Resultats de la cerca

Tres dies després, amb la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid —Nicolau d’Olwer, Marcellí Domingo i Fernando de los Ríos— es produí l’acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d’elaboració d’un estatut d’autonomia que havia d’ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles En realitat, el gest inicial de Macià fou ambigu i provisional, amb un gradual abandó del to independentista Les successives fórmules emprades foren primer, la proclamació de “l’Estat Català,…

Milers de nepalesos abandonen el país per treballar en feines perilloses i mal pagades del Sud-est asiàtic i el golf Pèrsic © Nepali-Migrant-Workers-Association Després de la suspensió de les eleccions a corts constituents al final del 2012, l’any es va iniciar amb la prioritat de formar un govern provisional que organitzi amb èxit els comicis L’acord va arribar al març, quan el fins llavors cap del poder judicial, Khil Raj Regmi, va passar a liderar el Govern d’unitat provisional que agrupa els quatre partits polítics Finalment, al novembre, es van celebrar les…

La nova entitat fou creada el 2010 a instàncies del procés de concentració de les caixes impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , i començà a operar al juliol d’aquest any Després d’un període en què adoptà el nom provisional de Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa , al setembre adoptà el nom actual Pel volum dels actius sumats de les tres entitats 81020 milions d’euros era la quarta caixa d’estalvis de Catalunya Hom procedí a un pla de reestructuració amb l’objectiu de deixar la nova entitat amb una xarxa de 1215 oficines i uns 8000 empleats Adolf Todó fou…

Els principals dirigents menxevics foren Martov, Aksel’rod i Plekhanov Defensaven l’aliança dels socialistes amb els elements progressistes de la burgesia per tal d’implantar la democràcia política a Rússia La revolució del 1905 consolidà l’escissió amb la facció bolxevic Després de la revolució del febrer de 1917 els menxevics feren costat al govern provisional i a l’assemblea constituent, però després del triomf bolxevic foren posats fora de la llei

Fou sotsdelegat de correus i intendent de Catalunya 1816-18 i sotsdelegat de loteria a Barcelona 1819-20 Formà part del govern absolutista provisional el 1823, i el 1833 s’exilià i passà al servei dels carlins el pretendent Carles el nomenà ministre universal 1836, però en fou exonerat el mateix any després del conveni de Bergara 1839, s’exilià a França És autor d’estudis sobre la llengua basca mancats de rigor científica

Cap d’estat major de l’exèrcit 1955, participà en l’enderrocament del general Perón 1955 i esdevingué president provisional de la república dos mesos després d’aquest cop d’estat en substitució del general Leonardi El 1958 convocà eleccions, que donaren el triomf a Arturo Frondizi, i es retirà Es presentà com a candidat a president per la Unión del Pueblo Argentino 1963, però no resultà elegit Segrestat 1970, fou mort pels montoneros

Integrà el govern provisional 1944-45 arran de l’enderrocament de la dictadura del general Jorge Ubico President de la república 1950 pel Partido de Acción Revolucionaria, impulsà la legislació i les conquestes revolucionàries i endegà una reforma agrària que el contraposà amb els interessos de l’empresa nord-americana United Fruit Castillo Armas, amb l’ajuda militar i financera dels EUA, s’emparà del poder 1954 i Arbenz s’hagué d’exiliar

Els braguers són utilitzats sovint en els nounats i en els infants per a mantenir reduïdes les hèrnies umbilicals i les puntes d’hèrnia inguinal congènita, i excepcionalment en els adults com a mesura provisional preoperatòria i també en els casos en què no és possible la intervenció quirúrgica vells, obesos, etc Hi ha moltes formes de braguers segons l’edat del malalt i el tipus d’hèrnia epigàstrica, umbilical, inguinal, crural, escrotal, doble, irreductible, etc

Fundà el periòdic L’Atélier 1840 per difondre les idees socialistes Participà en la revolució del 1848, després de la qual formà part del govern provisional fou el primer obrer que hi entrà Fou vicepresident de l’anomenada comissió del Luxemburg, encarregada de la fundació d' atéliers nationaux , i més tard president de l’assemblea nacional En esdevenir-se la reacció, fou deportat, però Napoleó III l’amnistià 1859 el 1871 prengué part a la Comuna de París