esdevingué primer secretari Diputat a corts 1977, 1979, 1982 i 1986 i conseller sense cartera de la Generalitat provisional 1977-80, afavorí el procés unitari que donà lloc al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fou senador per la província de Barcelona 1989-93 És autor de La discontinuidad del cambio 1985
Alexandre Martin Albert
Història
Obrer mecànic francès, revolucionari i seguidor de Blanc.
Fundà el periòdic L’Atélier 1840 per difondre les idees socialistes Participà en la revolució del 1848, després de la qual formà part del govern provisional fou el primer obrer que hi entrà Fou vicepresident de l’anomenada comissió del Luxemburg, encarregada de la fundació d' atéliers nationaux , i més tard president de l’assemblea nacional En esdevenir-se la reacció, fou deportat, però Napoleó III l’amnistià 1859 el 1871 prengué part a la Comuna de París
Francesc de Cortada i Sellers
Història
Austriacista.
Ciutadà honrat de Barcelona, participà en la guerra de Successió en els combats de Manresa i Barcelona i en la presa de Montjuïc 1706 Ascendí a sergent major i lluità a la plana de Vic i a l’Empordà El 1713 fou nomenat coronel pel govern provisional català però, contrari a la continuació de la guerra, renuncià el nomenament i emigrà a Àustria Després del 1714 els seus béns foren confiscats Era germà de Joan Baptista de Cortada
Generalitat de Catalunya
Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya (1931-33), amb membres del govern, parlamentaris i autoritats militars
© Fototeca.cat
Institució d’autogovern de Catalunya, integrada pel Parlament, el president de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern.
Des dels inicis fins a la dictadura franquista Rep el nom de la institució de govern de Catalunya d’origen medieval i suprimida el 1714 coneguda també amb el nom de diputació del general Fou creada per l’abril del 1931, després de la proclamació de la República Catalunya Reconeguda pel govern provisional de la República el 21 d’abril de 1931, les relacions entre ambdues institucions foren determinades pel decret del 9 de maig de 1931 Pel decret de la Generalitat que començà a publicar un Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 28 d’abril de 1931 —al qual seguí la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina