Resultats de la cerca

Destacà com a assagista O romance de Garrett 1952, Psicología de Portugal 1934, Exame da vida portuguesa 1944 Preocupat per l’entesa entre els pobles ibèrics, escriví Por encima de la frontera 1955

Considerat el fundador de la psicologia social com a disciplina científica, s’interessà per la distribució de les actituds, pel concepte d’estructura i per la teoria dels sistemes Publicà Social Psychology 1924

Estudià medicina i ciències humanes a Barcelona i Madrid, i obtingué el títol de metge el 1833 Emigrà a França, i més tard exercí al cos de sanitat militar en diverses ciutats Dirigí el diari El Vapor 1835-36, i fou desterrat a les Canàries el 1837 Ocupà la càtedra de geografia i cronologia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, des d’on difongué, per primer cop al país, les experiències fotogràfiques fetes a l’estranger Fou catedràtic de literatura i història a la Universitat de Barcelona 1840-44 —en fou expulsat per raons polítiques— i catedràtic de psicologia,…

Fundà l’escola de psicologia de Würzburg Epistemològicament, defensà el realisme crític psicològicament, el caràcter empíric de la seva ciència Escriví, entre altres obres, Einleitung in die Philosophie 1895 i Die Realisierung 1912-23

Estudià els problemes didàctics des del punt de vista psicològic Escriví Economy and Technique of Learning 1931 Hom l’ha considerat continuador d’Edward Thorndike en l’estudi de la psicologia de l’aprenentatge

Deixeble de John Dewey i William James, contribuí al desenvolupament de la psicologia funcionalista i esdevingué president de la Universitat de Yale el 1921 És autor de Introduction to Psychology 1918, American Education 1937

Enfront de la controvèrsia de la primera meitat del s XX sobre la preponderància del factor genètic o de l’ambiental, actualment es considera que ambdós es troben interrelacionats, i les investigacions se centren en la determinació del grau de contribució de cada factor en les diverses capacitats i trets del comportament

En la psicologia metafísica clàssica hom parla d’emanatisme en referir-se a l’ànima individual com a produïda per emanació de la intelligència divina nous En aquest sentit, l’emanatisme s’oposa al creacionisme

Deixeble de WWundt, representa la principal figura en l’establiment de la psicologia experimental als EUA Publicà diversos llibres, entre els quals Experimental Psychology en 4 volums, 1901-05 i A Textbook of Psychology 1910

Treballà sempre a Boston Retratista, practicà un retrat bastant original, en el qual, fonamentant-se en la tècnica del clarobscur, arribava a aprofundir la psicologia dels retratats Conreà també la pintura sobre vidre i el gravat